Sobre la incorporació de les aules de 2 anys a les escoles públiques del País Valencià

Començaria per invertir en formació de professorat responsable de les aules de 2 anys de les escoles públiques valencianes.

Conxa Delgado Amo
 

Al País Valencià continuem parlant, comentant i debatent al voltant de la incorporació de les aules de 2 anys a les escoles públiques. Ens preocupa.

Que la infantesa ha d’estar cuidada, que ha de ser objecte prioritari de qualsevol política progressista ho tenim tots molt clar. Sabem que les coses no s’han fet bé i que s’han fet massa ràpidament. Que els centres no estan adequats per a rebre, com es mereix, la gent menuda. I també, que el professorat, amb molt bona voluntat, ha assumit fer-se càrrec d’eixes aules. És veritat que algunes persones diuen que per mantindre la plaça en eixe escola, i serà veritat –estan en el seu dret–. El problema no és eixe. El problema és si eixe professorat està suficientment format per a poder assumir l’acolliment i educació dels xiquets i xiquetes de 2 anys.

La meua experiència personal i professional m’ha ensenyat que es pot fet molt bona i digna educació en pocs recursos. No estic en cap cas justificant la proposta de la conselleria d’Educació però sí estic dient que el que és fonamental és que el professorat estiga ben format i això inclou ganes d’aprendre, ganes de fer, ganes de pensar i sobre tot passió pel que s’està fent.

Però també sé que els pares i mares tenen molt a dir: poden reivindicar el que, per dret, correspon als seus fills i filles; poden treballar per fer l’escola pública un lloc de trobada, un servei públic de veritat; poden acollir a les famílies nouvingudes que s’incorporen a la nostra societat; inclòs podrien ajudar a millorar físicament molts dels espais en les pròpies escoles…

L’altre dia, amb una companya catalana, en un seminari d’AMESTI, comentàvem la necessitat de mantindre les escoles 0-3 perquè en molts barris s’han convertit en veritables llocs de relació humana i social. I això cal mantindre-ho. I té tota la raó, sols que ací al nostre país no tenim eixa xarxa d’escoles infantils públiques que tenen a Catalunya. No ens van deixar viu el Patronat d’Escoles Infantils a la ciutat de València i això encara ho estem pagant. D’eixe Patronat encara queden unes molt poquetes escoletes que, no sent públiques, fan d’escola pública. Ací ens queda molt per fer. I tenim el que tenim. Així que pensem per on començar.

Com que supose que tothom estem d’acord en que l’ensenyament hauria de ser gratuït en totes les etapes educatives i, de moment, el que tenim ara és aquesta possibilitat, els nostres esforços haurien d’anar per argumentar i convèncer al nostre conseller que la millor manera de fer escola pública és invertir. I jo començaria per invertir en formació de professorat responsable de les aules de 2 anys de les escoles públiques valencianes. Fem possible que la parella educativa, tan reivindicada per a fer real una millor educació, siga l’estendard del treball en equip. Demostrem al món que del no res podem fer una escola digna. I això passa perquè s’escolte la veu de les mestres que, dia a dia, s’estan deixant la pell per fer una millor escola pública i que tenen clar que un aula de 2 anys no és Educació Infantil de Segon Cicle. No secundaritzem el primer cicle igual que primaritzàrem l’Educació Infantil de Segon Cicle!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*