Avaluació formativa, orientació a la sueca i governança local, l’Anuari Bofill identifica 10 ‘palanques per al canvi’

La Fundació Jaume Bofill ha presentat un nou anuari, en aquesta ocasió dirigit pel catedràtic de la Universitat Ramon Llull Jordi Riera, en el qual 17 autors aborden les 10 temàtiques que més d’un centenar d’experts han situat com els reptes estratègics per transformar l’educació.

Víctor Saura
 
 
 

Presentació de l’Anuari 2018, amb Ismael Palacín i Jordi Riera al centre, acompanyats per alguns dels autors

Com promoure que realment hi hagi un canvi en el model d’avaluació i que sigui formatiu i per competències (començant per la Selectivitat); com assolir una estratègia sobre tecnologies educatives per al millor aprofitament pedagògic; com desenvolupar un model d’orientació que pugui servir de prevenció contra l’abandonament prematur; relacionat amb això, com aconseguir una formació postobligatòria més híbrida i connectada, que superi el divorci entre batxillerat i cicles formatius; com potenciar la capacitat dels centres de liderar els canvis, d’esdevenir organitzacions que aprenen; com fer efectiva la participació de les famílies, però en especial de les més vulnerables; o, també molt lligat, com dissenyar i implementar una política ambiciosa per als centres desafavorits; com enfortir les xarxes educatives al territori, com a forma també de lluita contra el fracàs i l’abandonament; com garantir la qualitat del professorat novell; i com apropar el dia a dia de les escoles amb el que diu la recerca científica.

Aquestes són les deu temàtiques estratègiques que aborda l’Anuari 2018 de la Fundació Bofill, que es va començar a gestar fa un any i mig i que finalment avui ha vist la llum. L’últim anuari de la fundació es va basar en anàlisi estadístic i resultats quantificables, i per això aquesta vegada, en paraules del seu director, Ismael Palacín, “tornem a posar les llums mitjanes i llargues”. “Aquests són temes que no milloren amb el dia a dia, ni amb petites polítiques ni només gastant-hi uns diners més, són temes que si volem que hi hagi millora s’han de pensar amb polítiques molt serioses”, ha explicat Palacín, el qual ha recordat que en l’últim anuari estratègic (publicat el 2016) s’abordaven aspectes com la innovació o la inclusió, “que no estan resoltes però ja estan en marxa”.

El director de l’Anuari 2018 és Jordi Riera, catedràtic d’Educació a la Facultat d’Educació de Blanquerna i vicerector de la Universitat Ramon Llull. Cadascun dels capítols els firmen entre un i tres autors, la major part investigadors i professors universitaris (n’hi ha de la UB, UAB, URV i URL), com Carles Monereo, autor del capítol sobre l’avaluació formativa; Mercè Gisbert i Miquel Àngel Prats (tecnologies educatives); Aina Tarabini i Judith Jacovkis (transicions); o Xavier Martínez-Celorrio (recerca al servei de les escoles), entre d’altres. S’escapen d’aquest perfil més acadèmic els autors del capítol sobre orientació, que són Josep Lluís Segú, Montse Oliveras i Sílvia Amblàs, responsables de l’Institut DEP i Educaweb; i l’autora del capítol sobre participació de les famílies vulnerables, que és Marta Comas, directora d’innovació del Consorci d’Educació de Barcelona. A banda dels autors, per a la definició de les diferents temàtiques s’han realitzat diverses reunions i seminaris que amb comptat amb la participació de més d’un centenar d’experts. En total, l’anuari suma 600 pàgines.

En la presentació de l’anuari, Jordi Riera ha subratllat alguns dels aspectes que aborda l’anuari. En el cas de l’avaluació, per exemple, cal transformar les proves de selectivitat per fer-les més competencials, “i que a partir d’ella s’avaluïi tot el sistema i faci de força transformadora de tot el que passa abans”. O, en el cas de l’orientació, “cal anar cap a un model integral, inspirada en el model suec, que abandoni l’actual orientació puntual i de caràcter pal·liatiu i estanc”. O en el cas de la formació del professorat novell, que segons ha dit “està contemplada a dues terceres parts de països de la UE, però no a Catalunya”, cal un model d’iniciació a la professió, que podria ser d’un any i que “no vull anomenar  MIR Docent”. O en el cas de les xarxes territorials, ha advocat per un canvi de governança, ja que, malgrat l’existència dels serveis territorials, “segueix massa centralitzat a Via Augusta”.

