Adoctrinament neoliberal en els centres educatius?

Quin sentit té, doncs, tants projectes i tants voluntaris del món financer? Perquè es deixa entrar aquestes institucions dins dels centres escolars?

Rosa Cañadell
 
 
 

Què hi fan els bancs, les caixes i les empreses privades en els centres educatius? Com pot ser que es deixi en mans dels que ens han portat a la crisi actual i que han estafat a persones indefenses l’educació dels nostres alumnes? Com pot ser que es demanin tants requisits per ser professor o professora (carrera universitària, màster, oposicions…) i al mateix temps es permeti que persones “voluntàries” de bancs i empreses exerceixin la docència sense cap preparació pedagògica ni cap control sobre els continguts?

Ens estem assabentant que voluntaris de l’Institut Català de Finances estan impartint classes d’Educació Financera als nostres instituts. Aquesta Educació Financera és un programa promogut per una entitat privada, l’Institut d’Estudis Financers, del qual formen part el Banc de Sabadell, Santander, BBVA, CatalunyaCaixa, Caixabank… entre d’altres.

També, des de l’Obra Social La Caixa s’està promovent, des del curs passat, el projecte Joves Emprenedors que vol “fomentar l’actitud emprenedora i creativa entre els joves de secundària i Batxillerat”, en el qual també participen voluntaris de La Caixa i la Cambra de Comerç, entre d’altres.

Tot plegat no és massa nou, A partir del 2009 ja es posa en marxa a les nostres escoles rurals el projecte “Rural Activa, un projecte impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR), que promou l’emprenedoria en les zones rurals a través de recerques, informes, amb propostes i recomanacions, accions de difusió i proves pilot, vinculant totes aquelles entitats de l’àmbit públic i privat que treballen en el foment, la creació i la consolidació d’activitats empresarials en els municipis rurals catalans”. I a més, dins del currículum oficial ja hi ha l’assignatura d’Emprenedoria que pot impartir el professorat normal que està en els centres.

Quin sentit té, doncs, tants projectes i tants voluntaris del món financer? Perquè el Departament deixa entrar aquestes institucions dins dels centres escolars? Ho saben els pares i mares, alguns potser desnonats d’aquestes mateixes institucions? És ètic uns continguts tant clarament esbiaixats com els que s’estan impartint des d’aquestes institucions? Què hi diuen els directors i directores del centre? El professorat n’està assabentat, se’ls ha consultat?

Si el Departament vol apropar la realitat als nostres alumnes i vol que siguin autònoms i creatius, no seria molt més educatiu que portessin portaveus de les Plataformes dels Afectats per les Hipoteques (PAH) per explicar què és un desnonament i com s’arriba a aquesta situació? No seria més educatiu que els afectats per les preferents expliquessin la seva experiència? No seria més educatiu que persones de Can Vies, Can Batlló o qualsevol altre centre autogestionat expliquessin als nostres joves com s’organitzen de manera autònoma, o com es monta una cooperativa?

Des de sempre, en aquest país s’havia defensar que l’objectiu de l’escola pública era formar persones en totes les seves dimensions: cultural, creativa, científica, laboral, emocional i ètica. L’educació pública havia de transmetre valors democràtics, de solidaritat, de resolució de conflictes sense violència, d’interculturalitat, de respecte pel medi ambient, d’esperit crític, de cooperació i sentit de la justícia. Però tot això queda molt relegat si la prioritat és “formar emprenedors”, amb totes les connotacions ideològiques i de valors que això suposa: competitivitat, individualisme, afany de lucre com a principi bàsic, etc. Són aquests els valors que creiem que ha de transmetre l’escola? No significa això un “adoctrinament” totalment neoliberal? no significa això posar “l’educació al servei de l’empresa?”

Algunes veus d’alguns centres ja han començat a circular. Caldria una campanya de tota la comunitat educativa per preservar els centres educatius d’aquest tipus d’ingerències. No hauríem de permetre que el món de l’empresa acabi imposant els seus continguts i els seus valors en el món educatiu. L’educació és quelcom molt més ric i molt més important per deixar-lo en mans del món empresarial i dels seus interessos, que, com totes sabem, no són precisament els de la majoria de la població. L’educació ha de servir, sobretot, per entendre com funciona el mon i dotar-nos d’eines alternatives per poder transformar-lo.

Rosa Cañadell
Sobre Rosa Cañadell

Psicòloga. Professora. Exportaveu d'USTEC-STEs Contacte: Twitter | Més articles