Arts i inclusió en un centre d’alta complexitat

Si en l’actualitat el lloc de l’educació s’està repensant, imaginin tot el que queda per repensar al voltant de l’educació artística. Darrere d’aquest concepte hi ha una gran pregunta: què poden aportar les arts a un jove de l’ESO?

Maria Paczkowski
 
 
 

La incorporació de les arts en contextos de formació no és quelcom nou, el que seria nou és l’enfocament, el paper protagonista, transformador i educatiu que poden tenir. De la mateixa manera que necessitem un nou paradigma per pensar l’educació en clau de transformació;  també ens cal aquest nou paradigma per pensar les arts en clau de transformació. Les arts aporten eines a l’educació dels joves mitjançant l’experimentació, el coneixement i la participació.

Durant molts anys, dins del currículum tradicional les arts plàstiques van ser sinònim de tècniques, d’entrenament motriu, i/o estètica; amb la mancança de poder ser alhora també un coneixement emergent amb un llenguatge propi, per poder aprofundir envers una mirada reflexiva, humana i transpersonal. Tot i que hi havia estudiants brillants que connectaven i podien aprendre, aprofundir, gaudir i compartir; el concepte apoderava uns pocs, anava més aviat lligat a fer una tasca individual, gairebé sempre desconnectada de la realitat, on s’apreciava la tècnica i el resultat final (ha de ser maco), i no el procés. No es parlava de la idea, ni del desenvolupament, ni es podia compartir l’origen de creació d’un procés; és a dir, el que acabava donant sentit al posicionament envers el món.

Ara se sap que les propostes on les arts estan presents poden convertir-se en un gran motor generador d’experiències, de projectes i d’aprenentatges culturals. Resta doncs, fer xarxa i compartir projectes o reflexions que s’estiguin fent i que ens pugui ajudar a repensar les arts des d’una mirada diferent; perquè en el fet de compartir també es nodrirà la nostra mirada envers el paper transformador de l’educació artística.

Una proposta per compartir

Amb el grup de 3r de l’ESO de l’IES La Bastida de Sta. Coloma de Gramenet (centre d’alta complexitat) durant aquest curs hem tingut experiències educatives i artístiques que han estat envoltades d’aprenentatge i transformació. Abans d’explicar algunes d’aquestes propostes hem de posar en context el centre: el nostre institut, d’oferta pública, té un alt percentatge de joves nouvinguts de diverses nacionalitats. A vegades l’assistència, la constància en lliurar una tasca o el seguiment de les classes es torna un tema difícil d’abordar.

A l’aula al tercer de l’ESO succeeixen dos fets importants alhora: per una banda, durant les classes es fa molt present l’etapa vital marcada pels canvis hormonals i la configuració del caràcter; per altra banda, per un alt percentatge del grup està present la conformació d’una identitat complexa que creix desplaçada del seu origen i que està marcada pel viatge, l’enyorança i la recreació d’un imaginari cultural que constantment s’està reconfigurant.

L’equip docent hem de dedicar moltes hores a acompanyar els estudiants per tal d’augmentar l’autoestima, l’emancipació, l’autonomia i la participació. Ho fem amb la major dosi d’afecte, de professionalitat i empatia, ja que, si hi ha un motiu que pot potenciar l’aprenentatge i la inclusió, és el fet de sentir-se important, sentir-se part d’un grup i d’una cultura que els inclogui i els increpi a participar. Grans experts com ara Cyrulnik (2017) parlen de la importància dels processos de resiliència mitjançant la cultura, o la importància de l’aferrament, és a dir, com el vincle afectiu pot ajudar a desenvolupar processos humans.

Les arts entren per les finestres

Per això vam fer entrar les arts per les finestres de l’institut. En la primera etapa del projecte es tractava de conèixer com produïen els artistes contemporanis, quin elements/materials utilitzaven i per què. Anàvem mirant i xerrant en grup sobre l’art contemporani mitjançant el visionat de diferents propostes artístiques. I s’anava fent present que al voltant de les arts hi ha idees que algú vol compartir amb mi, per fer-me pensar, perquè jo pugui sentir i emocionar-me. El clima de classe es va anar convertint en un pati participatiu on tothom volia dir la seva, expressar interpretacions o explicar aficions i gustos. Al voltant d’això se’ns anava acostant la qüestió de la cultura: què és per a mi la cultura, és quelcom extern que hem de mirar o és quelcom que podem crear junts? La idea de  participació anava prenent forma.

