Barcelona inclusiva, reflexionar més enllà de l’escola

Hem de fer possible l’equitat, hem de fer possible un context i una escola on tots hi capiguem, hem d’imaginar escoles on la personalització de l’aprenentatge no sigui una idea sinó una realitat

Jaume Francesch
 
 
 

El 17, 18 i 19 de novembre obrirem un diàleg. Ho farem a Barcelona, al centre de convencions Axa de l’Illa Diagonal, i serà un diàleg que no ha de durar només tres dies. Volem que sigui el començament d’un procés que a nivell nacional i internacional posi sobre la taula alternatives i propostes per a la construcció d’una societat per a tothom, on es prioritzi allò que és comú per sobre d’un sistema que únicament reconeix el benefici econòmic com a motor dels canvis i de la història.

Cal que aquests tres dies ens ajudin a pensar a totes les persones que des de diferents àmbits apostem per la construcció d’una societat inclusiva. La inclusió no ha de ser una quimera, no ha de ser només allò que se’n parla i que no es fa. No podem caure de nou en la disbauxa i irresponsabilitat dels governs europeus davant el concepte de refugi. No podem omplir-nos la boca d’inclusió mentre moltes noies i nois amb discapacitat són exclosos de l’escola comuna, de determinats espais públics, d’entorns de vida.

No podem parlar d’incloure i al mateix temps seguir construint escoles, projectes i estructures pels diferents.

No és la crisi, ni l’oblit institucional el que ha portat a fer de la diferència i l’educació especial un negoci. És senzillament una repetició de la jugada, és el sistema. No ho fa l’educació; és el model econòmic qui ho proclama, qui ho desitja; qui exclou no sols per les diferències, sinó també per la capacitat adquisitiva de les famílies.

Tampoc no és la LOMCE, són les petites lomces que tots portem a dins. Les nostres pròpies exclusions, que han generat l’oblit de bona part de la ciutadania, i que ens apropar als moments del passat on s’han donat processos d’exclusió de milions de persones per no tenir el mateix color de pell, per motius religiosos, per parlar o vestir diferent o per estimar de forma diferent.

Volem fer memòria, pensar… almenys sobre aquelles equivocacions que no hem de repetir. Volem fer una trobada propositiva… Com fem possible que el fet de ser gai o de pell fosca no comporti una exclusió? O com aconseguim construir ciutats i pobles que siguin accessibles per aquelles persones que no hi veuen prou o que necessiten suports tecnològics per anar pel carrer? O com passem pantalla a una societat on la dona encara no pot ser una persona amb els mateixos drets que l’home? O com sortim de l’atzucac sistèmic, del tipus «aquest noi no farà res de bo amb la família que té» o «amb aquesta colla a la classe, jo no porto als meus fills a aquesta escola».

Volem reflexionar tots junts per aconseguir que mestres, professors i orientadors es situïn en el lloc de l’altre.

Hem de fer possible l’equitat, hem de fer possible un context i una escola on tots hi capiguem, hem d’imaginar escoles on la personalització de l’aprenentatge no sigui una idea sinó una realitat, on l’organització sigui flexible tant del centre com de les aules, on el disseny universal de l’aprenentatge sigui una eina de treball, no un desig, on, com deia el Pere Pujolàs, l’aprenentatge sigui col·laboratiu, on l’avaluació sigui formativa i on l’acció tutorial i l’orientació estiguin prioritzades.

Hem de pensar en projectes d’entorn on no hi hagin barreres, on tothom pugui passejar o entendre els noms dels carrers, on les senyalitzacions siguin accessibles i entenedores, on als espais de descans hi càpiga tothom. On els avis puguin estar al costat dels infants. On compartir l’espai públic sigui un dret.

Barcelona Inclusiva 2017 posarà a debat experiències d’inclusió de ciutat, d’escola, de barri. El treball de les xarxes o els models educatius inclusius. Obrirà el diàleg amb diferents propostes econòmiques per una societat inclusiva o amb la forma com s’ha fet l’acolliment dels refugiats a Grècia.

Barcelona Inclusiva 2017 oferirà una proposta de diàleg entre cultures, de trobada entre models organitzatius, de ciutat, de barri d’escola. Volem aprendre, volem conèixer, volem compartir, volem escoltar i volem sentir. I volem obrir portes. Portes al coneixement, a la reflexió, a la comprensió, a la construcció conjunta de projectes en comú. Volem obrir portes a l’altre.

«Mes enllà de l’escola, la vida» ens aportarà l’expertesa del Gordon Porter (“mentre existeixin xarxes d’escolarització especial el sistema li seguirà dient al docent que els alumnes amb dificultats de conducta o d’aprenentatge no són cosa seva”, deia en una entrevista l’últim cop que ens va visitar); coneixerem les experiències i propostes de Roger Slee sobre l’escola extraordinària, un model suportat en recerca constant; tractarem d’innovacions pràctiques i analitzarem les polítiques educatives de diferents països i la bibliografia més actual per comprendre d’una manera més global els processos d’exclusió.

Triem el compromís amb una autèntica reforma escolar que deixi de banda les antigues divisions entre escoles ordinàries i escoles especials. Per una nova mirada que requerirà canvis decisius en la professió docent, en els models d’ensenyament i aprenentatge i en les pràctiques d’escolarització. L’educació inclusiva és part d’una lluita general contra el fracàs i l’exclusió, d’un canvi cultural i d’un compromís polític en favor d’un món més just.

Jaume Francesch
Sobre Jaume Francesch

Jaume Francesch Subirana és psicòleg i psicopedagog, i president d’ACPO (Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació) Contacte: Twitter | Més articles