Jaume Cela Ollé

‘Custodia compartida’

10/05/2018 - Jaume Cela Ollé

‘Custodia Compartida’, del director i actor Xavier Legrand, ha rebut molts premis a festivals ben diversos i se’ls mereix del tot i tots i encara més.

Un lugar tranquilo

27/04/2018 - Jaume Cela Ollé

Si enyoreu Alien o les bones pel·lícules apocalíptiques no us perdeu ‘Un lugar tranquilo’, del director John Krasinski

Jordi Sánchez

16/04/2018 - Jaume Cela Ollé

Redescobreixo al llibre ’15 converses. Societat i escola en pau’ el que ja sabia: que Jordi Sánchez és un home bo, i m’entristeix constatar que formo part d’una societat on encara són possibles injustícies com aquestes.

‘1945’ i ‘La Muerte de Stalin’

28/03/2018 - Jaume Cela Ollé

Dues pel·lícules amb ressonàncies històriques molt lligades al Segle XX, la primera un drama hongarès rodat en blanc-i-negre i la segona una sàtira nord-americana en color, recomanacions per aquests dies de vacances.

Lady Bird

02/03/2018 - Jaume Cela Ollé

Si us interessen les pel·lícules sobre el món fràgil, tendre, contradictori, intens, creatiu, sorprenent i fascinant de l’adolescència en trànsit no us perdeu aquesta pel·lícula.

‘The Florida Project’

16/02/2018 - Jaume Cela Ollé

Extraordinària pel·lícula que planteja un dubte ètic molt anguniós: cal separar una criatura de la seva mare, que a la seva manera se l’estima, perquè no li dóna tot allò que creiem que necessita i pensem que estarà millor amb una família d’acollida?

Oriol Pla

02/02/2018 - Jaume Cela Ollé

Quan va recollir el Gaudí al millor secundari, l’actor va tenir un record per l’Orlandai, l’escola on va anar de petit i a la qual va agrair que l’hagués ajudat a estimar tots els llenguatges

‘Manchester davant del mar’

17/02/2017 - Jaume Cela Ollé

És la recerca d’una redempció sobre fets que ens fan sentir culpables, fets que ens han abocat a l’abisme, que no hem pogut evitar la caiguda i que ens han fet tocar fons, un fons que resulta inabastable.

Quan tens 17 anys

02/11/2016 - Jaume Cela Ollé

Recordem els nostres disset anys? El món s’obre com una síndria davant nostre, però encara no sabem si mossegar-lo o anar-lo llepant dolçament.

1 2