Aprendre a partir d’escoltar la veu dels aprenents

Escoltar la veu a l’alumnat permet que els nois i noies hagin de reflexionar sobre l’objecte i la manera d’aprendre, estructurar aquest pensament i expressar-lo

El blog de l'Aprenentatge Servei
 

Una vuitantena de nois i noies d’entre 12 i 16 anys de quatre instituts diferents es van trobar al campus de Mundet tot el matí d’un dijous de fa unes setmanes. La jornada portava per títol «Com aprenem treballant per projectes». Què va impulsar a venir a la Universitat de Barcelona aquests adolescents i el seu professorat? Què els va fer venir des de Vilafranca del Penedès, des de Cardedeu, des de Lliçà d’Amunt o des de Sant Andreu de Palomar?

Una dotzena de professors i professores, alguns d’ells membres dels equips directius de diversos instituts, durant aquest curs, en el marc de les activitats formatives de l’ICE UB, han estat reflexionant i construint un relat comú sobre el canvi que s’està produint en aquests instituts. Per aprofundir en el mutu coneixement, per reflexionar sobre les accions i activitats que el projecte educatiu de cada centre promou, el professorat ha consensuat i compartit estratègies per renovar els seus centres i ha desenvolupat una guia referida a set dimensions: currículum, avaluació, inclusió, espai, temps, metodologies i relacions.

Seguint la guia es van visitar els diferents centres educatius. Durant les visites, una de les activitats plantejades va ser l’escolta activa dels joves aprenents per part del professorat visitant. En aquells espais es va posar en evidència que els alumnes que aprenen a través d’una metodologia on ells i elles són els protagonistes, com el treball per projectes, mostren un alt grau de consciència de com aprenen i, alhora, això els connecta amb el compromís social d’aportar i de millorar la realitat.

Per això, i per reforçar els plantejaments de cada institut, es va convidar aquests alumnes a reflexionar amb la resta d’instituts sobre el model metodològic amb què aprenen, buscar coincidències en els seus recorreguts d’aprenents i alhora poder-se emportar propostes i idees per aplicar al seu institut.

En la primera part de la jornada, on un primer equip d’alumnes de cada institut presentava les característiques més important del seu centre, ja es va entreveure que els adolescents explicaven amb un alt grau de profunditat les finalitats dels canvis introduïts pels equips educatius dels seus instituts. Els nois i noies s’havien apropiat el sentit de l’organització, els agrupaments o les maneres de fer de les situacions on sentien que aprenien.

En el torn obert de preguntes, l’interès per les experiències dels altres instituts i la profunditat de les qüestions plantejades van posar de manifest l’alt grau de maduresa i l’esperit crític d’aquests nois i noies, possiblement desenvolupat a partir de les propostes d’aprenentatge viscudes.

En la segona part de la jornada, es van constituir petits grups de discussió d’una determinada dimensió (els continguts, l’avaluació, els rols i les relacions, la inclusió, l’espai/temps, la metodologia) i, a través d’unes preguntes, els joves intercanviaven parers, dubtes i solucions. Nois i noies dels instituts Hipàtia d’Alexandria (Lliçà d’Amunt), Pla Marcell (Cardedeu), Doctor Puigvert (Barcelona) i Eugeni d’Ors (Vilafranca del Penedès) es van endur idees i propostes per plantejar als seus centres.

Escoltar la veu a l’alumnat permet que els nois i noies hagin de reflexionar sobre l’objecte i la manera d’aprendre, estructurar aquest pensament i expressar-lo davant d’un públic que no és el de la seva comunitat educativa. Tot això comporta que aquest alumnat s’empoderi i tingui confiança en les seves possibilitats d’aprendre.

En aquest sentit, la participació dels nois i noies no es va fer per extreure’ls les seves idees, sinó pel valor que pot tenir reflexionar sobre la seva realitat, les seves inquietuds i per portar-los a pensar-se (Contreras, 2011).

Pel que fa al professorat i al centre educatiu, els permet tenir un element més de retorn de com l’alumnat rep les seves intencions pedagògiques, un reforçament dels aspectes que coincideixen amb les intencions i els dispositius pedagògics dels altres instituts. També els qüestiona i els fa reflexionar críticament sobre els seus plantejaments pedagògics i organitzatius. A més, s’aconsegueix enfortir les propostes d’aprenentatge i els vincles i lligams del seu alumnat amb el projecte educatiu i entre les persones que conviuen en un institut.

Aprendre no solament depèn del que faci el professorat i de les seves intencions, també depèn de la manera com l’alumnat interpreta el que fan (Contreras, 1999). I en ocasió de la jornada el professorat va tenir l’oportunitat de formar-se un judici informat sobre la seva pràctica, mentre que en grup de treball van poder reflexionar-hi.

Canviar els continguts, modular l’avaluació per aprendre millor, disposar els espais i els temps de manera diferent, fer uns agrupaments d’alumnat en funció dels seus interessos o per aprendre a conviure, o anar a enfocaments més transversals o més interdisciplinaris, poden ser canvis metodològics que responguin a una dimensió tècnica. Tanmateix, després d’escoltar l’alumnat, especialment en allò que percep quant al tracte, a la consideració, al respecte, a les relacions que s’estableixen amb totes les persones de l’institut, posa de manifest que el professorat ha volgut fer més canvis que els tècnics. Que els canvis que s’estan produint són més profunds, més ideològics, que tenen a veure amb els valors de la institució.

Quan vam començar a treballar amb el grup de professorat, ens vam plantejar com a objecte del grup reflexionar i estudiar el canvi metodològic que cada institut estava realitzant. Possiblement, si haguéssim d’iniciar de nou el grup, hauríem de parlar de canvi de missió i de visió d’aquests instituts.   

Si en un primer moment la participació de l’alumnat constituïa una font d’informació més, a mesura que la recerca i la reflexió del grup de professorat ha anat avançant, s’ha vist que donar veu a l’alumnat és una manera de crear coneixement compartit. Com si, conjuntament amb els nois i noies dels instituts, ens haguéssim constituït en una comunitat àmplia d’aprenentatge. On no solament cada persona ha d’aprendre, sinó que com a organització, com a sistema, necessitem connectar les experiències, les reflexions i el coneixement dels membres d’aquesta comunitat amb els d’altres persones per generar nou coneixement. La jornada de treball amb alumnat i les seves repercussions a cada institut ens està convertint en una comunitat que aprèn.

Contreras Domingo, J. «Cuestiones educatives en la educación ‘con’ jóvenes». A: Hernández, F. (coord.). (2011). Investigar con los jóvenes: cuestiones temáticas, metodológicas, éticas y educativas. http://hdl.handle.net/2445/17362

Contreras Domingo, J. «El sentido educativo de la investigación». A: Ángel I. Pérez et al. (ed.) (1999). Desarrollo professional del docente: Política, investigación y práctica. Akal ediciones.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*