Estudiants de la primera fornada del grau d’educació denuncien que algunes mencions no tenen el mateix reconeixement laboral que d’altres. Els degans de les facultats, tanmateix, es mostren segurs que el decret de plantilles que aprovarà Ensenyament donarà sortida als diferents perfils de mestres.
El catedràtic de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València assenyala les proves externes del ministeri com el principal perill de la LOMCE, perquè considera que al voltant d’aquestes girarà tot el funcionament del sistema.
Amb la retirada de les aportacions de l’Administració, les associacions de pares i mares queden subjectes a la capacitat econòmica de les famílies que les conformen. Això provoca desigualtats, que algunes AMPA es veuen obligades a combatre a força de voluntarisme, enginy i solidaritat.
Els representants de mestres, estudiants i famílies presenten les primeres propostes per combatre la reforma educativa un cop s’implanti a les aules. Aposten per dotar els centres d’autonomia suficient com perquè els seus projectes no es puguin veure afectats.
Centenars de persones protesten davant el TSJC per les resolucions que obliguen a cinc directors a introduir el castellà com a llengua vehicular als seus centres perquè cinc famílies ho han demanat.
Aquest centre de Santa Perpètua de Mogoda, després d’un any de reivindicacions, arranca el compromís de l’Administració de que no hauran de tancar la línea de P-3 el curs vinent, fet que evita per ara el desmantellament de l’escola.
Les entitats agrupades a l’entorn de la plataforma Somescola.cat criden a la mobilització davant unes resolucions de l’alt tribunal català que consideren que “aplanen el camí de la Lomce”.
Les escoles en català de la Catalunya Nord s’ampliaran al llarg del 2014 arran de la demanda, que augmenta progressivament.
El Consell de Garanties Estatutàries dictamina que la llei Wert és inconstitucional, entre altres motius, per preveure que el ministeri podrà buscar escoles privades en castellà als alumnes que ho vulguin i passar la factura a la Generalitat.
Prop de 129 mil milions de dòlars destinats a educació primària arreu del món es desaprofiten en una escolarització de mala qualitat que no garanteix als alumnes les nocions bàsiques de lectura i matemàtiques.
