Entrevista | Antoni Garrell, director general de la Fundació Escola Superior de Disseny

“A vint anys vista, Internet serà una extensió del nostre cos”

Busquem sortides laborals per als joves? Segons Garrell, "els perfils d’humanitats estan cada vegada més ben valorats a les empreses tecnològiques". Es busquen "persones creatives, capaces de solucionar problemes i comprendre el món, amb coneixements culturals i formació en pensament crític".

Laura Reinón
 
 

Antoni Garrell | Foto: Laura Reinón

Antoni Garrell és enginyer industrial, Màster en Gestió i Administració d’Empreses i Doctor en Sistemes de Suport en la Presa de Decisions. Durant molts anys ha treballat en l’àmbit de la consultoria organitzacional i estratègica, i ha impartit classes i conferències en nombroses universitats. És autor de més de 500 articles sobre temes tècnics, econòmics i d’opinió, i també de llibres sobre disseny, sistemes digitals i competitivitat. Actualment combina l’activitat acadèmica amb la direcció general de la Fundació per l’ESDi (Escola Superior de Disseny), que aquest any posa en marxa el primer Bachelor en Humanitats Digitals.

Les ciències i la tecnologia han desplaçat les humanitats?

La vessant humanística de la formació ha quedat relegada. Es pot pensar que la culpa és de la tècnica i dels mòbils, però aquesta situació no és d’ara, la gent no canvia d’un dia per l’altre, sinó que actualment vivim les conseqüències d’aquest fet. Bàsicament senyalaria tres raons. En primer lloc es pot dir que el món ja no té barreres: amb la socialització de les comunicacions no pots escollir als teus veïns, però sí als amics, que poden estar a l’altra punta del món. Parlem del concepte de la globalització. En segon lloc, el mestissatge de valors, tot es posa en dubte i tot esdevé relatiu. Aspectes de la filosofia, com “qui sóc” o “on vaig”, queden qüestionats. Per últim, el tema de la immediatesa de la tecnologia i les comunicacions. El focus s’acaba posant en els conceptes vinculats a la tecnologia més que en els aspectes vinculats amb els valors que inspiren la cultura de les persones.

La tecnologia ha deshumanitzat, doncs, la societat?

No és que la tecnologia hagi deshumanitzat la societat sinó que la pròpia societat, fruit de la utilització de la globalització, s’ha deshumanitzat. Els mitjans de comunicació són uns dels “culpables” d’aquesta “deshumanització”. No és poden repetir mil vegades les escenes de violència, molts adolescents acaben veient aquelles imatges com si fossin quelcom natural, i la violència precisament hauria de ser el contrari, l’excepció.

Quan prenem consciència de tot això?

A través de tres vies principalment. En primer lloc, la política. Ens adonem com en som de manipulables les persones com a conseqüència d’haver defugit de la societat de la reflexió i del contrast de les fonts. S’utilitzen eines associades al concepte –tot i que no m’agrada la paraula– de la manipulació de les voluntats. En segon lloc, a través del cluster dels nadius digitals, aquells que tenen menys de 35 anys. La societat està més informada que mai i, a més a més, és molt influenciable. Què passa amb les organitzacions que han de dissenyar productes? Que no saben què han de fer. Fa uns anys la gent era més previsible i predictible, avui dia les organitzacions comencen a no entendre el comportament de les persones. La tercera constatació és el concepte de la protecció de la pròpia intimitat. Nosaltres som el producte, el servei no és gratis. Hi ha un intercanvi, tu em dones la teva intimitat i jo, per exemple, et deixo que escoltis la música gratis. Actualment, entre el 15% i el 20% de les persones desconnecten deliberadament la localització… Això ho fan perquè pensen que algú els espia? No, simplement perquè se senten indefensos en la seva privacitat.

Es necessiten nous perfils professionals per entendre aquest nou model de societat?

Algunes empreses de consultoria americanes contracten pocs llicenciats en administració i economia d’empresa i més filòsofs que hagin cursat un MBA. També hi ha països més avantatjats on les carreres universitàries tenen una duració de tres anys. Són estudis molt més generalistes i les especialitzacions es fan a través de màsters de dos anys. Perquè? Perquè tot canvia molt de pressa. Allò que es feia abans d’estudiar fins els 22 o 24 anys i treballar quaranta anys al mateix lloc s’ha acabat. Cada cinc o sis anys ens haurem de reciclar perquè tot canvia molt ràpidament. També està canviant la relació entre persones, fins i tot assistim a la coexistència entre automatismes i persones. Només cal pensar en Google, sap molt més de nosaltres que qualsevol altre.

