La calor a les aules encén docents i famílies de diverses comunitats autònomes

En diverses comunitats autònomes, on s'està se superen els 35 graus, demanen mesures com condicionar les aules o reduir la jornada escolar. A Catalunya de moment no es preveuen mesures per combatre la calor.

Pablo Gutiérrez
 
 

Les temperatures superen en alguns punts els 35 graus / cc by-sa Francis Liagre (Pixabay)pab

Una onada de calor que afecta sobretot a la zona sud-oest d’Espanya ha sublevat docents i famílies, que consideren que les temperatures a les aules són massa elevades per a fer-hi classes. En comunitats com Madrid, Andalusia o Extremadura han reclamat a l’Administració mesures per evitar aquesta situació. A Catalunya, on el termòmetre ha rondat els 35 graus en molts municipis, de moment no hi ha hagut queixes públiques, i Ensenyament tampoc es planteja cap canvi més enllà de la possibilitat que tenen els centres de compactar la jornada al matí des d’aquesta setmana i fins el final de curs.

En diverses comunitats autònomes, els professors han demanat mesures com reduir o fins i tot suspendre les classes si les temperatures són massa elevades. Les famílies, tanmateix, no ho veuen clar pels problemes de conciliació que els provocaria, i en el seu cas el que reclamen és que s’acondicionin les aules per a què el clima sigui l’adient.

La Maria (nom fictici) és mestra de Primària a Sevilla, on les temperatures s’han apropat als 40 graus. Al seu centre tenen la “sort” que hi ha aire condicionat, explica. No estan patint les temperatures habituals que a la capital andalusa solen aparèixer els informatius de televisió. Això sí, l’hi deuen a la insistència d’una mare que va aconseguir convèncer bona part de les famílies per posar diners i sufragar la despesa que el centre no podia permetre’s i que des de la Administració educativa andalusa es desaconsellava. També li ho deuen al seu ajuntament, que va sufragar les despeses de portar més línies elèctriques a una escola amb prop d’un miler d’alumnes.

Aquesta mestra assegura que, efectivament, sempre ha fet calor, “però no tan forta ni tan aviat”. A això se li suma el fet que amb els augments de les ràtios, sobretot en els instituts de Secundària, es produeixen casos d’autèntic “amuntegament” de noies i nois. I mentre ella i els seus alumnes i companys tenen aire, pensa “què pot estar passant en una escola de les 3.000 alumnes on les infraestructures “estiguin que cauen”. “Quan jo era alumna, clar que passàvem calor, però els murs de la meva escola eren d’un metre de gruix. Ara són de pladur”, apunta.

A Madrid, l’associació d’AMPA, la Fapa Giner dels Rius de Madrid, ha reclamat que més enllà de posar aire condicionat, que és una cosa que la Federació no està demanant, seria interessant un millor condicionament dels espais, que fossin energèticament més eficients, que estiguessin millor aïllat.

Al País Valencià ja havien patit queixes d’aquest tipus, i a l’inici d’aquest curs van enviar una circular als centres a causa de les altes temperatures, on donaven algunes instruccions per tenir en compte: permetre la hidratació de nenes i nens (a les aules està prohibit menjar i beure), així com desenvolupar les classes en llocs alternatius a les aules si les temperatures són massa elevada. Fins i tot, plantejaven acabar la jornada lectiva abans d’hora previ avís a Protecció Civil perquè valorés la situació. Aquesta mesura, tanmateix, encara no l’han duta a terme.

I això és el que a Madrid, per exemple, demanava la Federació d’Ensenyament de CCOO aquesta setmana. El sindicat li recorda a la Conselleria d’Educació que segons el reial decret 486/1997 de mesures mínimes que han de complir els llocs de treball, en llocs on es facin treballs sedentaris, les temperatures han d’estar entre els 17 i els 27 graus. CCOO denuncia que hi ha hagut temperatures per sobre dels 35 graus i que des de l’Administració no es fa res per pal·liar com tenir bon aïllament, “bones persianes, cortines aïllants, aire condicionat o fins i tot la possibilitat de traslladar les activitats a zones orientades al nord”.

De fet, la resposta del conseller madrileny de Salut ha avivat el foc. Jesús Sánchez Martos ha convidat les escoles i instituts a fer ventalls de paper perquè així, a més de combatre la calor, poden fer manualitats. “Un ventall pot ser una teràpia ocupacional molt important per als nens, fent-ho com quan érem petits: doblegar, doblegar, doblegar”, afirmava en una entrevista a la cadena SER.

