Així serà la futura prova d’accés als estudis d’Educació Infantil i Primària

2.700 estudiants de primer de magisteri se sotmeten a la prova pilot dels exàmens d'accés al grau d'Educació Infantil i Primària que s'implantarà al juny. Adjuntem el document amb els exemples de les dues parts de la prova.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Alumnes de Segon de Batxillerat fan l'examen de selectivitat. Imatge d'arxiu / SANDRA LÁZARO

Alumnes de Segon de Batxillerat fan l’examen de selectivitat. Imatge d’arxiu / SANDRA LÁZARO

La Prova d’Aptitud Personal (PAP), l’examen addicional a la Selectivitat que hauran de superar els estudiants que vulguin accedir als graus d’Educació Infantil i Primària a Catalunya, va prenent forma. Aquest dimecres 2.700 alumnes de primer curs d’aquests estudis s’han sotmès a una prova pilot que ha de servir per acabar d’ajustar uns exàmens que està previst que s’implantin el proper mes de juny. (Al final d’aquest text es poden consultar íntegrament els documents amb el contingut de la prova).

L’objectiu de la PAP és augmentar el nivell d’exigència en l’admissió dels estudiants a les carreres d’Educació Infantil i Primària de totes les facultats que les ofereixen, siguin públiques o privades. A més de superar les clàssiques Proves d’Accés a la Universitat (PAU) –la popularment coneguda com a Selectivitat, que inclou bona part de les matèries del Batxillerat–, els futurs mestres hauran de superar un exàmen que constarà de dues parts: una de competència comunicativa i de raonament crític (de dues hores de durada), i una de competència logicomatemàtica (de 1.30 hores de durada).

Pel que fa a la primera, inclou exercicis de comprensió lectora, capacitat de síntesi i expressió escrita –tot a partir de l’anàlisi d’un article–, i d’identificació i correcció d’errors de normativa lingüística. La segona part consta de 25 exercicis relacionats amb la competència logicomatemàtica. Per superar la prova els estudiants hauran de treure un cinc (sobre deu) de mitjana entre les dues parts, sempre que cap d’elles hagi estat suspesa amb menys d’un quatre.

El director general d’Universitats, Josep Pallaràs, ha expressat que amb aquests nous criteris d’accés als estudis d’Educació, a més d’apujar el llistó dels futurs mestres, es vol “emetre un missatge a la societat perquè col·labori a incrementar el prestigi de la professió docent, una qüestió essencial en qualsevol societat democràtica avançada”. Aquests canvis s’emmarquen dins el Programa de millora i innovació en la formació dels mestres (MIF), que des del 2013 busca actualitzar els estudis de Magisteri per millorar la professió docent.

De fet, aquesta no és la primera mesura que s’aplica per endurir l’accés als estudis d’Educació Infantil i Primària. Ja fa dos anys que als qui volen entrar a aquestes carreres se’ls exigeix que obtinguin un cinc de mitjana entre les proves de català i castellà de la Selectivitat (i un mínim d’un quatre en cadascuna d’elles).

Amb la prova pilot el que es pretén és ajustar el nivell o la durada dels exercicis en funció dels resultats d’aquest dimecres, que es coneixeran al novembre.



  • Jambatan

    Haurien de revisar les preguntes de matemàtiques, doncs n’hi ha d’ambígües i també en què diferents respostes podrien ser possibles.

    Com a exemple la núm.2:

    2. Quantes fotografies de 4,5MB es poden emmagatzemar en un disc d’1GB? (1GB = 1024MB)

    (Per què cal explicar l’equivalència d’1 Gb? Això no ho han de saber futurs educadors? És cultura general.)

    Tothom sap que en un disc d’1Gb mai no tindrem la capacitat real d’aquest Gb, ja que el propi disc necessita part de la memòria per a la seva pròpia configuració, així doncs, una simple divisió no és la resposta al problema.

    D’altra banda, no crec que aquest tipus de proves ni aquestes preguntes siguin cap indicatiu per poder elevar la qualitat pedagògica dels futurs mestres. No és una prova d’avaluació inicial el que cal, sinó una bona formació a les universitats que els preparen i això ja són figues d’un altre paner.

  • Helena

    Sincerament no entenc aquesta proposta de PAP. Si superar les PAU no implica saber resoldre aquests examens, és que alguna cosa no es fa bé als nivells anteriors i que les PAU estan mal plantejades. Això són mínims per a qualsevol Grau.

    El domini d’aquests aspectes s’haurien d’avaluar al Batx i PAU i si es fa una prova específica, doncs això, que sigui específica i no d’aspectes generals.

  • Estefania

    Penso que aquesta prova no demostra que estiguis capacitat o capacitada per ser mestre/a. Clar està que tot docent ha de tenir cert nivell i capacitats lingüístiques i matemàtiques però això no implica que aquesta persona estigui capacitada per ser-ho, ja que és necessiten altres habilitats com empatica, capacitat d’analitzar i actuar en situacions vers els nens i nenes, així com saber atendre de manera adequada les necessitats dels alumnes. Moltes d’aquestes coses s’aprenen al llarg de la carrera però trobaria més raonable alguna prova de característiques més “psicològiques” per dir-ho d’alguna manera, que ens permeti saber si aquella persona està estudiant la carrera perquè realment vol ser mestre/a.

    Com a molt el que farà aquesta prova és fer que es tirin enrera les persones a les quals els faci mandra fer una altra prova de llengua o matemàtiques si va just en aquestes àrees. Però no té perquè ser així…