Badalona vol que els edificis de les escoles cristianes paguin IBI d’acord amb una sentència europea

Es tracta de deu centres educatius i set immobles on hi ha activitats educatives no reglades. L'Ajuntament calcula que aquests edificis s'estalvien de pagar 230.000 euros l'any

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

L’Ajuntament de Badalona s’ha proposat que els edificis que l’Església destina a activitats educatives amb caràcter econòmic paguin l’Impost de Bens Immobles (IBI) a partir del curs vinent. Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va establir a finals de juny que si aquests immobles alberguen activitats econòmiques, han de tenir “prohibit” rebre aquestes exempcions fiscals. En total, segons els càlculs del consistori, aquests edificis s’estalvien 230.000 euros anuals d’IBI cada any.

Amb aquesta sentència a la mà, que insta l’Estat espanyol a adequar la seva Llei d’Hisendes Locals, el consistori de Badalona enviaran al setembre un requeriment a disset immobles que l’Església destina a usos educatius a la ciutat. Es tracta de deu escoles i set centres on hi ha oferta educativa no reglada, com poden ser locals d’esplais o casals. L’Ajuntament els demanarà quines activitats s’hi fan, els mestres quadrats que hi destinen i la forma de finançament, per tal de calcular si han de pagar finalment aquest impost i en quina proporció.

Segons el tribunal europeu, l’activitat educativa que “sembla revestir caràcter econòmic”, és a dir, la que faria obligatori pagar l’IBI, és la que no està subvencionada. És a dir, que se’n mantindria exempta la concertada. Ara bé, no passaria el mateix amb el Batxillerat, una etapa que no està concertada per la Generalitat, o fins i tot si l’immoble alberga extraescolars o serveis de menjador pels quals les famílies sí que han de pagar per tenir-hi accés.

L’alcaldessa, Dolors Sabater, ha expressat que amb aquesta mesura reivindica les “polítiques públiques que posin les persones al centre i que no afavoreixin les elits i els oligopolis”. La de Badalona es converteix així en la primera gran ciutat de l’Estat en iniciar els tràmits per cobrar l’IBI a l’Església després de la sentència del TJUE, encara que altres urbs com València ja havien mostrat la mateixa intenció.

En declaracions a TV3, el secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Miquel Mateo, ha afirmat que els ingressos d’aquests centres per activitats no concertades “no són amb afany de lucre”, sinó que són per “cobrir les despeses”. 

El pagament de l’IBI dels immobles de l’església està bonificat a Espanya des que el 1979 es va acordar l’exempció fiscal amb la Santa Seu.