Dels valors a les estratègies

Les organitzacions socials necessiten estimular la capacitat de resposta als nous reptes socials que se’ls presenten, per tal de fer aquella anticipació, realista i possible, que els permeti reaccionar amb calma i comoditat davant les turbulències del medi

Salvador Carrasco
 

Les organitzacions acostumen a dissenyar plans estratègics cercant la manera de projectar-se cap al futur i anticipar les seves línies d’actuació. Tanmateix, tenen, avui més que mai, uns entorns turbulents caracteritzats per un elevat grau de complexitat i unes incerteses i impredictibilitats creixents. En aquestes situacions ja no és possible garantir l’estabilitat i la seguretat que ens proporcionava la planificació estratègica.

Ja fa molts anys se’ns havia explicat que “avui el futur no pot ser extrapolat amb garanties a partir del passat”. També, que “les formes d’adaptació a entorns tan canviants no poden ser les que fèiem servir fins ara“, més aptes per a entorns simples i estructurats que per als complexos, desestructurats i turbulents dels nostres dies.

Entenc que per a les entitats socials, ara i aquí, es tracta de detectar aquelles estratègies que ajudin a fer una adaptació positiva i activa als nous entorns globalitzats, hipercompetitius, sotmesos a l’impacte dels més recents avenços tecnològics, condicionats per l’ordoliberalisme imperant i causants de la creixent asimetria i desigualtat en la nostra societat.

Les organitzacions socials de què parlem necessiten estimular la capacitat de resposta als nous reptes socials que se’ls presenten, per tal de fer aquella anticipació, realista i possible, que els permeti reaccionar amb calma i comoditat davant les turbulències del medi. El respecte personal, la cooperació amb altres, la coherència i la formulació explícita del sistema de valors compartits, socialment atractius, són condició necessària i prèvia al plantejament de les estratègies de què parlem.

Un clàssic del pragmatisme, com William James advertia, contra l’abús de les paraules pla i dissenyadors: tot podria quedar en un “cartutx de fogueig” que “no portés cap conseqüència i no conduís a res”. Deixem la pregunta sobre la taula: té sentit, ara i aquí, tornar a embolicar-se en el disseny de plans estratègics, tal com fèiem fa uns anys?

En tot cas, sembla que és el moment de posar els fonaments -formular el sistema de valors compartits- i dotar-se d’aquelles orientacions estratègiques dirigides, amb determinació, cap als fets i l’acció concreta, lluny de l’artificialitat a què ens van sotmetre, no fa gaire, alguns experts.

Si més no, corren altres temps. S’imposen tres tasques:

  • Explicitar el sistema de valors compartits
  • Revisar amb lucidesa la visió de l’entorn en què ens movem, per obtenir un coneixement actualitzat de la realitat i esbrinar les tendències i els signes dels temps
  • Formular estratègies de futur per a l’organització, orientades a l’acció i a partir de l’experiència, per fer realitat, amb la màxima eficiència i eficàcia possible, la missió

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*