Les “propostes destacades”

Com en anteriors anuaris, cada capítol es tanca amb una o més “propostes destacades”, que són el resultat de la radiografia que l’expert ha fet sobre la temàtica en qüestió. Aquestes són les propostes de l’Anuari 2018 de la Fundació Bofill.

  1. Consolidar l’avaluació formativa i per competències dels alumnes [Carles Monereo]
  • Elaboració per part d’experts d’un catàleg i un protocol d’ús d’eines d’avaluació per competències, que inclogui metodologies com: rúbriques d’autoavaluació i coavaluació, meta-avaluació, feedback formatiu i avaluació democràtica. Aquest ha d’estar finançat, guiat i validat pel Departament d’Educació.
  • Revisar i depurar les proves de competències bàsiques de 6è i 4t d’ESO per aconseguir un contingut més competencial i funcional del que tenen actualment.
  • Transformar les proves de selectivitat en una avaluació que incorpori continguts competencials clau en les diferents àrees de coneixement. Actualitzant la selectivitat en aquesta direcció s’aconseguiria fer un pas endavant en la introducció de l’enfocament per competències en el Batxillerat, on ara mateix hi és absent
  1. Estratègia per aprofitar les tecnologies educatives per millorar els aprenentatges [Mercè Gisbert i Miquel Àngel Prats]
  • Incloure les tecnologies digitals com a contingut bàsic i troncal dels programes reconeguts de formació inicial i com a peça clau del desenvolupament professional del professorat (formació permanent i acreditacions de mèrits docents).
  • Per part del Departament, finançament i definició de criteris sobre les necessitats tecnològiques dels centres, per evitar desigualtats en l’accés d’escoles i alumnes a aquests recursos. Això implica col∙laborar amb el sector tecnològic perquè respongui a aquestes necessitats, per exemple, en termes d’interoperabilitat i actualitzacions.
  1. Incloure l’orientació com a contingut bàsic tot al llarg del cicle educatiu [Josep Lluís Segú, Montse Oliveras i Sílvia Amblàs]
  • Elaboració d’un Acord nacional sobre l’orientació acadèmica i professional a Catalunya, amb implicació de tots els agents i administracions implicades en el procés d’orientació (educació, joventut, serveis socials, ocupació…). Aquest Acord ha de contemplar dotació pressupostària, i hauria d’incloure:
  • Definició de la figura de l’orientador/a i del seu perfil professional (competències i dedicacions).
  • Serveis locals d’orientació de “finestreta única”, que apleguin en un dispositiu d’atenció primària el conjunt dels serveis d’orientació especialitzats presents a cada territori.
  • Garantir la formació en orientació dels equips directius i de tutors del centre, així com dels orientadors especialistes que les escoles tinguin com a referència (dins o fora del centre).
  1. Facilitar les transicions i les connexions dins l’educació secundària postobligatòria [Aina Tarabini i Judith Jacovkis]
  • Garantir la connexió entre Cicles Formatius de Grau Mitjà i CF de Grau Superior d’una mateixa família professional.
  • Incorporar dins el Batxillerat mòduls de formació professional (p.ex. en les optatives).
  • Incrementar l’oferta pública de famílies d’FP allà on existeix més demanda real o potencial.
  1. Potenciar la capacitat dels centres per liderar els canvis educatius [Joan Badia]
  • Revisió, per part del Departament, de tota la normativa que regula el funcionament dels centres (públics, concertats i privats), simplificació dels processos de gestió i eliminació de tràmits innecessaris (recollida de dades, indicadors…), amb la finalitat que equips directius i docents tinguin més temps per dedicar-se als reptes de l’ensenyament.
  • Crear un Centre de Formació per al Lideratge Educatiu, amb la participació de l’administració i els diferents centres de formació del professorat (universitats incloses), amb l’objectiu d’unificar l’oferta formativa en aquest àmbit i fer de la millora de les competències directives una prioritat de país.
