Barcelona Inclusiva arrenca amb una crida a nedar contracorrent

L’educació inclusiva és una eina clau en el procés cap a una societat formada per persones diverses de fet i iguals en drets, però en aquests moments això només és un “repte apassionant”-

Víctor Saura
 
 
 

Un moment de la jornada inaugural de Barcelona Inclusiva, amb el parlament de Toni Reig, director general de Joventut

Un moment de la jornada inaugural de Barcelona Inclusiva, amb el parlament de Toni Reig, director general de Joventut

Hem estat educats en la negació de la diversitat per uns sectors socials dominants que han volgut confondre deliberadament el legítim desig d’igualtat amb el d’uniformitat, i ara ens toca encetar un procés de des-aprenentatge d’aquesta negació de la diversitat i de re-aprenentatge del seu valor positiu. L’educació inclusiva és una eina clau en aquest procés que ens ha conduir cap a una societat formada per persones diverses de fet i iguals en drets. Però en aquests moments això només és un “repte apassionant”; al contrari, la realitat és que les situacions de desigualtat, discriminació i segregació tendeixen a créixer.

Aquesta és, molt sintèticament, la tesi esbossada ahir del pedagog Miquel Àngel Essomba (ex director de la Unesco a Catalunya) en la conferència inaugural del pre-congrés Barcelona Inclusiva, que té lloc dimecres i dijous a l’espai Bonnemaison de la capital catalana. El congrés pròpiament dit es arrenca divendres i s’allarga tot el cap de setmana a l’Auditori AXA de l’Illa Diagonal.

Segons Essomba, doncs, l’educació inclusiva encara és “nedar contracorrent”, perquè, en primer lloc, “ens van ensenyar a caminar però el nou context social ens obliga a saber nedar” (afortunada referència a la modernitat líquida de Bauman) i, en segon lloc, “la riuada ens empeny cap a l’exclusió i la discriminació”. En la seva opinió, bona part del problema rau en què “tenim un sistema únic amb una escola única, un currículum únic, una llengua única i uns alumnes únics, i pels que no podem ubicar aquí els cataloguem d’alumnes especials i creem per ells unes escoles especials, amb uns metres especials i un currículum especial”.

Per aconseguir que l’educació esdevingui una autèntica palanca de transformació social diu Essomba que cal deixar enrere l’encara avui dominant “educació institucionalitzada” (aquella que confon educar amb escolaritzar) i superar també el que defineix com “educació crítica” (una fase molt més evolucionada ja que posa l’accent més en l’aprenentatge que en l’ensenyament i obre el procés educatiu a la societat). L’educació crítica per ell és encara insuficient i per tant cal “avançar cap a una educació comunitària, encara inexistent, formada per persones que col·lectivament i col·laborativament treballen juntes” i que se sustentaria en dues potes, l’educació inclusiva i l’educació intercultural.

Al llarg dels cinc dies del Barcelona Inclusiva (dos de pre-congrés i tres de congrés), l’objectiu dels organitzadors és precisament que l’intercanvi d’experiències serveixi per tenir més força col·lectiva per superar la corrent de l’exclusió i remar cap a una societat més inclusiva, la qual cosa abasta tot el cicle vital de les persones. Així ho van subratllar els presidents de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO), Jaume Francesch, i de l’Associació Catalana d’Orientació Escolar i Professional (ACO), Montserrat Núñez, els quals van estar acompanyats en l’acte inaugural pel director general de Joventut de la Generalitat, Toni Reig.

Als seus parlaments, Francesch i Núñez van insistir que es tracta d’un congrés obert i que les diferents taules i ponències (podeu trobar el programa complet aquí) s’han concebut perquè experts i no experts comparteixin mirades i s’enriqueixin mútuament. Tot i tractar-se de la primera edició, la temàtica del congrés Barcelona Inclusiva ha aixecat un gran interès, com ho demostren les 80 comunicacions presentades i les 750 persones que hi passaran al llarg dels cinc dies.

1 Comment on Barcelona Inclusiva arrenca amb una crida a nedar contracorrent

  1. bernat orellana lópez // 29/05/2014 a les 19:15 // Respon

    Els
    docents han estat educats en una escola no inclusiva i repeteixen el rol
    assignat d’una manera recurrent. La inclusió no interessa a ningú
    -hi ha molts interessos en joc-. Recordo el cas d’una escola d’EE Especial
    concertada, que la paraula “inclusió” les recordava gairebé el
    dimoni.: derivar alguns dels seus alumnes -amb menys afectació- implicava
    perdre alumnes i per tant ingressos. En primària encara he pogut presenciar algunes
    pràctiques inclusives en el desenvolupament
    curricular. En secundària, és una altre història, es impensable -d’una manera
    general- plantejar un canvi metodològic
    que impliqui l’atenció a la diversitat des del punt de vista inclusió. Una
    pena.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*