Bargalló carrega contra “els gestors del 155” i creua els dits per evitar una nova pròrroga pressupostària

El conseller d’Ensenyament situa la lluita contra la segregació escolar en el primer lloc de les polítiques educatives que el departament planteja per al curs 2018-19, seguida d’una aposta per l’ampliació de l’oferta de formació professional, i de la voluntat de potenciar la innovació i el plurilingüisme a tota la xarxa pública.

Assumpta Baig
 
 
 

Josep Bargalló, al centre, acompanyat de la secretària general del departament, Núria Cuenca, i del secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez | Foto: Ensenyament

El curs escolar 2018-19, que ja ha arrencat pels mestres però que per la majoria d’alumnes ho farà el dia 12, comptarà amb 1.567.316 alumnes, que són 1.299 més que el curs passat, i amb 690 nous docents als centres públics (71.865 en total), segons dades que ha donat a conèixer avui el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en la tradicional roda de premsa d’inici de curs. Pel que fa a les xifres, el més rellevant és que hi ha un augment notable d’alumnes de secundària (+ 9.682) i un descens gairebé equivalent dels d’infantil i primària (- 9.915). També augmenten els alumnes de cicles formatius (+ 3.637), mentre que baixa la matriculació en formació d’adults, un aspecte que Bargalló ha atribuït a la millora de la situació econòmica.

El curs començarà amb normalitat a la immensa majoria de centres, però n’hi ha “uns pocs on sabem segur que no”, ha dit el conseller. Es tracta de centres on s’havien de fer obres (o s’hi havia d’instal·lar mòduls prefabricats) que no podran estar totalment enllestides el dia 12, a causa, segons ha subratllat, de la “ineficàcia i irresponsabilitat dels gestors del departament durant l’aplicació del 155”, ja que “es van negar a firmar cap licitació d’obres” i això ha obligat l’equip que es va incorporar el mes de juny a accelerar tots els procediments administratius. A aquest fet s’hi afegeix un estiu amb diversos episodis de pluja torrencial, que ha afectat diverses obres en marxa. Durant l’estiu el departament tenia 175 obres en marxa “i totes ens feien patir perquè anaven amb un calendari inusual”. “Ara ja només ens fan patir una trentena, i esperem que el dia 12 seran moltes menys”, ha afegit Bargalló.

Un punt del qual s’ha sentit especialment satisfet és l’augment en l’estabilitat de les plantilles, ja que, segons ha informat, el 81% del professorat continuarà treballant al mateix centre que el curs passat. Ha reiterat també el seu compromís de reduir l’interinatge “pels voltants del 10%”, amb la convocatòria aquest curs de 5.005 places públiques de mestres (3.604) i professors de secundària i FP (1.401).

Centres sospitosos de segregació

El conseller ha tornat a posar l’èmfasi en la persecució de l’equitat i la lluita contra la segregació escolar, com a principals objectius de la seva gestió. I a l’hora de definir aquesta segregació ha concretat que pot ser per motius de socioeconòmics, però també de raça, d’origen o de gènere. Hi ha alguns centres concertats, ha advertit, dels quals el departament té la sospita que no estan fent les coses bé, “i en tots els casos el centre ho sap”. Bargalló no ha volgut precisar el nombre de centres sota sospita, però en tot cas ha insistit que una de les mesures contra la segregació serà la no renovació dels concerts a les escoles que segreguen per sexe o que no atenen les necessitats d’escolarització del seu territori.

Altres propòsits en aquest sentit seran l’impuls d’un pacte contra la segregació escolar, el nou decret d’admissió d’alumnat, el nou decret de menjadors escolars o l’impuls a la creació de més instituts-escola, model que el conseller ha reivindicat no només com una opció pragmàtica quan no hi ha solars disponibles, sinó com una “opció pedagògica per donar continuïtat als projectes de primària a secundària” o per combatre la segregació i l’abandonament. Dels 11 nous centres d’aquest curs, tres són escoles que es transformen en institut escola, i Bargalló ha assegurat que aquesta línia es potenciarà, també perquè és el que demanen molts ajuntaments.

També els plans educatius d’entorn (PEE), actualment 128, s’ha demostrat que contribueixen a reduir les desigualtats en activitats extraescolars i a augmentar l’arrelament al territori, així com a contenir la conflictivitat social, i per tant també es potenciaran. Per Bargalló, “són una eina fonamental per millorar els projectes educatius de centre i la situació del context social del centre, són tan importants que cadascun d’ells és diferent”.

