Cap a una perspectiva crítica de la “irreal” realitat

La participació en projectes d'aprenentatge servei suposa aprendre en el marc de la col·laboració i la reciprocitat social, a més de vehicular processos d'aprenentatge experiencial i generar formes d'acció significativa envers el context

Deli Miró-Miró
 

En els últims temps estem assistint, des de centres educatius i comunitat, a un progressiu desenvolupament d’un camí de no retorn de diverses formes pedagògiques que s’emmarquen en la pràctica educativa de l’aprenentatge servei.

Molts de nosaltres, coincidim en afirmar que l’aprenentatge-servei és una eina pedagògica excel·lent i valuosa que facilita als participants l’assoliment de competències, habilitats, capacitats, actituds i talents vers el viure i el conviure, el ser i l’estar, i d’habitar i existir en el món. La participació en projectes d’aprenentatge servei suposa aprendre en el marc de la col·laboració i la reciprocitat social, a més de vehicular processos d’aprenentatge experiencial i generar formes d’acció significativa envers el context.

L’aprenentatge-servei articula experiències pedagògiques que vinculen formació, societat, acció i transformació. Sens dubte, quan parlem d’aprenentatge servei, ens referim a aquelles pràctiques educatives que es fonamenten en una manera d’hibridar, en l’aprenentatge multidisciplinari-intel·ligència col·lectiva i en l’acció-intervenció amb la comunitat. No oblidem que la funció essencial de la intel·ligència no és conèixer les coses, sinó possibilitar la nostra acció creativa sobre elles.

Aspectes que esdevenen ingredients actuals en la pràctica coherent de l’aprenentatge servei com ara: connexions curriculars amb el territori, treball significatiu per projectes, foment del talent emprenedor, intervenció en necessitats comunitàries, construcció de la pròpia i conjunta identitat, oportunitats de reflexió social i pedagògica, avaluació de la viabilitat i sostenibilitat, accions per al bé comú, benestar de la col·lectivitat, ètica de la cura de l’altre (alteritat), apoderament i augment del capital social, transformació creativa de la realitat, sumen valor i afegeixen matisos a aquelles concepcions que definien l’aprenentatge servei, des dels seus inicis, i que ens aventuraven cap a l’exercici de la participació ciutadana, la responsabilitat social i la formació en valors democràtics.

Les dinàmiques aprenentatge servei, amb les seves particularitats i pràctiques específiques, dibuixen l’essència del ser i de l’existir de la pedagogia actual. Els participants d’una experiència aprenentatge servei deixen d’estar per lliurar-se a ser en el món abandonant, en la majoria dels casos, posicions assistencialistes carregades d’idealisme voluntarista. I és que, sortosament, comencen a grinyolar les formes de pragmatisme positivista combinades amb un cert romanticisme per obrir un espai, més contundent, si cal, d’inconformisme social i educatiu de l’ordre (desordre) establert al món.

L’aprenentatge servei és, metafòricament parlant, la clau que obre la porta que condueix cap a la consciència, teòrica i pràctica, d’una perspectiva crítica sobre la realitat existent. Teoria i acció són dues cares de la mateixa moneda. Coneixement transformatiu i acció social són inseparables, es realimenten mútuament i comporten processos bidireccionals.

L’aprenentatge servei guia cap a la creativitat de l’acció esdevenint, aleshores, un excel·lent mitjà per anunciar processos de canvis i desgranar components d’interaccions transformatives propis de la pedagogia del pensament crític i de la praxis de l’acció reivindicativa que difereix de la pura contemplació o de la simple especulació de la “irreal” realitat a la que, malauradament, estem molt acostumats i, injustament, massa avesats.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*