Quin és el valor emergent d’aquesta situació?

Assistim a la recuperació del reconeixement dels valors que inspiren les relacions entre persones. Aquest és el valor emergent vinculat amb el que tradicionalment ha configurat les humanitats: sociologia, antropologia, història i filosofia. Si a la teva formació bàsica no entens el tarannà dels teus companys, siguin persones o màquines, si no entens cap on va la societat, estàs perdut. Com ho fem? L’ideal seria començar des de la base, des del mateix procés educatiu.

Què s’hauria de fer, doncs, a les escoles?

Accelerar aquest procés d’aprenentatge del coneixement que està a Internet i, a més a més, adquirir l’experiència, és a dir, saber utilitzar aquell coneixement en benefici propi i de la col·lectivitat. Això vol dir canviar la metodologia docent i l’ideal és fer-ho des de la base. A vint anys vista, Internet serà una extensió del nostre cos. Ja no necessitarem agafar el mòbil per recordar certes coses, ho portarem incorporat. Hi haurà professions que deixaran d’existir. Què estem fent per aquests centenars de milers de persones que en un horitzó de 10-15 anys es quedaran sense feina? Un altre pla de rescat? No tindrem recursos. Si ara fóssim conscients d’això, a quinze anys vista sí que podríem buscar mecanismes.

Fruit de totes aquestes reflexions neix el Bachelor en Humanitats Digitals.

Els perfils d’humanitats estan cada vegada més ben valorats a les empreses tecnològiques. En concret, es busquen persones creatives, capaces de donar solucions als problemes i de comprendre el món, de saber entendre els comportaments de les persones, amb coneixements culturals i formació en pensament crític, amb habilitats per interpretar humanament les dades, però alhora, persones amb visió estratègica. Per aquest motiu, l’ESDi ofereix aquest nou programa acadèmic per estudiants de vocació i inquietuds humanístiques, empresarials i també interessats en la tecnologia que, de forma creixent, està determinant els canvis del món actual i les conseqüents derivacions sociològiques.

I quins són els principals objectius d’aquests estudis?

Bàsicament comprendre la societat actual per facilitar els processos de transformació digital; entendre el comportament de les persones i integrar les humanitats com a valor afegit únic dins de les professions STEM, que han pres el lideratge en la creació de nous models de negoci online. Aquest nou Bachelor en Humanitats Digitals vol donar resposta a una nova generació d’estudiants, que han conviscut i desenvoluparan la seva activitat professional amb una clara presència tecnològica, sense que siguin tecnòlegs. Avui dia l’experiència es pot adquirir mentre estudies i aquesta ha de ser la missió.

En aquest sentit, vol dir que necessitem a les aules un model d’aprenentatge diferent?

Hem de ser valents. Els futurs professionals necessiten adquirir les habilitats que les organitzacions demanen. És important començar a crear estudis que trenquin la barrera entre ciències i lletres, que permetin entendre el món, les persones i el canvi. Per exemple, fa uns anys els sociòlegs s’encarregaven de fer els estudis de mercat. Avui dia, com que tenim pràcticament totes les dades al nostre abast, parlem del big data, i ens hem oblidat dels sociòlegs. Fem excel·lents anàlisis de tendències però, ara bé, si es produeix un canvi social, les dades no el poden preveure. Què demanen, doncs, les empreses? Que a l’anàlisi del big data se li pugui tornar a superposar aquest reconeixement dels aspectes sociològics que determina el comportament de les persones. Un Big Data enriquit.

Abans parlava també de la importància d’Internet.

Actualment parlem d’Internet de les coses, un concepte que fa referència a un sistema d’objectes quotidians interconnectats i que, enllaçats a la xarxa, poden oferir dades en temps real. En aquest sentit, les empreses demanen dissenyadors “smart”, capaços de personalitzar els seus productes, dissenyadors que, a més de tenir coneixements dels productes, tinguin també coneixements dels usuaris d’aquests productes. Paral·lelament es necessiten professionals que desenvolupin eines que minimitzin els impactes fruit de la transformació digital, persones que impulsin la productivitat de l’empresa, minimitzant els impactes negatius i considerant l’impacte de la tecnologia sobre el treball.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*