Abandonament educatiu, origen social i crisi econòmica

La crisi ha atenuat el pes de les diferències d'origen a l'hora de seguir estudiant, però aquestes poden reaparèixer quan creixin les oportunitats d'ocupació poc qualificat

Jacobo Muñoz Comet
 
 

Probabilitat d'abandonar el sistema educatiu davant de continuar estudiant per a joves de 16/17 anys

Probabilitat d’abandonar el sistema educatiu davant de continuar estudiant per a joves de 16/17 anys

Aquest és un article publicat a Piedras de Papel

Continuar estudiant o començar a treballar? Aquesta pregunta se la pot plantejar per primera vegada qualsevol jove de 16 anys, edat a partir de la qual l’educació deixa de ser obligatòria a Espanya. Encara que la majoria dels que es troben en aquesta situació opta per seguir en el sistema educatiu, al voltant d’un de cada deu decideix deixar d’estudiar per, en teoria, provar sort en la recerca de feina. Aquesta xifra, però, varia depenent del període. L’oportunitat de guanyar diners en els anys de la bombolla immobiliària va ser un al·licient per accedir al mercat de treball en el moment en què un complia l’edat mínima per fer-ho. No obstant això des de 2008, i sobretot amb la paralització del sector de la construcció, la taxa d’abandonament s’ha atenuat.

Un dels avantatges que proporciona l’educació és el grau de protecció contra la desocupació. L’actual crisi econòmica ha afectat al conjunt de la població, però l’impacte ha estat molt diferent entre els diferents grups educatius. La pèrdua d’ocupació entre aquells que posseeixen estudis universitaris ha estat notablement més baixa. Aquest patró, lluny de ser excepcional, s’ha repetit en anteriors fases recessives, en les quals el nivell d’ocupació ha caigut de forma escalonada entre col·lectius de treballadors en funció de la seva qualificació.

Amb aquests antecedents sembla prudent apostar per allargar la vida en el sistema educatiu com a estratègia individual a l’hora de capejar les crisis econòmiques que es vénen succeint de forma cíclica al nostre país. La importància de l’origen familiar sobre les oportunitats vitals continua sent clau tal com s’explicava en una entrada recent d’aquest bloc. Per tant, aquí ens preguntem qui són aquells que abandonen el sistema educatiu quan per primera vegada poden fer-ho. I, en concret, en quina mesura la pauta d’abandonament està condicionada per l’origen social d’aquests joves.

En començar un nou curs acadèmic, aquells que en aquest any natural compleixen 16 anys tenen diferents opcions. Per als que han superat l’educació obligatòria, la continuació en el sistema educatiu pot produir-se a batxillerat o a algun curs de grau mitjà (el que coneixem com a formació professional). Per als que han repetit algun curs acadèmic, les opcions es redueixen a una, continuar a l’ESO. Aquest últim grup, lluny de ser petit, representa un percentatge considerable. El 2012 un 34% dels joves espanyols de 15 anys que van realitzar la prova PISA havien repetit almenys una vegada, una de les taxes més altes de tots els països de l’OCDE, que té la mitjana en el 16%. Tant per als que han completat l’ESO com per als repetidors, l’alternativa a les anteriors opcions és deixar d’estudiar i buscar feina en el mercat laboral.

Per conèixer en quin grau l’origen social influeix en la decisió d’abandonar els estudis s’han seleccionat els primers trimestres de l’Enquesta de Població Activa (EPA) entre 2008 i 2013. Els individus que componen la mostra són aquells que tenen 16 anys o 17 anys i que es troben just en l’any posterior al que van complir l’edat a partir de la qual no estan obligats a estudiar. En el primer trimestre d’aquest any poden per tant estar cursant algun estudi reglat (ESO per als repetidors, batxillerat o grau mitjà per als que van superar l’educació obligatòria) o haver abandonat el sistema educatiu. El percentatge de joves que es troba en aquesta última situació és un 8,3%.

Per conèixer la influència de l’origen social s’ha escollit com a aproximació el capital cultural de la llar. Tenint en compte el nivell educatiu més alt d’un dels progenitors s’han creat quatre categories: i) origen social alt (educació universitària), ii) mitjà-alt (secundària superior), iii) mitjà-baix (secundària bàsica) i iv ) baix (primària o menys). Per mirar de captar l’efecte net, en les anàlisis s’ha tingut en compte altres factors que poden ser rellevants a l’hora de decidir deixar d’estudiar, com són el sexe, la nacionalitat, l’origen ètnic dels pares, la situació laboral en la llar, si és una família monoparental i si hi ha menors a la llar.

