Alarma a les universitats davant d’una eventual congelació de la seva partida als nous comptes de la Generalitat

El rector de la UB i president de l'ACUP, Joan Elias, revela que els arriben males notícies sobre l'esborrany de pressupostos de la Generalitat pel 2020 i llença el crit d'alerta: "Les universitats no són una prioritat ni pel Govern català ni pel Govern central".

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

El rector de la UB, Joan Elias, a la trobada d’aquest matí | Foto: VS

Les universitats públiques fa temps que venen dient que el seu pressupost ha tocat os, que si no hi ha una millora en el seu finançament perilla la bona reputació que encara mantenen en l’àmbit internacional, que cauran en els rànquings cap a posicions mediocres, que les taxes que paguen els estudiants (i que en els darrers anys han crescut notablement al mateix temps que es retallava la inversió pública) s’han de rebaixar per garantir l’equitat… I avui el rector de la UB, Joan Elias, hi ha tornat a insistir i ha anat un pas més enllà.

En la seva trobada anual amb la premsa, el també president de l’ACUP ha insinuat que hi podria haver mobilitzacions, promogudes per les mateixes universitats, si es confirma la notícia que els ha arribat, segons la qual en el pròxim pressupost de la Generalitat no hi haurà cap increment sensible en la partida per universitats. “No hi ha cap increment, i no em queda clar si la promesa de rebaixa de taxes es complirà”, ha explicat Elias.

L’any 2009 la Generalitat va destinar 908 milions a les universitats. A partir d’aquí el pressupost es va anar retallant fins a tocar fons el 2014, amb 678 milions. L’any 2017 s’havia recuperat una mica, fins als 766 milions, que és el mateix d’ara a causa de les pròrrogues pressupostàries, i per això els rectors, a través de l’ACUP, reclamaven tornar a les xifres de fa 10 anys. En el conjunt del sistema universitari, ha recordat Elias, “calen 100 milions només per fer el manteniment que no s’ha fet durant tots aquests anys”. En especial els preocupa la inversió en equipament i instal·lacions informàtiques -“una universitat puntera no pot tenir ordinadors que triguen 10 minuts a obrir-se, punts sense wi-fi o caigudes d’internet”- així com reforçar l’equip que s’ocupa de la ciberseguretat, ja que “rebem ciberatacs constantment”.

A mitjans de juliol, Elias i la resta de rectors van tenir una reunió al Palau de la Generalitat amb el president català, Quim Torra, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, amb el secretari d’Universitats, Francesc Xavier Grau, i amb un “alt càrrec d’Economia”, però que, segons ha precisat Elias, no era ni el vicepresident Aragonés ni els números 2 i 3 del Departament. Després d’aquella reunió, Torra va assegurar en un tuit que “la universitat és una prioritat social del Govern”.

“La política es fa amb els pressupostos i les prioritats es veuen en els pressupostos, i ara mateix no hi ha voluntat política”, ha dit avui Elias. Només a la UB hi ha 600.000 metres quadrats construïts i equipats, “que requereixen manteniment”, i actualment només destinen 6 milions anuals en aquest concepte, dels quals 1,5 milions en infraestructura informàtica.

La falta de finançament endèmic també es nota en la fuga de talent i en les precàries condicions laborals del professorat associat i dels predoctorands que fan classe, ha recordat Elias. “Altres sistemes universitaris estan creixent en recerca a un ritme molt superior al nostre, això vol dir que si seguim així acabarem perdent posicions i passarem a situacions de 3a O 4a fila”. La UB és la universitat espanyola més ben posicionada en el rànquing de Shanghai, i l’única de tot el sud d’Europa, juntament amb la de Milà, que forma part de la League of European Research Universities (LERU). Precisament el mes de novembre l’assemblea de rectors del LERU tindrà lloc a la UB.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*