El 42% dels ingressos a urgències psiquiàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu són per conductes autolesives

El VI Congrés Català de Salut Mental en la Infància i l'Adolescència aborda els trastorns de conducta i desvetlla que un 42% de les urgències psiquiàtriques a l’Hospital Sant Joan de Déu el 2015 tenien conductes autolítiques. D'aquestes, un 9,9% d’aquestes eren suïcides

Carla Benito
 
 

Una família a l’Hospital de Sant Joan de Déu / JORDI ROVIRALTA

Dues jornades. Professionals de la salut mental. Psiquiatres, psicòlegs, psicoanalistes, docents. Tots ells reunits al VI Congrés Català de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència, que es celebra cada tres anys. El congrés ha servit per mostrar una realitat preocupant: un 42% de les urgències psiquiàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu el 2015 tenien conductes autolítiques i un 9,9% d’aquestes eren suïcides. Una xifra que, a més, va en augment.

Un terç de les consultes (34,4%) i dels diagnòstics (36,1%) sobre salut mental d’infants i adolescents són per motius de trastorn de la conducta. El 58% d’aquests trastorns es desenvolupen en joves majors de 12 anys, seguit de la franja d’edat entre 5 i 12 anys, que s’eleva al 39%. El 3% restant de casos es diagnostica a nens i nenes de 0 a 5 anys.

La trobada, sota el nom “Trastorns de conducta en la infància i l’adolescència: nous temps, noves estratègies”, ha servit als professionals de la salut mental per abordar la problemàtica dels trastorns de conducta des d’una perspectiva multidisciplinar i intersectorial. Multidisciplinar perquè els organitzadors del Congrés defensen que els trastorns de conducta infantil i adolescent no s’han de tractar únicament des del punt de vista dels especialistes de salut mental, ja que intervenen factors a nivell familiar, escolar i social.

Dades facilitades al Congrés estimen que fins a un 30% de la patologia mental de l’edat adulta està directament o indirecta relacionada amb el maltractament durant la infància, incloent-hi “la negligència dels pares, el maltractament físic i psicològic i l’abús sexual, entre les formes de maltractament més comunes”.

Intervencions des de la clínica davant l’augment en número i complexitat dels casos

Roser Casalprim, psicòloga clínica i coordinadora del CSMIJ de la Fundació Nou Barris, ha reforçat la idea que la “salut mental és cosa de tots”. En aquest Centre de Salut Mental InfantoJuvenil l’any 2016 es van atendre 2.000 casos, “cada vegada més complexos”, ha explicat la psicòloga. Casalprim ha ressaltat també  la importància del treball en xarxa, ja que la tensió del temps social actual i el temps objectiu que cada persona necessita per realitzar el seu tractament porta als equips “a preguntar-nos què prioritzem i com”.

Donada la complexitat dels casos és necessari que existeixin eines diverses. Glòria Trafach, psicòloga clínica i coordinadora de l’Hospital de dia d’Adolescents de Girona (IAS-Girona), explica que els centres són “espais de convivència terapèutica” on es reprodueix un “escenari vivencial psicodramàtic on es mostraran actituds i conductes que caracteritzen la problemàtica del jove”. Així, els Hospitals de dia, que són un recurs de segon nivell, suposen un espai de transició entre el noi/a, la família i el seu entorn. És aquí on recau de nou la importància del treball en xarxa.

Tots els ponents coincidien en què els trastorns de conducta generen moltes controvèrsies especialment pel que fa al diagnòstic. Trafach opina que pensar que el problema es redueix al comportament “és la ceguesa de qui no vol veure”. Per això anima a entendre que l’adolescència és una etapa de canvi, de transició i que l’adolescent sent que ha de repetir compulsivament els seus actes perquè li donin una certa identitat. Trafach explica que a l’IAS-Girona el perfil amb el que més es troben és el de joves que han patit adversitats al llarg de la seva vida i han afectat la seva capacitat de modular les seves emocions. Aquests joves, diu, normalment no saben donar sentit a la seva experiència emocional ni tampoc a la dels altres. Per aconseguir trencar amb això, Trafach creu que és necessari “validar la seva història i el seu malestar” i “reconèixer tots aquells aspectes sans que ell infravalora o desconeix”.

