Els abusos sexuals en la infància marquen la vida sexual de les dones

Les disfuncions sexuals són significativament més freqüents entre les dones afectades, amb menor satisfacció sexual percebuda, menor confiança i més dificultats de comunicació

Agència SINC
 
 
 

Els individus exposats a maltractament infantil tenien un volum significativament menor de substància grisa en diverses zones del cervell. / Sinc

Pot semblar una obvietat, però no hi ha unanimitat en la comunitat científica al voltant de les seqüeles sexuals i afectives en les dones que han patit abusos sexuals durant la infància i l’adolescència.

Ara, un estudi elaborat pel Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Catalunya (PASSIR), que publica la revista Gaceta Sanitaria, ha observat que les disfuncions sexuals són significativament més freqüents entre les dones supervivents d’un abús sexual en la infància i l’adolescència, amb menor satisfacció sexual percebuda, menor confiança i més dificultats de comunicació amb la parella.

El treball ha enquestat 917 dones adultes que van acudir el 2008 als 24 centres del PASSIR per problemes relacionats amb la seva salut sexual i reproductiva. El 37,6% de les enquestades va afirmar haver patit algun tipus d’abús sexual durant la seva infància i adolescència. D’elles, el 53,3% va manifestar haver patit tocaments o haver estat obligades a tocar, i el 46,7% va referir-se a intents de penetració o penetració no consentida.

Les dones que han patit abusos sexual en la infància i l’adolescència presenten amb major freqüència disfuncions sexuals, definides com trastorns del desig, de l’excitació, de l’orgasme, trastorns per dolor –vaginisme o disparèunia– i rebuig. Se senten menys satisfetes sexualment, presenten menys desig sexual, menys excitació sexual i menor freqüència d’orgasme.

El 29%, per exemple, no ha tingut cap o gairebé cap orgasme en l’últim any. Igualment, el 20% de les dones que han patit abús sexual en la infància i l’adolescència manifesta patir dolor moltes vegades –o sempre– en les seves relacions sexuals i el 19% sent rebuig sempre o gairebé sempre a les relacions sexuals.

La satisfacció amb la vida sexual és més baixa –el 40% es mostra molt insatisfeta o poc satisfeta– quan l’agressor va ser un conegut. La baixa freqüència de desig –mai, o menys d’un cop al mes– és del 48,9% quan l’abusador és un conegut o amic.

En canvi, quan l’agressor va ser un desconegut s’observa una major capacitat per arribar a l’orgasme (59,4%), menys dolor i menys sentiments de rebuig de les relacions sexuals (15,9%).

Relacions de parella després dels abusos

L’estudi també avalua la relació afectiva de les dones que tenen parella actualment. El 59,8% se sent satisfeta amb les seves relacions afectives, el 74,8% confia sempre o gairebé sempre en la seva parella actual, i el 63,9% fa que la comunicació és bona o molt bona. Tot i que les dones que han patit abús sexual en la infància i l’adolescència expressen menor satisfacció amb la relació, menys confiança i pitjor comunicació amb la parella actual, les diferències no arriben a la significació estadística.

De fet, una edat superior a 50 anys i l’experiència de maltractaments per la parella en edats adultes –i no únicament l’abús sexual en la infància i l’adolescència– són els factors més rellevants a l’hora de valorar negativament la relació afectiva amb la parella actual.

Tal com apunten les autores d’aquest estudi, “l’alta prevalença d’abús sexual en la infància i l’adolescència, i la seva influència sobre la salut sexual i afectiva, suggereixen la necessitat d’investigar sempre si s’ha patit abús sexual en la infància i l’adolescència en casos de demandes d’atenció psicològica motivades per dificultats sexuals o de parella”.

Aquest és un article publicat a Agència SINC