  1. Fer efectiva la participació de les famílies a l’escola, sobretot de les més vulnerables [Marta Comas]
  • Per part del Departament d’Educació, obrir una línia de subvenció especial per a AMPAs de centres situats en entorns vulnerables que treballin des d’una lògica inclusiva.
  • Garantir que tots els centres tenen accés a les figures de mediació familiar que proporcionen els ajuntaments, amb funcions com: acompanyament i vinculació de les famílies amb l’escola, dinamització de xarxes comunitàries o facilitació de programes culturals i de lleure.
  • Per part dels centres, ampliar horaris per a tutories i reunions personalitzades amb famílies en petit grup, on establir una comunicació bilateral sobre el que es fa a l’escola, el que aprenen els infants i una avaluació formativa.
  1. Implementar una política ambiciosa per als centres desafavorits [Xavier Bonal i Marcel Pagès]
  • Estudi i implementació per part del Departament d’Educació d’un finançament per formula en l’assignació de recursos humans i materials als centres. D’aquesta manera, els recursos s’assignen gradualment d’acord amb criteris de necessitat i s’evita l’estigmatització de l’alta complexitat.
  • Creació de Zones d’acció prioritària o d’atenció educativa preferent, com a unitat bàsica en la gestió de l’escolarització i els recursos humans (professorat i especialistes) i en l’articulació de programes i serveis educatius en territoris desafavorits. Comptarien amb un Consell Educatiu de Zona, amb representants dels centres, de les AMPAs, de l’alumnat, de les administracions educatives local i autonòmica i amb representants del territori.
  1. Enfortir les xarxes educatives al territori dotant‐les de recursos i lideratge [Mireia Civís i Jordi Longàs]
  • Estendre i dotar financerament els Pactes i els Plans Educatius en l’àmbit comarcal i local, de caràcter estratègic, que contemplin l’educació dins i fora de l’escola, assenyalant prioritats d’acció i planificant la seva gestió a partir de la integració en xarxa dels actors d’Educació, Serveis Socials, Benestar i Família, Joves, Ocupació, i Salut.
  1. Garantir la qualitat del professorat novell mitjançant un programa d’inducció a la docència [Miquel Martínez i Ana Marín]
  • Definir un programa nacional d’inducció que estableixi com a requisit per accedir a la docència haver estat acreditat com a docent mitjançant un període d’inducció en centres reconeguts per l’administració. El disseny del sistema d’accés i el seguiment acadèmic del període d’inducció hauria de ser compartit entre universitats formadores de docents i administració educativa. La gestió del programa hauria de ser competència de l’administració.
  1. Una política que posi l’evidència i la recerca educativa al servei de les escoles [Xavier Martínez-Celorrio]
  • Elaborar un Llibre blanc sobre l’estat, l’impacte i les potencialitats d’un sistema català d’R+D educativa, amb la participació de l’administració, universitats i entitats que mobilitzen coneixement. Aquest llibre blanc hauria de ser la base per a un Pla nacional d’R+D educativa que programi el conjunt d’accions que han de permetre fer efectiu un model integrat de recerca i educació.
  • Incorporar la dedicació a la recerca del professorat com a temps de treball, facilitant els permisos individuals de formació i recerca, i incorporant-la com a requisit en els concursos-oposició d’equips directius i inspectors.

1 Comment on Avaluació formativa, orientació a la sueca i governança local, l’Anuari Bofill identifica 10 ‘palanques per al canvi’

  1. Als països nòrdics fer un examen és posar en dubte la capacitat del docent per ensenyar i estresar als alumnes innecessariament perquè inspeccions/fundacions puguin fer informes que justifiquen el seu sou…
    Perquè no parlem del Dret de l’Educació GRATUÏTA sense discriminar en pre i postobligatoria?

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*