Salvador Carrasco parla de com, en el context d’una societat que no necessita el treball com abans i que ha alterat profundament el seu significat i el seu paper en la societat, cal repensar el temps del lleure i la categoria mateixa d’oci. L’espai propi de l’oci s’ha dissenyat en cada civilització d’una manera determinadav
Exigim reconeixement envers el treball dels docents i respecte per la institució i tots els educadors implicats, des dels mestres fins als monitors de les activitats o dels menjadors escolars
L’actual debat sobre la postveritat obliga a situar la qüestió en el terreny metodològic i epistemològic: com coneixem la realitat? Com accedim al coneixement?
Som en un moment apassionant, en el que emergeixen noves realitats a la base mateixa de l’educació catalana, enmig de contradiccions i paradoxes. Sembla ser, de nou, l’hora de l’acció lúcida, coratjosa i realista
El nou ordre ciutadà s’estructurava al voltant dels oficis, el comerç i les noves institucions. Les ments feudals, com Guibert, no entengueren la nova realitat i s’oposaren a aquell “desordre”.
Les organitzacions socials necessiten estimular la capacitat de resposta als nous reptes socials que se’ls presenten, per tal de fer aquella anticipació, realista i possible, que els permeti reaccionar amb calma i comoditat davant les turbulències del medi
