Per un currículum flexible i amb valors

Aquest article i altres d’anteriors ja publicats volen compartir de forma sintètica, amb el risc de no fer grans aportacions, les meves quasi certeses del que funciona en l’aprenentatge i ensenyament; quasi certeses construïdes al llarg de tota la meva vida professional com a docent.

José Palos
 

iStock

En  algun dels articles anteriors, de forma resumida deia que els centres educatius formen part del seu context i que són comunitats que ensenyen de forma globalitzada molt més del que s’aprèn a les aules. Però el que l’alumnat ha d’aprendre i el professorat hauria d’ensenyar està prescrit en gran manera pels currículums oficials. Els currículums dels nivells educatius obligatoris, que són molt extensos i bastant repetitius, haurien de tenir un grau molt ampli d’obertura i flexibilitat per poder ser adaptats a la diversitat de projectes de centre, a la diversitat d’agrupacions de continguts, de projectes d’aula, de necessitats de l’alumnat i de contextos físics i socials. Assegurant continguts i competències bàsiques, progressivament els currículums s’haurien d’anar tancant i especialitzant segons s’acosten als nivells superiors (batxillerat i cicles formatius).

Haurien d’establir uns objectius generals, diferenciats per etapes i cicles, remarcar les competències bàsiques i deixar autonomia als centres per al seu desenvolupament, tant pel que fa a la selecció i organització de continguts com a les metodologies i recursos a utilitzar. Haurien de ser currículums molt més simplificats i amb una estructura i plantejament globalitzador i interdisciplinari centrat en nuclis temàtics relacionats, especialment des de la metodologia i el desenvolupament didàctic, amb fets, situacions, problemes, interrogants, reptes, centres o temàtiques d’interès de l’actualitat cultural, política, econòmica, demogràfica, científica… I desenvolupats mitjançant una gran diversitat de metodologies i estratègies però amb un pes significatiu d’estratègies i tècniques pròpies de les metodologies interactives, tals com la indagació, el treball cooperatiu, el treball per projectes, els projectes amb servei a la comunitat, la resolució de problemes, l’anàlisi de casos, les simulacions o representacions, etc.

Hauria de ser un currículum que, a més de facilitar l’aprenentatge dels coneixements necessaris per desenvolupar les competències bàsiques i específiques, asseguri que els aprenentatges i la construcció de coneixements es realitza individualment però també de forma col·lectiva i comunitària, formant persones crítiques, curioses, creatives, comunicatives, que sàpiguen treballar de forma cooperativa i que utilitzin el diàleg, l’argumentació, el consens i el respecte com a base en les relacions. És important remarcar la construcció col·lectiva del coneixement i la seva finalitat de millora social.

S’hauria d’assegurar que tot el procés d’ensenyament i aprenentatge (disseny, plantejament, desenvolupament, resolució i avaluació) estigui impregnat per la dimensió ètica i per tant per l’educació en valors. És necessari analitzar els valors subjacents en les diferents situacions que s’estudien i els que es construiran o reforçaran amb les diferents propostes educatives i les opcions o solucions que es donin. En aquest sentit, una possibilitat podria ser revisar les programacions i els projectes amb la intenció de trencar la rigidesa de l’estructura disciplinària dels continguts i tractar l’educació en valors de forma transversal.

Les metodologies de treball dominants haurien de ser de tipus interactiu i resolutiu, que facilitin la diversitat de ritmes d’aprenentatge i el desenvolupament de la diversitat de competències i intel·ligències de l’alumnat. A més, aquestes metodologies fomenten el treball en equip, la reflexió, la cooperació, la responsabilitat davant el grup, el respecte a la diversitat i l’autoestima, entre altres qualitats. Això no exclou, i és necessari que s’utilitzin, altres formes de treball i estratègies que, entre altres qüestions, fomentin el treball i l’esforç individual.

L’avaluació hauria de formar part del procés d’aprenentatge, amb una visió útil, informativa, preventiva i motivadora, és a dir, amb una funció educadora i reorientadora. L’avaluació s’ha de pensar i programar perquè es dugui a terme durant el desenvolupament dels projectes o activitats educatives. També al final del procés dels objectius previstos, dels aprenentatges realitzats, de l’organització i del desenvolupament de la planificació del projecte. Tots els participants en les activitats d’aprenentatge haurien de ser avaluats i avaluadors en aspectes diferenciats i amb criteris específics. S’ha de considerar que en tot el procés d’aprenentatge es produeixen aprenentatges emergents, ocults, emocionals, etc., i que és difícil avaluar-los però important evidenciar-los i posar-los en valor.

En definitiva, un currículum simplificat, flexible, que permeti un enfocament globalitzador, contextualitzat i impregnat de valors. Un currículum que en el seu desenvolupament haurà de considerar que l’alumnat és el centre del procés d’aprenentatge i que aprèn de forma molt significativa amb l’experimentació i la interacció.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*