Els Centres de Salut Mental InfantoJuvenil i els Hospitals de Dia poden tractar més extensament els casos que hi acudeixen i en un ambient de treball sovint més pausat i proper. Els serveis de psiquiatria dels Hospitals Infantils i Juvenils i les seves àrees d’urgències són els qui reben els casos més urgents de ser tractats. Cada cop són més els menors de 12 anys que s’apropen a urgències i, per Bernardo Sánchez, coordinador d’hospitalització i urgències del Servei de Psiquiatria a l’Hospital Sant Joan de Déu, és “especialment preocupant l’epidèmia de trastorns de conducta de tipus autolític o suïcida”. En aquest sentit i per no motivar aquestes conductes, Sánchez opina que és  més important dir “què no té el nen i què no toca fer-li, que corre a dir el que té i més en el marc de la infància que és un marc d’evolució”.

El 2015, un 42% dels ingressos d’urgències responien a conductes autolítiques, un 9,9% a conductes suïcides, un 5,7% presentaven psicosi i un 3,1% trastorns neuròtics. El trastorn que més infants i joves presenten quan acudeixen a urgències és el trastorn adaptatiu en un 25,1%,. Un 23,83% presenten trastorns de conducta i un 11,1% ansietat.

Sánchez opina que un dels motius d’aquest augment de visites i casos es deu a la debilitació de les estructures familiars. El debilitament de la família “crea situacions d’esgotament que porten a la dependència a l’Hospital”. Aquesta dependència, per Sánchez, “dificulta posar en marxa teràpies que només es poden realitzar si es fan amb la família”.

Recursos i dispositius: dos exemples pràctics per curar, educar i socialitzar

Segons el psiquiatra Josep Moya, coordinador de l’equip clínic del Centre l’Alba, quan els adolescents que presenten dualitats mostren conductes de risc que poden portar a temptatives de suïcidi, el que busquen “no és tant la intenció de morir, sinó el desig de deixar d’estar allà, de desaparèixer”. Això, segons el Dr. Moya, passa en infants o adolescents que “han perdut vincles, estan desvinculats de la vida, de tasques en general i quan arriben al centre diuen que no els interessa absolutament res, ni estudiar ni res”.

Al Centre l’Alba compten amb una Unitat Mèdic-Educativa (UME) per a nens i adolescents amb trastorns de conducta i d’altres trastorns de salut mental i amb un Centre de Dia on s’ofereix un servei educatiu i de rehabilitació per a nens i adolescents amb TEA (Trastorns de l’Espectre Autista). El Centre compta amb dos psiquiatres, dos psicòlegs clínics i un equip sociopedagògic integrat per mestres d’educació especial, pedagogs, psicòlegs, logopedes o integradors socials, entre altres especialitats.

Un altre exemple d’articulació del treball clínic amb el treball sociopedagògic com el que realitzen al Centre l’Alba seria el cas de l’Aula Integral de Suport situada a l’escola d’Educació Especial l’Esperança de Lleida. Aquestes Aules Integrals de Suport, per la psiquiatra Vanessa Pera, coordinadora del CSMIJ SJD Lleida i investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, són essencials per anar poc a poc retornant els infants i joves amb trastorns de conducta a les escoles ordinàries. Per Pera, les AIS “permeten tenir espais per pensar junts els casos, fer aprenentatge mutu (amb els docents), formació continua i un abordatge des de la proximitat i en la comunitat”. D’aquesta manera, explica la Dra. Pera s’aconsegueix tenir cada cop més alumnes amb escolaritat compartida amb l’ordinària.