Batudes de dones índies contra el treball infantil

Grups de dones s'organitzen a Andhra Pradesh per localitzar nens treballadors en situació d'explotació i denunciar els empresaris. Realitzen batudes amb el beneplàcit del Govern per reduir les xifres d'ocupació infantil: prop de 28 milions de nens treballen, segons Unicef

Rocío Ovalle - eldiario.es
 
 

Shueb té deu anys i durant diversos mesos ha treballat en un taller mecànic / R. Ovalle

Shueb té deu anys i durant diversos mesos ha treballat en un taller mecànic / R. Ovalle

Aquest és un article publicat a eldiario.es

El nen Shueb s’aixeca d’hora. Li costa molt aixecar-se, no en té ganes, però ho ha de fer. No és que les matemàtiques se li resisteixin, no és que la ciència l’avorreixi; és que fa ja diversos mesos que no trepitja l’escola i cada vegada que el sol torna a treure el cap per l’horitzó, sap que l’espera una eterna jornada de treball. Al sud poble de Kadiri, a l’Estat indi d’Andhra Pradesh, la vida transcorre amb l’enrenou quotidià, aliena a la tediosa rutina d’en Shueb i el seu son desvetllat. Ell no ho sap, però en unes hores un grup de dones intentarà despertar-lo i denunciar a l’empresari que ennuvola la seva infància.

Una de cada tres persones dels 1.200 milions d’habitants de l’Índia viu en extrema pobresa. Aquest és el monstre creat per un sistema global que perpetua la desigualtat i que condemna a 28 milions de nens i nenes indis, segons Unicef​​, a canviar l’escola i els jocs infantils per unes poques monedes que sumin a l’economia familiar. L’Índia és el país del món on hi ha més nens treballant, de manera que les mesures que prengui aquest país són determinants en la lluita global contra la vulneració dels drets de la infància. El govern indi només reconeix, però, cinc milions de nens treballadors segons l’última enquesta nacional de 2010. Aquesta dada, basada en els casos dels quals la policia en té coneixement, invisibilitza als nens indocumentats i els que són víctimes del tràfic; sense una correcta definició de la magnitud del problema les polítiques executades són, per força, insuficients.

Totes aquestes xifres estan lluny del minúscul pis on en Shueb encara dorm en un jaç. S’aixeca amb lentitud, es posa la roba del dia anterior i s’asseu a terra davant d’un plat d’arròs que la seva mare ha preparat amb molt d’afecte i poca salsa, perquè el sou no dóna per a més. Té deu anys, està brut i molt prim, però no és un cas aïllat; com ell, 217 milions de persones estan desnodrides a l’Índia, segons la FAO. La pobresa causa desnutrició i la desnutrició afecta negativament a la productivitat de les persones i la seva capacitat per millorar els seus ingressos. No és un cercle viciós: és una ruleta russa.

El treball infantil està comunament acceptat per la societat, incloses les autoritats. “Quan parlem amb el departament local de Treball perquè facin alguna cosa, ens diu que a Kadiri no hi ha treball infantil”, denuncia Cheruvu Bhanuja, una activista que des de la seva petita ONG, Reds, lluita pels drets dels col·lectius més vulnerables. Cansada d’aquesta inacció, es va reunir amb el cap del districte i de la policia i els va arrencar el compromís d’intervenir; des de llavors, el govern local es coordina amb les brigades de dones voluntàries que Reds ha posat en marxa per identificar i rescatar nens en situació de treball.

Comença la batuda

Al matí les dones s’organitzen a l’oficina de Reds, als afores de la ciutat. “Hem trobat diversos nens treballant a prop de l’estació del tren, reparant bicicletes i autorickshaws. Crec que hauríem d’organitzar quatre equips i separar-nos perquè si anem totes juntes ens veuran arribar i amagaran els nens”, comenta un. “No, millor fem dos equips, perquè no som moltes i si no tindrem poca força per parlar amb ells”, respon una altra de les dones. Quan apareixen els representants del govern, pugen en un jeep i en diversos autorickshaws; en arribar a la zona d’intervenció, se separen i caminen dissimuladament fins arribar al taller on treballa en Shueb, distret amb una moto i una clau a la mà. En veure’l, les dones corren cap a ell i l’amo del negoci, en un intent perquè el noi fugi, l’empeny, però aquest cau a terra.

La germana de Shueb, que treballa com a empleada de la llar a la casa d'uns veïns, va a la batuda per intercedir / R.Ovalle

La germana de Shueb, que treballa com a empleada de la llar a la casa d’uns veïns, va a la batuda per intercedir / R.Ovalle

Ràpidament les dones agafen el nen, diverses més l’envolten. Està espantat. No sap què passa. Mira al seu voltant amb les celles arrufades, angoixat; una d’elles revisa el seu estat de salut -té diverses ferides al cap-, li pregunta la seva edat, li explica que no li passarà res, intenta calmar-lo, però a pocs metres un altre grup de dones busca un altre menor i el barri s’ha convertit en un guirigall confús. Actuar ràpid és vital. La representant del govern, Bashirunisa, ho grava tot al seu mòbil perquè el vídeo s’utilitzarà com a prova per denunciar els empresaris. “Li vaig donar feina al nen perquè m’ho va demanar la seva mare, jo només intentava ajudar-la”, s’excusa el propietari del taller.