A Extremadura les denúncies van pel mateix camí, les temperatures no paren de pujar i es demana la reducció de les jornades escolars per evitar problemes. Des de la seva Administració, encara que conscients de la situació, rebutgen la possibilitat i defensen que es podrien generar problemes de conciliació si nenes i nens acaben les classes una o dues hores abans del que és habitual. La Conselleria també recorda als equips directius que tenen potestat per canviar les aules per altres espais menys calorosos per donar les classes.

Igual que a Castella-la Manxa, a Extremadura ha estat el sindicat CSIF el que ha demanat la reducció de la jornada lectiva perquè nenes, nens i equips docents no pateixin el rigor d’una calor asfixiant.

Des de les AMPA madrilenyes insisteix que no ha de contemplar-se aquest tancament. “No fa més calor que altres vegades, però es gestiona com si s’haguessin de tancar els centres educatiu”. Insisteix que la solució no està en el fet que nenes i nens es vagin a casa abans de l’hora normal. Com “si per no estar a classe no anessin a passar calor”. Per a aquest pare de la pública, a més, un altre dels problemes en què no semblen caure les organitzacions (principalment sindicats) que defensen aquests tancaments abans d’hora, és que els col·legis privats i concertats, que sí que estan condicionats, no tanquen. “Després ens preguntem per què les famílies trien la concertada”.

Carmen Guaita és professora en una escola al barri d’Hortaleza de Madrid. “Ho estem passant malament, els nens i jo”. Per telèfon explica com en les últimes hores del dia han de fer un fort esforç. Nens i nenes estan cansats i passen molta calor. Els deixa sortir a beure aigua o tenir-la a la classe.

Per ella, el debat sobre la calor a les aules, a més de l’anecdòtic, remet a altres assumptes de més calat com el calendari escolar. Assenyala que fer classes durant més temps de l’estiu, com al juliol, o allargar la setmana blanca a l’hivern, no té sentit en un país com el nostre en què, per exemple, a Sevilla “l’estiu comença a l’abril i acaba al novembre”.

A Catalunya, les esoles fan jornada de matins des d’aquesta setmana i fins a final de cur. Fonts d’Ensenyament expliquen que no s’han plantejat cap mesura addicional per combatre la calor a les aules.

Anna Torralbo, mestra a Mataró, comenta que entre les solucions que a la seva escola s’han realitzat hi ha sortir més al pati. És veritat que tenen la “sort” que l’escola té zones amb arbres i ombra, cosa que facilita molts les coses en aquest sentit. És una solució que des de diferents administracions educatives s’ha donat: impartir les classes en llocs diferents a les aules.


Per a aquesta mestra, en qualsevol cas, hi hauria diferents solucions per a aquests problemes, començant per remodelar els centres educatius per preparar-los per les altes temperatures a l’estiu i les baixes a l’hivern. Però també parla de fer variacions en els calendaris escolars, disminuint les vacances d’hivern perquè hi hagi més temps lliure a l’estiu, tot i les dificultats per a les famílies.

“Pensa en una oficina en la qual et sentis molt enganxat al teu company, doncs aquí en tens 28 més”, exemplifica. Sense aire condicionat i sense possibilitat de moure’t. O de beure aigua. I després del pati, és pitjor encara, comenta, amb tots els nens i nenes exhalant més calor encara. Assegura que l’arquitectura escolar està pensada per reduir al mínim la capacitat de moviment: “L’arquitectura és funcional per a l’administració, però no per a qui treballa dins”.

Fins i tot l’OCDE incideix en que les altes temperatures a les aules, així com altres elements com la humitat, tenen un efecte negatiu en el rendiment de l’alumnat. Qui ha estat en una aula amb 30 persones ho sap més que bé.

On les protestes també s’han propagat és a les xarxes sociales, on amb dosis d’humor i ironia s’han denunciat les condicions en què estan nenes, nens i docents.

Però no només és dins de les aules on les temperatures causen estralls. Als patis escolars, en el moment de l’esbarjo tampoc milloren les coses quan les temperatures exteriors estan per sobre dels 30 graus centígrads i arbres o ombres brillen per la seva absència, espais majoritàriament cimentats en què només és possible jugar a futbol o buscar desesperadament una ombra sota la qual aixoplugar-se.