Anglès a contrarellotge: la inacció del Govern posa en mans de les universitats decidir si cal el B2 per graduar-se

El Consell Interuniversitari va instar el Govern a aplaçar la llei que requereix que els estudiants que es graduïn el 2018 acreditin el domini d’una tercera llengua per a obtenir el títol. La moratòria no va arribar a ser aprovada mai i, a sis mesos d’acabar el curs, els estudiants depenen de les polítiques de cada universitat per saber si podran graduar-se

Sandra Vicente
 
 
 

Universitat de Barcelona CC by SA Fernanda LeMarie – Cancillería de Ecuador (Foto: Flickr)

El passat juliol molts mitjans de comunicació es van fer ressò que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) havia aprovat una moratòria per ajornar quatre anys l’aplicació de la llei que dicta que els estudiants que es graduïn el setembre del 2018 han d’acreditar el B2.2 -equivalent al First Certificate- d’una tercera llengua per poder completar el grau. Des de llavors, no es va parlar més del tema, però la moratòria a instància del CIC, abans de ser efectiva i poder modificar la llei, havia de ser aprovada pel Parlament. I, a dia d’avui, encara no ho ha estat, tal com va avançar ahir El Periódico.

En efecte, fonts del CIC confirmen que la moratòria no té encara efectes legals i que, per tant, els estudiants tenen només sis mesos per acreditar un B2 per tal de poder graduar-se. El Consell va demanar retardar l’aplicació de la llei -aprovada el 2014 pel llavors Conseller de Coneixement, Andreu Mas-Colell- perquè consideraven que quatre anys no havien estat suficients per a fer arribar els alumnes al nivell demanat.

De fet, aquest estiu, el qui era Conseller d’Empresa, Jordi Baiget, va afirmar que el 25% d’estudiants de tercer no tenien els coneixements lingüístics necessaris. Això afecta vora 7.500 estudiants. I, ara, amb un Parlament encara per formar, l’aplicació del 155 i un panorama polític complex, són molts els qui dubten que el Govern pugui modificar la llei d’aquí a setembre.

Aquesta convulsió política també va afectar molt els estudiants que, tant de la mà dels sindicats ja coneguts, com d’organitzacions noves com Universitats per la República, van focalitzar les seves activitats en la situació política i no tant en l’acadèmica. “Venim d’un semestre molt intens que ha desquadrat les lluites que portàvem fins ara”, reconeix Mercè Tarès, portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Afegeix que, després de l’anunci de la moratòria, hi va haver un moment de relaxació entre els estudiants i que, “tot i que érem conscients que no s’havia aprovat, la política s’ho va empassar tot”. Així, considera necessari que els col·lectius d’estudiants es “reorganitzin, perquè molts no són conscients del què això pot suposar”.

Classe de la facultat de Ciutadella de la UPF / CC by-sa UPF

Acreditar domini d’una tercera llengua: una mesura discriminatòria?

Si bé Baiget va assegurar que el 25% dels estudiants de tercer no tenia el nivell, en Màrius Martínez, vicerector de relacions internacionals de la UAB, afirma que en la seva universitat la xifra ascendeix al 60%. Per aquest motiu i perquè “no és el que s’explicitava a la memòria dels graus”, la UAB és una de les universitats que acataran la moratòria i no demanaran als seus estudiants que acreditin una tercera llengua.

Des del centre consideren que aquesta mesura és injusta per diverses raons. Per una banda, esgrimeixen que els seus títols tenen validesa estatal però, per contra, “estem davant d’una exigència que només es demana a Catalunya. Si els nostres graus són vàlids a qualsevol comunitat autònoma, no poden tenir requisits diferents dels que s’expedeixen a Madrid”, opina. “Si vingués un alumne de Burgos a cursar l’últim any a la UAB, no li demanaríem el B2. Per què hauríem de fer-ho amb els nostres estudiants, doncs?”, es pregunta.

Però la crítica principal a aquesta mesura rau en què suposa un impediment afegit a aquells estudiants de renda més baixa. “Les universitats públiques estem plens d’alumnes que amb prou feines poden permetre’s el preu d’un grau. Molts treballen i estudien alhora. Per tant, és impensable que puguin tenir ni els diners ni el temps per a accedir als cursos d’anglés”, opina Martínez.

I és que, tal com també denuncien des del SEPC, aquesta llei “no va venir acompanyada de polítiques que permetessin accedir a classes d’idiomes gratuïtes a les universitats”. I tot i que, com Tarès, Martínez considera que millorar el nivell d’idiomes dels estudiants catalans és sempre positiu, critica la manera com s’ha posat en pràctica la mesura. “És una mostra més de la gestió neoliberal del sistema educatiu: es vol pujar el nivell essent més exigent, no donant més ajuts als estudiants per assolir els nous objectius”, opina.

B2 a contrarellotge pels estudiants de la UPF

La Universitat Pompeu Fabra, però, no comparteix aquestes crítiques. Per això, és una de les poques universitats que no aplicarà la moratòria -juntament amb la Universitat de Lleida, que demanarà acreditar nivell, però només exigirà un B1. “No hem canviat mai la postura de la UPF respecte acreditar un B2 d’una llengua estrangera. Ara, però, és un requisit formal de competències”, afirma Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes de docència de la Pompeu.