Després recullen, pugen als jeeps i actuen en una altra zona propera. En aquesta ocasió, en veure-les arribar els nens fugen. Les dones hi corren al darrere, però en arribar a la mesquita, s’aturen sobtadament a les portes: la dona no pot entrar en els temples musulmans. Els nens romanen immòbils, amagats dins la mesquita; hauran de demanar ajuda a dos homes perquè treguin els nens d’allà. Bhanuja explica que “sovint els empresaris amenacen els nens i les seves famílies, de manera que si hi ha algun problema tenen por de represàlies”.

Bashirunisa, treballadora del govern, explica als menors seus drets. A la dreta, diversos homes treuen de la mesquita a un menor que s'havia amagat en ella, davant la impossibilitat de les dones d'entrar-hi / R. Ovalle

Bashirunisa, treballadora del govern, explica als menors seus drets. A la dreta, diversos homes treuen de la mesquita a un menor que s’havia amagat en ella, davant la impossibilitat de les dones d’entrar-hi / R. Ovalle

Sense protecció social

En una hora, l’equip de Reds i del govern ha aconseguit localitzar i portar a l’escola a vuit nens. “Estem treballant molt dur contra el treball infantil, les penes i les multes han augmentat i això ens ajuda a dissuadir als empresaris, però haurem tornar als mateixos locals d’aquí a uns mesos perquè és probable que contractin nens de nou”, afirma Bashirunisa.

A l’Índia, fins al 2012 tan sols estaven penats els casos de treballs perillosos; l’esmena a la Llei de treball infantil d’aquest any també ha endurit les penes, que poden arribar fins als dos anys de presó i multes de 50.000 rupies (623 €) per als casos més greus. A la pràctica, el Govern treballa de la mà d’ONG i entitats com l’Organització Internacional del Treball (OIT) per rescatar i rehabilitar els menors, principalment gràcies a les escoles pont i les escoles residencials on els nens i nenes adquireixen el nivell necessari per poder reincorporar-se al curs regular.

Mitja hora després de la batuda, Bhanuja rep una trucada: “Era una de les voluntàries. Diu que els representants del govern les han deixat a l’escola i han marxat. El director de l’escola es nega a admetre els nens i està demanant certificats de casta, la qual cosa és il·legal”. L’activista s’enfada i no es mossega la llengua: “Si no hi som nosaltres, ells no fan res, sovint accepten els suborns dels empresaris”.

Major risc per als musulmans

La mare d’en Shueb, una dona musulmana que es va quedar vídua fa dos anys, ha hagut d’enfrontar-se a la tradició que dicta que les dones de la seva religió han de romandre a casa i a la falta de confiança en si mateixa per tirar endavant. Mai havia fet res sola. Ara treballa embolicant tabac, una ocupació pel que tot just cobra prou per sobreviure. “En aquesta zona, les dones musulmanes tenen molt risc de migració a causa dels seus escassos ingressos, moltes són víctimes de les xarxes de prostitució”, assenyala Bhanuja.

La dona no va veure més opció que posar al seu fill a treballar com a ajudant en un taller de reparació de motocicletes on cobra 150 rupies al mes (1,86 €) per una jornada completa, molt lluny del salari mitjà de 6.000 (75 €) . La incidència del treball infantil és un 40% més elevada entre musulmans que entre hindús i també afecta en major mesura les castes tribals. Dos terços dels nens que treballen a l’Índia ho fan al camp, però també en fàbriques, comerços, construcció i mineria. Encara alguns menors són lliurats als terratinents perquè les famílies puguin saldar els deutes contrets, una solució extrema que respon a una situació desesperada.

El treball de conscienciació a les famílies es queda coix sense una protecció social que redueixi la seva vulnerabilitat i els seus problemes econòmics, tal com reconeix un informe de l’OIT. L’Índia és un dels països en vies de desenvolupament que menys ha augmentat la seva despesa en protecció social des de l’any 2000, tot just un 1%. La tendència a la privatització de la sanitat i de l’educació també contribueixen a perpetuar el cercle de la pobresa. Però tota aquesta teoria està molt lluny del taller on treballava en Shueb, de casa seva, del seu plat d’arròs. Es va despertar massa aviat: li han desnonat l’esperança.

Els responsables del departament de Treball del govern registren les dades per denunciar l'empresari (dreta) per un delicte de treball infantil / R. Ovalle

Els responsables del departament de Treball del govern registren les dades per denunciar l’empresari (dreta) per un delicte de treball infantil / R. Ovalle

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*