A Espanya hi ha 80.000 nens menors de cinc anys sense vacunar contra la pòlio

Les campanyes de vacunació no cobreixen tota la població infantil. Encara que a Espanya la taxa de cobertura està per sobre del 95%, les autoritats adverteixen que "hi ha un risc real de reintroducció" de la pòlio

Javier Salas - Materia
 
 
 

Una nena rep una vacuna per prevenir la polio. / RIBI Image Library

Una nena rep una vacuna per prevenir la polio. / RIBI Image Library

Aquest és un article publicat originàriament a Materia

Fa unes setmanes, les autoritats sanitàries europees advertien del risc que ressuscités la pòlio dins de les fronteres de la Unió Europea entre les borses de població sense vacunar, fins a 12 milions de ciutadans menors de 30 anys. La pòlio ha ressorgit amb força en diversos països el 2013 i convé posar-se en guàrdia. Posant la lupa en el cas espanyol, el Ministeri de Sanitat informa que serien almenys 80.000 els nens de menys de cinc anys d’edat els que es troben exposats a un contagi per no estar vacunats contra aquesta terrible malaltia, que provoca greus dolors, paràlisi i fins i tot la mort. A Espanya, els índexs de vacunació són alts, per sobre del 95%, però el percentatge residual de nens que no es vacuna pot esdevenir una petita porta d’accés per al virus.

A més, “no es pot descartar que hi hagi determinades bosses de susceptibles en la població, principalment a causa de població marginal i altres col·lectius reticents a la vacunació”, explica a Materia la responsable de la subdirecció de Promoció de la Salut i Epidemiologia del Ministeri de Sanitat, Aurora Limia. Els índexs de vacunació són alts, però això no treu que aparegui el virus, com ha succeït el 2013 a Israel, on s’ha trobat el virus en la femta de 42 nens, sense que cap desenvolupés la malaltia.

Per aquestes raons, l’últim informe de vigilància (PDF) del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) advertia que “hi ha un risc real de reintroducció de poliovirus a Espanya a causa del nombrós tràfec de persones procedents de països amb diferents cobertures de vacunació, així com a l’augment de situacions clíniques que afavoreixen el desenvolupament de la malaltia, com són les immunodeficiències”.

Segons explica Limia, el risc per a Espanya està en la introducció del poliovirus causa de fluxos de població des de les zones del món en què estan passant casos, com en els països endèmics, Nigèria, Pakistan i Afganistan, i també els països que actualment estan presentant casos com Somàlia, Kenya, Etiòpia, Camerun i Síria. “Qualsevol persona que s’infecti en aquestes zones pot potencialment introduir el virus a Espanya”, adverteix. Per això, el brot salvatge que es va donar a Síria a causa de la guerra va provocar que els refugiats d’aquell país hagin de demostrar que estan nets en arribar a la Unió Europea.

Segons explica Sanitat, a Espanya el 2012 residien 123.626 habitants (un 0,26% de la població espanyola) nascuts als països on s’han produït casos de poliomielitis. A més, segons l’Institut Nacional d’Estadística, les últimes dades indiquen que el flux d’immigració des dels sis països llavors afectats per la poliomielitis cap a Espanya va suposar el 4,1% del flux immigratori d’aquest any (2011).

“En cas d’introducció del virus a Espanya, la possibilitat d’infecció depèn de la quantitat de persones susceptibles i de la probabilitat d’exposar al virus. A causa de les altes cobertures de vacunació a Espanya des de fa diverses dècades, una altíssima proporció de la població està protegida”, assegura Limia. Les dades del Ministeri de Sanitat mostren que la cobertura de vacunació ha estat per sobre del 95% des de 1998. La regió que mostra un nivell més baix d’immunització contra la poliomielitis és Catalunya, amb un 88,8% (segons l’Institut Català de la Salut), molt lluny de les altres autonomies: el segueixen a la cua Ceuta i Melilla, amb un índex que ronda el 95%.

Atents als antivacunes

El CNE advertia específicament en el seu informe que calia reforçar la vigilància de la paràlisi flàccida aguda (PFA), un símptoma de la poliomielitis, aspecte en què Espanya ha abaixat la guàrdia. Vigilar aquest aspecte, al costat de reforçar els nivells de vacunació i fer “escombrats” en llocs sensibles són els pilars sobre els quals s’ha d’assentar una campanya ferma per mantenir a ratlla el perillós virus. I, per descomptat, no fer un pas enrere en la batalla de l’opinió pública.

Perquè els experts assenyalen que, de moment, el moviment antivacunes no és un problema a Espanya per a la lluita contra la poliomielitis. “Encara que a Espanya hi ha moviments antivacunes, encara no tenen la importància que assoleixen en altres països de la UE. Paradoxalment, el fet que les cobertures a Espanya siguin molt elevades protegeix les persones que no es vacunen, perquè no poden escapar als beneficis indirectes de la població que es vacuna. Sobretot si aquestes persones no vacunades es distribueixen entre la població que està protegida (vacunada) “, explica l’experta del Ministeri. I adverteix: “El risc és més gran si aquestes persones no vacunades s’agrupen i entren en contacte amb el virus, ja que la transmissió serà més senzilla i ràpida”.

L’últim cas de poliomielitis que es va donar a Espanya data de 2005: un nen marroquí immunodeficient. Per trobar l’últim brot salvatge autòcton caldria remuntar-se fins els anys 1987 i 1988, en una població marginal no vacunada d’Andalusia. Espanya va celebrar l’any passat els 50 anys de la primera campanya de vacunació per eradicar la poliomielitis , que va aconseguir que en una dècada es passés de 2.000 casos anuals a només 30.

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*