Afirma que “pels motius que sigui, la llei continua vigent. Els marcs normatius no han canviat i, per tant, a dia d’avui la universitat exigiria el B2 a final de curs”. En cas que el Parlament acabés canviant la llei, la UPF assegura que “acataria els canvis”, però, al contrari que altres centres, no considera oportú modificar els requisits “abans de temps. Quin missatge estaríem donant als alumnes que sí que s’han esforçat per treure’s el B2? I, sobretot, quin missatge donaríem als qui no ho han fet?”, es pregunta Gelpí.

I és que la vicerectora de projectes de la UPF considera que l’esforç per a assolir el títol no és pas econòmic. “Els qui argumentin que és una mesura discriminatòria per a les rendes baixes, no coneixen els ajuts que s’han posat a disposició dels estudiants”, assegura. Gelpí es refereix al programa d’ajuts Parla3 que la Generalitat va posar en marxa juntament a l’aprovació de la llei el 2014.

Des de la Pompeu asseguren que el Govern és conscient que adquirir aquests coneixements d’una tercera llengua “no ha d’estar supeditat a la renda”. Per això, el programa contempla ajuts per a les proves de nivell, els cursos d’idiomes i els exàmens d’acreditació. “Els alumnes saben que han de complir, coneixen els recursos que tenen i nosaltres, des de la Universitat, no podem passar per sobre del Parlament”, considera.

Facultat d’educació de la UAB.

Parla3, un programa de beques sense demanda

Aquests recursos als que es refereix Gelpí han estat poc populars entre els estudiants. Tot i que la UPF va comunicar al web que la universitat seguia endavant amb els requisits de nivell i anunciava els ajuts del Parla3, “s’ha usat una part molt baixa del pressupost”, assegura.

El programa pretén “facilitar tots els mecanismes d’acompanyament per a fer possible que tots els graduats obtinguin el nivell B2 el 2018” va afirmar el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà el febrer de 2015, quan es va presentar el Parla3. Així, facilita un ajut econòmic de 50 euros per l’examen d’acreditació de nivell -que costa 75 euros- i també compta amb beques per a realitzar cursos d’idiomes.

Aquests cursos es poden realitzar a les mateixes universitats o bé a l’Escola Oficial d’Idiomes i els estudiants que obtinguin la beca obtindran un ajut de 350 euros per curs. Ara bé, el preu per cursar un any d’anglès a la UPF ascendeix als 833 euros; mentre que un quadrimestre a la UAB costa 655 euros. Si bé és cert que l’EOI té uns preus més econòmics -305 euros l’any- l’accés a aquesta escola es fa per sorteig i la demanda és molt alta.

“Aquestes beques són completament insuficients, com ja és norma en els ajuts que implementen des de Govern”, denuncia Tarès des del SEPC. Martínez, coincideix i afegeix que “no és veritat que totes les persones amb pocs recursos sempre tinguin accés a les beques. Ha millorat el sistema? Sí, però és suficient? No”, sentencia. I a més, considera que en la gran part dels casos, els estudiants necessiten més d’un curs per assolir el nivell demandat, així que “la despesa acaba sent molt alta, tot i tenint la beca, per això l’ha demanada poca gent”.

Més inversió per a pujar el nivell des de la base

La Secretaria d’Universitats i Recerca va publicar el 2015 les dades del nivell de domini d’una tercera llengua amb el que els estudiants arribaven a la universitat. Llavors només el 30% presentava un B2.2 (el que ara es demana per aconseguir el grau), mentre que el 36% oscil·lava entre el B1 i el B2.1 i el 34% estava per sota de l’A2.

“Demanar per llei un nivell tan alt és afavorir als alumnes amb més recursos. Per això considerem que s’ha de fer una inversió pública molt gran però  no a la universitat”, considera Martínez, qui demana una aliança de base per aconseguir que els estudiants surtin del batxillerat amb un B2 d’una tercera llengua i poder garantir cursos d’idiomes a preus públics, opinió en la que també coincideix amb Gelpí, de la UPF.

Per la seva banda, des del SEPC, Tarès considera que aquest nivell d’una tercera llengua també s’hauria d’aconseguir impartint més classes en anglès dins del programa del grau. Sempre que “no fos en detriment de les hores impartides en català. I tampoc s’ha de traduir en acomiadaments d’aquells docents que no donin el nivell d’anglès”, puntualitza.

“Aquesta, però, és una lluita molt difícil d’articular, perquè les polítiques de les diverses universitats respecte la llei són diferents”, conclou Tarés. I és que, a sis mesos d’acabar el curs milers d’estudiants encara tenen la incertesa de poder-se graduar a la universitat. Però, en cas que d’aquí al setembre el Parlament aprovés la moratòria, “no se solucionaria el problema, només l’ajornaria. El conflicte que tenim és de base i relatiu a la inversió pública en el sistema educatiu”, reflexiona Martínez.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*