Tot s’anava perfilant, i amb el visionat dels artistes berlinesos del Tape Art (artistes que  dibuixen enganxant cintes de colors a l’espai públic), les arts els hi van acabar d’encaixar com a forma de compartir coses.

Quan parlem d’educació, arts, transformació no podem deixar de banda els aspectes que configuren la realitat dels joves i de les seves expectatives i realitats. Si havia quelcom important a fer de l’art i de la cultura és anar a construir-la junts. Per això, la proposta va consistir en què cada estudiant havia de dissenyar una imatge de Tape Art per intervenir la classe i les finestres. La imatge havia de ser imaginada o real; podien haver formes, colors o simplement idees per realitzar. De la classe es van conformar 8 grups de 3-4 estudiants que havien de triar una proposta entre les que cadascú d’ells havia fet. Vam tenir la possibilitat de treballar a les finestres de l’aula que es despleguen de paret a part. Els criteris de selecció de proposta que van haver de triar va variar a cada grup; mentre que alguns van triar propostes creatives, d’altres van triar propostes possibles de realitzar; en canvi d’altres van triar propostes lligades a la idea que volien transmetre.

Amb això vam tenir un mes d’intens treball, on el grup va estar imbuït de plaer, participació, entusiasme i expectatives. Tot això va servir per donar sentit emocional a l’aprenentatge i per fer de l’aula un espai propi i generador de cultura. Es van crear grans equips de treball marcats per l’artístic i l’educatiu que donaria enveja qualsevol artista.

Amb el fons natural de Santa Coloma, res més podia ser tant inspirador.

Les arts per promoure els drets fonamentals

En l’educació artística conflueixen aspectes essencials que conformen els drets fonamentals, com són l’accés a l’educació, l’accés a la cultura, i el dret a gaudir i participar de les arts. Perquè gaudir de la cultura i les arts i, participar i beneficiar-se del progrés científic forma part de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Amb propostes on l’educació, l’expressió artística i la participació estiguin presents, estarem donant eines perquè els estudiants puguin ser capaços de participar al món, sensibilitzar-se davant la realitat i proposar alternatives.

Maria Paczkowski
About Maria Paczkowski

Professora d’Educació Visual i Plàstica, departament d’Ensenyament. Professora/investigadora Facultat Pere Tarrés URL. Arts Plàstiques i acció socioeducativa. Formadora de Formadors, Coordinadora d’equip "Amb Sense. Art i Escola" Ice-UAB Contact: Twitter | More Posts

10 Comentaris on Arts i inclusió en un centre d’alta complexitat

  1. Felicitats pel projecte

  2. Manuela Gómez // 13/06/2018 a les 17:31 // Respon

    Enhorabona, Maria, per Implicar els i les alumnes en la transformació de l’entorn amb la seva capacitat de crear i expressar-se.

  3. María Paczkowski // 13/06/2018 a les 17:41 // Respon

    Gràcies Manuela,
    Per les teves sensibles paraules.
    Una gran salutació!

  4. Mallarach Marta // 13/06/2018 a les 22:34 // Respon

    Les teves paraules són d’una gran sensibilitat tant per l’art com per l’escola inclusiva i la didàctica. Enhorabona per sentir l’educació amb tots els sentits.

  5. maria Paczkowski // 14/06/2018 a les 18:09 // Respon

    Moltes gràcies Marta,

    M’emociona molt el teu comentari.
    Una salutació ben gran.

  6. És un plaer treballar amb tú María!!! Edpero que puguem fer més coses junts!
    Irene

  7. Molt bona idea Maria! Felicitats!!

  8. María Paczkowski // 18/06/2018 a les 6:01 // Respon

    Hola Irene:
    Moltes gràcies pel teu comentari. El plaer és meu.

    Una abraçada.

  9. María Paczkowski // 18/06/2018 a les 6:01 // Respon

    Hola Ana.

    Moltes gràcies. Una salutació.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*