Quan tenim en compte només els que han finalitzat l’educació obligatòria en el temps previst, veiem que el risc de deixar d’estudiar és superior per als joves que procedeixen d’un origen familiar més desfavorit (Quadre 1). La probabilitat d’abandonar el sistema educatiu és un 6% més gran per als d’origen social baix en comparació amb els d’origen social alt. La mateixa anàlisi s’ha calculat per als que són repetidors i que per tant no han finalitzat l’educació obligatòria en el moment oportú. En aquest grup la incidència de l’abandonament és més alta: d’entre tots els joves que decideixen deixar d’estudiar, el 79% ho fa sense haver superat l’educació obligatòria. És a dir, accedeix al mercat de treball sense posseir el títol de l’ESO. Igual que vèiem anteriorment, en el col·lectiu de repetidors també trobem que el risc és més gran per als que procedeixen d’un entorn familiar amb un menor capital cultural, però la distància en aquest cas és molt més gran: 20,3% per als de origen social baix i 10,2% per als de mitjà-baix.

Cfakepathtablajpg_EDIIMA20151031_0139_5

És clar que hi ha una bretxa social per la qual els que procedeixen d’un origen amb menys recursos culturals tenen una menor probabilitat de continuar estudiant. En quina mesura el canvi del context econòmic ha pogut afectar aquest tipus de desigualtat? Abans de la crisi i tenint en compte el període comprès entre 2001 i 2007, la taxa d’abandonament als 16 anys era un 13,6%, uns cinc punts percentuals més alt que des de 2008. En el gràfic 1 observem de nou la probabilitat de deixar d’estudiar, aquesta vegada amb només dues categories derivades del reagrupament: i) origen social baix i mitjà-baix; ii) origen social alt i mitjà-alt. Si bé continua existint un major desavantatge per als que procedeixen d’un origen menys afavorit, des de l’inici de la crisi econòmica la bretxa s’ha anat reduint.

Dels anteriors resultats es desprenen almenys dues conclusions. La primera, que l’origen social té un paper essencial en decisions fonamentals com la de continuar o no estudiant en complir els 16 anys. L’efecte és especialment gran entre aquells joves que en algun moment de la seva vida educativa han repetit curs, grup en què, precisament, són majoria els que procedeixen d’un origen social baix. En un llibre publicat recentment pels investigadors Héctor Cebolla, Jonas Radl i Leire Salazar s’analitza minuciosament com l’origen familiar juga un paper decisiu en les competències, èxits, expectatives i oportunitats educatives de les persones. A partir dels seus resultats, els autors afirmen que és fins als tres anys d’edat quan la inversió en educació té una major capacitat redistributiva. En altres paraules, la manera més eficient de mitigar els desavantatges de partida és actuant en les edats més primerenques.

La segona conclusió és que la recessió ha tingut un efecte igualador, almenys pel que fa a aquesta etapa concreta de la vida educativa. En general l’opció d’abandonament es redueix a partir de 2008, però en major mesura entre aquells que procedeixen d’un origen social més baix. Possiblement les poques oportunitats d’ocupació des de l’inici de la crisi hagin estat un esperó per a romandre en el sistema educatiu a l’espera de temps millors. Una de les preguntes que sorgeix és com evolucionarà la bretxa detectada quan la crisi econòmica s’hagi superat finalment. El problema de l’atur és molt més gran per als que posseeixen nivells educatius baixos, però la memòria és curta, sobretot quan es torna possible aconseguir salaris elevats en els nínxols de treball poc qualificat, encara que es tracti d’una realitat passatgera.

—-

Nota al gràfic. Efecte marginal de l’any sobre la probabilitat de deixar d’estudiar segons l’origen social, després d’una regressió logística (primers trimestres de l’EPA, 2001-2013). Controlat per sexe, nacionalitat, si ha repetit curs, origen ètnic dels pares, situació laboral dels pares, presència de menors a la llar i si és una llar monoparental.

Nota addicional. Un 2,0% de joves de 16/17 anys no han estat inclosos en la mostra perquè no viuen amb els seus pares i per tant no es pot conèixer el seu origen social.