5 d’octubre: comença el Congrés d’Educació Pública de Catalunya

La revolta educativa la farem a partir de la realitat actual. I l’educació pública la construirem aprofitant totes i cadascuna de les experiències i projectes que s’hi donen. Feu sentir la nostra veu. Apunteu-vos al Congrés.

Joan Domènech
 
 

Dibuix de Cesc per al Primer Congrés de Renovació Pedagògica (1993-1996)

Parteixo d’una idea que em persegueix tot l’estiu: les crítiques per part de sectors que defensen l’escola pública a tots els programes i projectes educatius que han aparegut en els últims anys (Escola Nova XXI, Escoles Magnet, Escola 2020, Sumem, Escoles Tàndem, Xarxes pel Canvi, Xarxes de Competències Bàsiques…) amb la intenció d’impulsar canvis en l’àmbit educatiu és, en part, un símptoma de la debilitat de la mateixa educació pública, de les dificultats que té de teixir una xarxa de renovació i transformació. Aquesta debilitat l’atribueixo tant a les polítiques de desatenció per part de l’administració, com a la mateixa debilitat dels mateixos centres educatius per construir xarxes de cooperació, intercanvi de coneixement i elaboració de polítiques alternatives i de futur.

És cert que hi ha exemples de projectes i iniciatives transformadores que afecten moltes escoles públiques. Hi ha també inquietuds, hi ha programes, hi ha intents… però no deixen d’estar situats en un terreny de dispersió, d’esforç individual, de voluntarisme… Esforç i voluntat que s’han de valorar d’entrada. No accepto les crítiques als centres educatius que s’apunten a alguna xarxa o programa, quan es fan des de l’immobilisme o des de l’enyor de situacions passades –abans sí que es renovava l’escola!

La revolta educativa la farem a partir de la realitat actual. I l’educació pública la construirem aprofitant totes i cadascuna de les experiències i projectes que s’hi donen: tant els que ho encerten com els que s’equivoquen, perquè tots formen part d’una insatisfacció i, paral·lelament, d’una voluntat de canviar, millorar i transformar. Ens hi juguem massa –la privatització, la desinstitucionalització oficial… – com per jugar a la contra. I per destriar aquesta o aquella sensibilitat perquè no coincideix amb la meva.

Hem de ser capaços de reflexionar i concretar com podem avançar en el camí de la transformació social i educativa, que lliga canvi i millora educativa amb procés de canvi, millora i transformació social. És un dels punts pendents de la nostra agenda. I en aquest camí hem de mirar de compartir el màxim d’idees en comú i respectar la diversitat –de tàctiques o d’estratègies, fins i tot– que enriqueix el propi camí.

I, en aquesta perspectiva, cal que els centres educatius públics, les seves comunitats, prenguin i facin sentir la seva veu. El Congrés d’Educació Pública només pretén això. Segurament les conclusions dels nostres debats no seran “originals” i ens reunirem per tornar-nos a explicar el mateix de sempre: com ens agradaria el present i el futur de l’educació pública i quines condicions necessitem per fer-ho possible i sostenible.

Per això, l’acte de reunir-se, de compartir, d’implicar-se en una proposta des de la base, real, sense prèvies, ni documents, ni conclusions escrites… té un valor que hem de saber reconèixer. I les dificultats per fer-ho també. Els centres educatius estan immersos en una muntanya de paperassa, dificultats i burocràcia, o projectes que ocupen jornades interminables de treball, i des de fa deu anys, suporten el pes de la crisi i les retallades sobre el seu propi cos, sense cap mena d’ajut ni reconeixement generalitzat.

Fem sentir la nostra veu. Apunteu-vos al Congrés. Organitzeu algun debat. Participeu en els que ja estan organitzats. Sense l’ànim de voler tancar-ne cap. Feu-nos arribar les conclusions, les aportacions, els debats… Podem parlar de tot i deixar-ho tot obert. Però creem xarxes de comunicació i cooperació. Repeteixo: fem sentir la nostra veu; visibilitzem els nostres projectes; construïm alternatives. Sense por a equivocar-se, a la crítica, a les desqualificacions fins i tot.

El dia 5 d’octubre s’inaugura, al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Congrés de l’Educació Pública a Catalunya.

A hores d’ara, hi ha una cinquantena d’actes previstos a tot Catalunya (des d’octubre a Abril), de debat sobre cinc aspectes educatius:

  • Currículum, organització, avaluació.                               Octubre
  • Innovació, transformació, emancipació. Xarxes         Novembre
  • Formació inicial, formació permanent.                          Desembre / gener
  • Inclusió i equitat                                                                      Febrer
  • Model d’Educació Pública                                                     Març

Hi ha dos-cents centres educatius de tot el territori implicats i participant en l’organització. I una cinquantena de persones individuals i altres entitats que ens donen suport.

Tot plegat una immensa minoria que ens hem entossudit que la iniciativa val la pena i cal impulsar-la i que tingui el màxim ressò. Però necessitem més participació. Per això, us convidem a implicar-vos, participant en qualsevol de les modalitats previstes, però sobretot, com a escoles i instituts organitzadors.

El que s’hi digui i el que es conclogui, serà el que nosaltres vulguem.


Participa en l’organització (centres educatius públics)

Col·labora i dóna-hi suport (entitats i persones)

 

 

 

 

 

 

 


www.congreseducaciopublica.wordpress.com

congreseducaciopublica@gmail.com
@CongresEP

2 Comentaris on 5 d’octubre: comença el Congrés d’Educació Pública de Catalunya

  1. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 10/09/2019 a les 7:59 // Respon

    Una gran iniciativa.

  2. Francesc Imbernon Francesc Imbernon // 16/09/2019 a les 8:47 // Respon

    És un bon moment per reflexionar sobre l’educació pública i fer noves propostes

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*