Inclusió i finançament del 0-3, en ‘stand by’

El desenvolupament del decret d’inclusió, que també s’engloba dins les polítiques d’equitat, no està del tot garantit a causa de la pròrroga pressupostària. Bargalló ha reconegut que els 690 nous docents (que s’han aconseguit perquè el departament d’Economia ha acceptat que responen a necessitats d’escolarització) són insuficients per complir els objectius establerts al decret d’inclusió, i per tant s’ha encomanat al pressupost de la Generalitat de l’any 2019.

El mateix ha dit a l’hora d’abordar la contribució del departament en el finançament de les places públiques d’escola bressol 0-3. Ha reiterat el compromís d’Ensenyament d’assumir la part del cost que li correspon, que durant anys han suportat sobretot els municipis i la Diputació de Barcelona, però a partir dels pressupostos de 2019. “Ens aniria molt malament una nova pròrroga pressupostària. Si hi ha un nou pressupost, tindrem més pressupost”, ha comentat Bargalló.

Foto: Ensenyament

FP, innovació, plurilingüisme i canvis d’horari

Altres polítiques educatives que ha destacat el conseller tenen a veure amb l’ampliació d’oferta de la Formació Professional (amb 18 nous cicles formatius de grau mitjà i 35 de graus superiors, i 31 centres més que s’afegeixen a l’FP Dual), i amb la “internacionalització” d’aquests estudis, promovent l’intercanvi d’alumnes i de titulacions amb altres països europeus. També es crearà l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals.

En l’apartat d’innovació, Bargalló ha anunciat la creació d’un mapa sobre la innovació educativa, que reculli les iniciatives que ja es coneixen (en referència explícita a Escola Nova 21, les Xarxes pel Canvi o la Xarxa de Competències Bàsiques), però també altres que es duen a terme però no són tan conegudes. “Tots els centres han d’innovar, però la innovació no pot ser la mateixa per a cada centre, i el que no pot haver-hi és innovació si tampoc hi ha avaluació”, ha comentat. En aquest punt ha promès també més formació pel professorat, i més flexible, amb la creació d’unes “píndoles formatives de curta durada com a alternativa a la formació existent”.

El plurilingüisme, en relació a l’anglès però també a l’estudi de les llengües d’origen de molts nous catalans, és també una altra de les línies d’actuació prioritàries del departament per aquest curs. El curs passat més de 13.000 alumnes van fer classes extraescolars de llengües d’origen, una xifra que segons Bargalló anirà en augment, i també gràcies al fet que ja comença a haver-hi una primera generació de llicenciats universitaris d’origen estranger capaços d’impartir aquesta formació.

A banda, a la roda de premsa s’ha destacat també que l’entrada en vigor de la nova ordre d’avaluació a la secundària, segons la qual a l’ESO s’haurà d’avaluar per competències a partir d’ara, com passa a la primària. Bargalló ha avançat que s’intentarà estendre aquest model d’avaluació a l’FP el curs vinent. El conseller ha informat també que s’estan estudiant canvis horaris, sense concretar quins.

Nous centres educatius

Aquests són els 11 nous centres educatius d’aquest curs. La major part són de secundària, d’acord amb l’increment de l’alumnat en aquesta etapa educativa.

  • Escola Auditori de Barcelona, amb 2 grups de P3.
  • Institut Nou de L’Hospitalet de Llobregat, amb 3 grups de 1r d’ESO.
  • Institut de Santa Coloma de Gramenet, amb 2 grups de 1r d’ESO.
  • Institut 22 @ de Barcelona, amb 3 grups de 1r d’ESO.
  • Institut de Mollerussa IV, amb 2 grups 1r d’ESO.
  • Institut Ca n’Oriac de Sabadell, amb 2 grups de 1r d’ESO.
  • Institut Joan Marquès de Terrassa, amb 2 grups de 1r d’ESO.
  • Institut Escola El Gornal de L’Hospitalet de Llobregat, per transformació de l’Escola El Gornal.
  • Institut Escola Mar Mediterrània de Mataró, per transformació de l’Escola Tomas Viñas.
  • Institut Escola Àngela Bransuela de Mataró, per transformació de l’Escola Àngela Bransuela.
  • Institut Tecnològic de Barcelona de formació professional.

L’escola rural pública Josep Espasa de La Pobla de Cérvoles i el Col·legi concertat Sant Vicenç de Paül de Barcelona cessen la seva activitat lectiva.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*