Albert Pol: “El Govern no ha retallat en ciència, ha arrasat”

Un grup d'investigadors pretén que es reobri el programa científic Consolider, que va portar a Espanya a l'avantguarda, però que va tancar Rajoy: "Aquesta legislatura ha estat molt perjudicial, s'han tancat laboratoris, s'ha acomiadat a molts investigadors, reduït personal..."

Teguayco Pinto
 
 

Albert Pol, investigador de l'Institut d'investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer

Albert Pol, investigador de l’Institut d’investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer

El mes d’abril passat un grup d’investigadors va posar en marxa una iniciativa  per reobrir un dels programes científics que ha portat Espanya l’avantguarda. No obstant això, tal com va avançar eldiario.es, el Govern no té intenció de recuperar el programa Consolider, iniciat l’any 2005 i el últims projectes del qual acabaran aquest mateix any. El 4 de novembre passat, després de reunir-se amb la directora general d’Investigació Científica i Tècnica, els promotors de la iniciativa van enviar una carta a tots els partits polítics amb l’objectiu de “salvar la investigació científica a Espanya”. Parlem amb un dels principals representants d’aquesta iniciativa, l’investigador Albert Pol, que treballa a l’Institut d’investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer.

Què pretenen amb la carta i amb la iniciativa?

Això va començar amb el programa Ingenio 2010, el somni d’equiparar-nos a Europa i intentar fer una societat sostenible i moderna, basada en la innovació. Aquell projecte tenia dos punts, en primer lloc aconseguir que s’invertís en ciència tant com la mitjana europea, una cosa que clarament no s’ha aconseguit, i en segon lloc, crear programes d’excel·lència. Amb la nostra iniciativa el que pretenem és que es faci un Ingenio 2020 i aconseguir, per fi, que Espanya inverteixi en ciència tant com els països del nostre entorn. No en volem més, només que estiguem en la mitjana europea i que els programes d’excel·lència que han rendit tantíssim no es tanquin.

Programes com el Consolider, que és el que volen reobrir.

Sí, el projecte Consolider va esdevenir una marca de prestigi internacional de la ciència espanyola i ens ha portat a ser referents a nivell mundial. La principal virtut del programa va ser que es premiaven les idees més trencadores, les més innovadores. Aquestes que tant agraden a Europa i al món, i que són les que ens fan avançar. El futur ha de basar-se en el risc i la innovació i això és el que el Consolider venia a cobrir en el nostre sistema, ja que no existia.

Però el Govern diu que Consolider era un programa que ja s’ha acabat.

Realment el Consolider no es va crear amb la vocació que fos un programa de cinc anys, sinó que perdurés en el temps. La idea era equiparar-nos a Europa i mantenir aquesta inversió, però el que hi ha hagut aquesta legislatura és un abandonament total. A més, tampoc s’ha plantejat cap alternativa seriosa. A la Secretaria d’Estat d’Investigació són conscients que ha estat un programa reeixit, però no poden fer-hi res perquè no tenen diners.

El Govern atribueix la falta d’inversió a la crisi, creu que no estan justificats les retallades?

En part sí. El problema és que en ciència no han retallat, han arrasat. Les retallades estarien justificades, però no cal oblidar que els diners que s’inverteixen en ciència és poquíssims. Mantenir el programa Consolider obert durant cinc anys, amb més de 7.000 científics treballant en la frontera del coneixement, suposa un 10% del que es recapta en multes de trànsit a l’any. Estem parlant de minúcies i aquests diners serviria per posar-nos a l’avantguarda de la ciència a nivell mundial. Amb els diners del rescat de Bankia es podria mantenir obert el programa Consolider durant 1.000 anys.

A la carta parlen de “situació dramàtica de la ciència”. N’hi ha per tant?

Sí, és molt dramàtica. Aquesta legislatura ha estat molt perjudicial. S’han tancat laboratoris, s’ha acomiadat molts investigadors, reduït personal… Si al juny no m’haguessin concedit un projecte del Human Frontiers of Science Program hauria hagut de tancar el meu laboratori i perdre tots els meus investigadors. I cal tenir en compte que som l’únic grup de recerca a Espanya que ha rebut aquest finançament, així que aquells que no rebin diners del pla nacional, simplement hauran de parar. El pitjor és que tots aquests investigadors estan marxant d’Espanya, i alguns no tornaran.

I quina ha estat la resposta dels partits a la seva carta?

Ningú ens ha fet cas.

Cap?

No, fins ara ningú ha contestat. Suposo que tindran altres prioritats. El problema és que aquest tipus de projectes a llarg termini són difícils d’assumir per part d’alguns polítics. Si un partit està al poder durant 4 anys no li interessa invertir en projectes científics de 10 anys. Total, si no podrà treure rèdit polític als resultats d’aquest projecte.

Però hi ha diversos partits que prometen millorar la inversió en R+D+I

Fa molt temps que sentim aquestes coses i Espanya segueix estancada, així que, basant-nos en la nostra experiència i en el que han fet fins ara, crec que aquestes promeses electorals són molt poc creïbles. Almenys amb els dos partits que han passat pel Govern. Pel que fa als nous, no sé que passaria.

Creu que la ciutadania hauria de tenir en compte les propostes sobre ciència a l’hora de decidir el seu vot?

És clar que sí, hauria de fer-ho. El que passa que també entenc que avui hi ha gent que té problemes més greus en el seu dia a dia. Però crec que la societat entén que som necessaris, que la ciència és necessària. I que si volem ser una potència mundial, no ho aconseguirem construint pisos, sinó basant el nostre desenvolupament en la investigació i el coneixement. Si no hi ha ciència, no hi ha futur.

Aquest és un article publicat a eldiario.es