La valentia de dialogar

"Què volen dir amb drets? A què anomenem participació?". Volia aportar el que com a pedagogs hem de promoure: més i millors instàncies d'aprenentatge per als nostres estudiants

Ignacia Cabrera Reveco
 

L’escola està plena d’històries i vull explicar una d’elles. Va tenir lloc el 22 de maig del 2016, a Xile, en iniciar la jornada escolar. A les vuit del matí, famílies, estudiants, docents, administratius i directius ens trobem amb el col·legi ocupat. L’escena d’una ocupació es conforma d’uns pocs elements molt significatius: cadires i bancs bloquejant les entrades, amuntegats uns sobre uns altres, i pancartes amb alguna consigna que et permet entendre el perquè de l’acció. Va ser una expressió més del moviment estudiantil del país, les demandes centrals del qual són la fi del lucre en educació, la gratuïtat de l’ensenyament superior, l’enfortiment de l’escola pública i la defensa del rol de l’Estat en educació.

En un instant és com si es dibuixés una trinxera que divideix entre aquells que queden fora amb dubtes i aquells que tenen respostes, i n’exigeixen més, que es troben dins. No obstant això, amb rapidesa es va organitzar un pont, una taula de negociació, un espai improvisat on els estudiants van expressar les seves demandes i es va deliberar fins a aconseguir acords. Fora, a crits i plens d’indignació, adults i estudiants mostraven els seus punts de vista sobre la legitimitat de l’acció, sobre el dret a l’educació. Es debatia pertot arreu. Uns altres, molt preocupats, vèiem com s’estava gestant una denúncia als estudiants a la Fiscalia, per la qual cosa es feia urgent dialogar.

A la petita sala on es va dur a terme la negociació vam veure als nostres estudiants exigint respecte als acords, definint el dret a la participació i a l’expressió política, aclarint com comunicar els acords si els aconseguíem, analitzant l’estat del mobiliari i la seva responsabilitat de cuidar-ho, i posicionant-se sobre les manifestacions i els aturs com a expressions legítimes.

S’estava educant en valors. Per això vaig decidir prendre el rol de “secretària d’actes”, per plasmar els acords per escrit i respectar l’esperit dels participants, però sobretot vaig pensar que era un espai formatiu des del qual podia interpel·lar als meus estudiants: “Què volen dir amb drets? A què anomenem participació?“. Volia aportar el que com a pedagogs hem de promoure: més i millors instàncies d’aprenentatge per als nostres estudiants.

Després de llargues hores de deliberació, reunions, assemblees, missatges que anaven i venien per les xarxes socials i noves taules de negociació, a les nou de la nit el col·legi va ser lliurat signant un acord que fins avui ha estat respectat.

En anar-me’n a casa i acomiadar-me dels meus companys em bullien qüestions de tot tipus: moments com el que acabàvem de viure ens posen a prova com a comunitat, evidencien el treball desenvolupat en favor del diàleg i la mediació, mostren que hem d’escoltar-nos seriosament abans d’arribar a la intransigència, que la resolució de conflictes no és anteposar la posició d’una de les parts o barrejar punts de vista i que resoldre conflictes és deliberar cuidant els llaços que ens fan part d’una col·lectivitat. També vaig pensar en la necessitat de sistematitzar la participació estudiantil, en la manera d’integrar el diàleg i la mediació en el currículum, en l’aprenentatge de la resolució de conflictes, en la incorporació de tots els estaments en les decisions sobre l’escola, i en la urgència de deixar participar als estudiants en l’esdevenir d’una comunitat d’aprenentatge.

En finalitzar aquest dia vaig escriure a una estudiant, volia assegurar-me que arribava bé a casa i si –igual que jo– seguia pensant sobre tot el que havia succeït. Al cap de poc em va respondre: “Va ser un dia on la gent que vol el bé del col·legi es va unir i va treballar conjuntament. Em satisfà saber que existeix gent que no perd la fe i, com vostè bé diu, això és de valentes. Avui unes poques persones van ser valentes per un col·legi complet“.

Sobre Ignacia Cabrera Reveco

És alumna del màster d'Educació en Valors i Ciutadania de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*