A Barcelona “totes les famílies que han demanat escola pública l’han tingut”

Els responsables del Consorci d'Educació asseguren que a P-3 s'arriba a una situació del 50/50 en la distribució entre escola pública i concertada a la ciutat, on, a diferència de la resta del país, hi ha un increment sensible d'alumnat respecte del curs passat.

Víctor Saura
 
 
 

Mercè Massa, Josep González-Cambray i Joan Subirats | Foto: Consorci d’Educació

A Barcelona, el curs començarà amb 178.487 alumnes, que són 1.672 més que l’any anterior (no hi entra ni la matriculació tardana ni la matrícula viva). El creixement es dóna sobretot a l’ESO (amb 911 alumnes més), mentre que P-3 és l’únic curs on es registra una lleugera baixada d’alumnes (-144), si bé res no fa preveure que aquesta tendència a la baixa s’hagi d’accentuar més en els pròxims cursos, segons ha explicat aquest matí Josep González-Cambray, president del Consorci, en una roda de premsa d’inici de curs en la qual han participat també el nou vicepresident i tinent d’alcalde de Cultura i Educació, Joan Subirats, i la gerent del Consorci, Mercè Massa.

Tant González-Cambray com Subirats han volgut subratllar la “bona notícia” que l’escola pública vagi guanyant terreny a la ciutat, en la qual hi ha un gran pes d’escola concertada. En l’actualitat ja hi ha més centres públics (236) que privats-concertats (175), però pel que fa al percentatge d’alumnat encara és superior l’escolaritzat a la concertada (56,6%) que a la pública (43,4%). Amb tot, en el cas concret de P-3 aquest any la distribució ja és, pràcticament, de 50/50.

“Les sol·licituds d’escola pública han superat a la concertada, i això s’ha traduït en un increment de l’oferta pública, podem dir que totes les famílies que havien triat plaça d’escola pública l’han tingut”, ha dit el president del Consorci i director general de centres públics. González-Cambray també ha reiterat l’aposta del Consorci i del Departament per l’escola de proximitat. Abans de l’estiu un nombrós grup de famílies es van constituir en una Plataforma Pro-Educació Escola Pública i de Proximitat, precisament per protestar perquè,  segons deien, al voltant de 130 alumnes de P-3 i 135 de 1r d’ESO eren enviats fora del seu barri o fins i tot districte.

“Hem aconseguit que s’hagi reduït moltíssim  [l’alumnat que no té escola de proximitat] tant a P-3 com a 1r d’ESO –ha explicat avui González-Cambray–. Això vol dir que n’estem plenament satisfets? No, mentre hi hagi una família que no tingui aquesta escola de proximitat haurem de seguir treballant per donar resposta. Totes les famílies que s’han assignat d’ofici tenen una anàlisi cas per cas de com s’ha intentat fer aquesta proximitat”.

Font: Consorci d’Educació

Per districtes, la població escolar creix especialment als de Sant Andreu (457 més), Sant Martí (431) i Gràcia (237), la qual cosa òbviament no vol dir que aquest creixement es distribueixi per tots els seus barris de forma equilibrada. Sarrià-Sant Gervasi és l’únic districte que perd població escolar (52 alumnes menys). També creix el nombre de professionals: aquest curs a Barcelona hi ha 133 docents més i 7 personal d’administració i serveis.

Pel que fa a altres novetats de l’oferta educativa de la ciutat, el curs 2019-2020 es posa en marxa un nou institut (Institut La Sagrera Sant Andreu), es crea l’Institut Pedralbes de la fusió dels instituts Joan Boscà i Ausiàs Marc (estaven paret per paret), també neix l’Institut Escola Arts (de l’adquisició de l’antiga escola religiosa Sant Vicenç de Paül, a Sants), i estrena nou edifici l’Institut Marià Espinalt, al Poblenou, el qual es va estrenar fa dos cursos amb mòduls prefabricats, que ara usarà provisionalment l’alumnat de l’Escola Marbella mentre es fan obres al seu edifici. La inversió en obres puja a més de 50 milions d’euros, dels quals 34,3 els paga l’Ajuntament de Barcelona i 15,8 la Generalitat.

Inclusió, segregació, innovació

Un dels aspectes que el Consorci subratlla cada any és la seva aposta per l’escola inclusiva, que aquest any es tradueix en la creació de 9 nous SIEI (suports intensius a l’educació inclusiva) a escoles i instituts de la ciutat, els quals eleven a 66 el nombre total de SIEI en funcionament. També el centre d’educació especial Vil·la Joana es transforma en CEEPSIR (Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos), la qual  cosa eleva a sis el nombre d’aquests centres que destinen part dels seus recursos al suport de l’alumnat amb discapacitat en centres ordinaris de les seves zones. Dels 34 centres d’educació especial que hi ha a la ciutat, la major part són concertats (26) i només 8 són públics, però dels 6 CEEPSIR només 2 concertats i els altres 4 són públics. Hi ha un sector dels concertats que voldria fer aquest pas i encara no pot, se suposa que per raons pressupostàries.

El president del Consorci també ha reafirmat el seu compromís en la lluita contra la segregació escolar, que aquest any s’ha traduït en un “pla de xoc” que ha contemplat, entre altres mesures, la preassignació de places de P-3 i 1r d’ESO a tot l’alumnat en situació de vulnerabilitat, la distribució equilibrada de matrícula viva (“no en funció de les vacants de cada centre sinó de manera equitativa en cada zona”), i la desburocratitizació d’algunes gestions relacionades amb prestacions econòmiques. També es mantenen els 63 professionals que treballen la integració social i gestió emocional en un total de 38 centres educatius (Pla de barris), i s’estableix una renovació automàtica de les beques menjador, que es calcula seguiran arribant al 15% de l’alumnat de la ciutat.

Pel que fa a la innovació educativa, es manté l’aposta pel programa Xarxes pel Canvi, d’aprenentatge entre iguals, en el qual participen 203 centres públics i 67 concertats, si bé el Consorci subratlla que està obert a tots els centres que s’hi vulguin incorporar. I pel que fa als programes que oferta el Consorci als centres, es passa de 52 a 80. Segons el Consorci, l’àrea de Recerca, Ciència i Tecnologia és la que té més programes (17) perquè és la més demandada pels centres educatius.

Una 6a hora cultural?

El vicepresident del Consorci i 6è tinent d’alcalde de Cultura i Educació, Joan Subirats, ha volgut posar l’èmfasi en la necessitat d’estrènyer la col·laboració entre aquests dos àmbits, també com un instrument de lluita contra la segregació, escolar i social. “La motxilla cultural que porta cadascú també és un factor que allunya les possibilitats de prosperar d’uns i altres alumnes”, i en aquest sentit ha avançat que es potenciaran els programes que suposen interconnexions entre equipaments culturals (museus, biblioteques, centres cívics…) i centres educatius, i que estudiaran la possibilitat d’implementar una sisena hora lectiva (que l’escola concertada té i que la pública no) “a càrrec de professionals de perfil artístic integrats al claustre”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*