Identitats i sentiments de pertinença

El desenvolupament i enfortiment del sentiment de pertinença de les persones o els grups en un territori ajuda a construir consciència de vinculació, afavoreix les actituds participatives i de cooperació en el medi i en la comunitat, i facilita el procés d’inclusió i la cohesió social

José Palos
 

En el marc de la diversitat cultural que tenim en els nostres pobles o barris, totes les cultures tenen dret a sobreviure o a existir en condicions d’igualtat. Però les cultures són molt resistents als canvis i, en la interrelació entre elles i en el dia a dia, prenen especial protagonisme les senyes d’identitat, en forma de diferències amb els altres, des d’on s’estableix el diàleg.

Les senyes d’identitat, personals o col·lectives, estan formades pel conjunt de característiques que defineixen les persones o grups i que configuren la imatge que tenen i volen donar en les relacions amb els altres. Per tant, la identitat és una construcció complexa que es pot donar en diferents àmbits i en la qual intervenen molts elements i factors. Diríem que la nostra identitat no és única i que podem tenir moltes senyes que ens identifiquen (lingüístiques, esportives, territorials, musicals, mediambientals, tecnològiques, etc.). I aquesta diversitat de senyes d’identitat pot ser un element d’interacció, de coincidència, d’ancoratge, de coneixement de l’altre, de suma en el diàleg intercultural i en la millora de la convivència.

Aquest procés de coneixement i enriquiment entre cultures és lent i presenta moltes resistències. En el dia a dia de les relacions de convivència, les senyes d’identitat i el sentiment de pertinença es reforcen tant per part d’uns com dels altres com a element diferenciador, de defensa i subsistència, i com a cohesió dels grups que comparteixen identitats. En aquest procés es corre el perill que la identitat personal (la privada) vulgui considerar les seves diferències com a superiors respecte a l’altre i es vulgui imposar com a identitat pública amb actituds de xenofòbia. És per això que s’ha de tornar a insistir en la necessitat d’explicar el dret a ser diferent, al diàleg i a la interacció entre cultures, persones, grups… Fins i tot a parlar i reflexionar sobre aquest sentiment com a contingut del diàleg.

El sentiment de pertinença és un element fonamental en la definició i cohesió de la identitat personal i cultural. El podríem definir com el conjunt de sentiments, percepcions, desitjos, necessitats, afectes, lligams, etc. que es van construint a partir de les experiències i de les pràctiques quotidianes desenvolupades per les persones o els grups en els espais de vida. La pertinença a un lloc o a un grup, encara que no tothom tingui aquesta necessitat (com a mínim de forma conscient), intervé en la cobertura d’un seguit de necessitats bàsiques com la seguretat, l’estima, el reconeixement, el benestar, el compromís, les actituds positives, etc.

De la mateixa manera que la identitat, la construcció del sentiment de pertinença d’una persona, com a sentiment i vincle afectiu, és complex, i encara que normalment es manifesti de forma irracional, en la seva construcció hi intervenen molts factors. Entre d’altres, podem esmentar les característiques del context, les idees i experiències prèvies, les relacions socials i afectives, la cobertura de les necessitats bàsiques, les experiències positives i satisfactòries en el lloc de residència, els símbols i valors propis i compartits amb la col·lectivitat, la participació i cooperació en la comunitat i el reconeixement i acceptació en la comunitat. Per tant, aquest sentiment, que se sol utilitzar com a bandera en les relacions, és una construcció que es pot presentar de forma molt diversa, pot tenir a veure amb molts aspectes i àmbits de la vida i és dinàmic i canviant. Fàcilment pot passar que dins d’un grup amb un mateix sentit de pertinença, aquest sentiment presenti característiques molt diferents, o que un sentiment canviï amb els anys de residència en un nou territori.

El sentiment de pertinença està molt lligat a la identitat del lloc on es viu i al qual es diu pertànyer, on s’estableixen les interrelacions culturals i es tenen les experiències més significatives. Aquests llocs viscuts, amb les seves característiques, configuren la identitat de les persones, que li acaben atorgant valors d’arrelament positius (topofílics) o negatius i de rebuig (topofòbics). És cert que els factors o elements que configuren aquest sentiment són diferents segons l’escala territorial del lloc d’on se senten principalment. En l’escala local, generalment s’expliquen per experiències personals o socioafectives i per aspectes funcionals de territori, i en escales supralocals per qüestions ideològiques, històriques o lingüístiques. Per això és molt important l’aprehensió dels espais de convivència en la construcció del sentiment de pertinença, a partir de la configuració de relacions inclusives com per exemple la participació i cooperació entre iguals.

El desenvolupament i enfortiment del sentiment de pertinença de les persones o els grups en un territori ajuda a construir consciència de vinculació, afavoreix les actituds participatives i de cooperació en el medi i en la comunitat, i facilita el procés d’inclusió i la cohesió social. Com deia Turner, el sentiment de pertinença és un element positiu mobilitzador en els grups o comunitats.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*