Barcelona s’alia amb entitats educatives per fer arribar la innovació a tots els seus centres

El Consorci d'Educació es posa d'acord amb Escola Nova 21, Rosa Sensat i l'ICE de la UAB per fer aflorar projectes innovadors a totes les escoles i instituts de la ciutat.

Pau Rodríguez
 
 
 

L'Escola Pia de Catalunya treballarà per projectes en almenys un 25% del seu horari.

Barcelona pretén fer arribar la innovació a totes les escoles. / Foto: Imatge de l’Escola Pia de Catalunya

El Consorci d’Educació de Barcelona s’ha aliat amb Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB en un ambiciós programa per fer arribar la innovació pedagògica a tots els seus centres. La iniciativa Xarxes pel canvi, presentada aquest dijous davant centenars de directors de centres de la ciutat, aspira a transformar el model educatiu d’escoles i instituts de la capital catalana en els propers tres anys.

L’objectiu del programa és “impulsar i acompanyar el procés de millora dels projectes educatius dels centres”, en paral·lel a la creació de xarxes dins les quals escoles i instituts puguin treballar conjuntament i compartir coneixements i pràctiques. A la pràctica, es constituïran en una primera fase 19 xarxes territorials d’entre sis i deu centres cadascuna, és a dir, que implicarà 152 escoles i instituts (87 de públics i 62 concertats). De cara a l’any 2019, s’aspira a que siguin tots els centres de Primària i Secundària els que s’apleguin en el que hauran de ser una quarantena de xarxes.

“Aquest ha de ser un canvi sistèmic”, proclamava Mercè Massa, gerent del Consorci, a l’inici d’una jornada en què tots els actors implicats han celebrat que sigui una administració pública la que agafi la bandera de la innovació educativa. “El programa prendrà tot el seu sentit en la mesura en què puguem afirmar amb orgull que les escoles públiques innoven i redueixen a la vegada les desigualtats”, ha expressat el comissionat d’Educació de l’Ajuntament, Miquel Àngel Essomba, conscient que la ciutat segueix tenint un problema de diferències socials que afecten l’equitat educativa.

Les entitats congregades al CCCB –on ha tingut lloc l’acte– també han aplaudit el fet que una ciutat de la magnitud de Barcelona es comprometi a repensar el model educatiu de les escoles i instituts que aplega. “Fa 100 anys aquesta ciutat va ser una capital internacional del canvi educatiu, i avui volem que ho torni a ser: tots els agents que som aquí treballarem en aquesta direcció”, es conjurava Eduard Vallory, president del programa d’innovació Escola Nova 21.

La escenificació de l’acte, en aquest sentit, era d’una ambició d’acord amb l’envergadura del programa. Hi han participat també la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com les entitats que ja estan integrades i que donen suport a Escola Nova 21, com la Fundació Jaume Bofill, el centre UNESCO, els Moviments de Renovació Pedagògica o la FaPaC.

Moltes d’aquestes entitats han posaran la seva “expertesa”, en paraules de Massa, a disposició de les Xarxes pel canvi. La seva dinamització, tanmateix, recaurà sobre el Consorci, amb el compromís per part dels centres de trobar-se entre cinc i sis cops cada curs per compartir els avenços i les propostes aplicades a l’aula. En paral·lel, es volen organitzar xerrades i debats perquè l’impacte dels canvis vagi més enllà de les portes dels centres.

foto_ xarxes per al canvi 2

Colau i Ruiz han tancat un acte que ha comptat amb l’assistència de la majoria de directors de centres barcelonins

Passos cap a un horitzó comú

Aconseguida la unitat d’acció, ¿quin és l’horitzó comú a què aspira a arribar el programa? Marta Comas, directora de l’àrea d’Innovació, Programes i Formació, ha assenyalat “els principis de l’aprenentatge”, acceptats per organismes internacionals com la UNESCO o l’OCDE, com a marc comú de treball: que l’aprenentatge és de naturalesa social, que hi intervenen les emocions de l’alumne, que l’avaluació ha de ser continuada i que cal connectar els diferents àmbits del coneixement representen alguns d’aquests principis.

“Volem que tots els infants tinguin una educació que els capaciti per fer un projecte de vida en un entorn de complexitat i incertesa”, resumia Vallory. És per això que, afegia, s’han de concebre les escoles com “organismes vius”, que es repensen permanentment. “La innovació ha de ser la nova normalitat”, sentenciava el director d’Escola Nova 21.

La majoria de ponents ha reivindicat a més que la iniciativa no parteix de zero, sinó que compta amb les pràctiques de qualitat de molts centres i professors. “Necessitem un cotxe nou, però el que teníem fins ara no era un vehicle destartalat”, ha volgut posar com a exemple David Vilalta, de la Unitat de Formació de l’ICE-UAB. Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat, ha expressat també que en el futur els agradaria poder incorporar al programa les escoles bressol o els centres de Formació Professional perquè el canvi impacti realment en tots els infants, de 0 a 18 anys.

Noves metodologies i formació docent, prioritats dels directors

El 94% de les escoles i instituts de Barcelona estan ja immersos en processos de millora dels seus ensenyaments, si es té en compte l’opinió dels seus directors, que han respost el Qüestionari sobre innovació a Barcelona –presentat també aquest dijous–, tot i que només un 14,9% assegura que aquests canvis han tingut un impacte “profund” en aspectes pedagògics, metodològics i estructurals. Preguntats sobre quines són les seves prioritats en aquest camí, el 90% afirma que es tracta del canvi de metodologies a l’aula; el 69%, de la formació dels seus docents; el 62,5%, l’organització dels alumnes, i el 49%, l’adaptació dels espais del centre.

I quines són les metodologies que decideixen adoptar els equips docents? El 75% dels enquestats parla de mètodes que afavoreixin un aprenentatge més significatiu; el 72%, de la incorporació de les noves tecnologies, i el 71%, l’aprenentatge cooperatiu. Ensenyaments interdisciplinars –mescla d’assignatures–, que potenciïn la singularitat o el treball emocional dels alumnes són altres metodologies reivindicades per més d’un 50% d’aquests directius.

El Consorci ha celebrat, per últim, que aquests projectes impliquin en la majoria de casos el conjunt des claustres de professors. Concretament, el 67%. El 18% admet que tan sols alguns docents s’hi bolquen, i el 14,5%, que el procés acaba recaient només en els equips impulsors dels canvis. “No descobrim res de nou, però reafirmar els centres en el compromís majoritari de la innovació és un punt de partida excel·lent pel treball que durem a terme”, ha conclòs Massa.