L’art de crear zones de confort

«Sortir de la zona de confort» ha esdevingut una expressió que repetim sovint per advertir del perill d’acomodar-se a una situació que, per coneguda, pot resultar limitadora i impedir a una persona créixer i desenvolupar-se. És obvi que hi estem d’acord; ara bé, avui ens prenem la llicència d’acostar-nos-hi amb una mirada crítica per defensar que abans de sortir de la zona de confort és interessant entrar-hi.

Xus Martín
 

Un estudiant en pràctiques al restaurant ‘Cruïlla al punt’

Si cerquem la paraula confort en el diccionari, trobem referències a «allò» que proporciona comoditat i benestar. Ja es tracti d’un objecte físic o d’una circumstància, el confort ens aporta sentiments de seguretat. No cal dedicar gaire temps a justificar que una part important dels infants i joves de la nostra comunitat no viuen en situacions de confort. I no només perquè el nivell socioeconòmic de les seves famílies no els ho permet (d’això en podem parlar un altre dia), sinó que tampoc no han trobat a l’escola un lloc confortable on sentir-se a gust i segurs. Per contra, la inestabilitat sembla definir el seu dia a dia, i s’agreuja amb sentiments de desassossec que irrompen amb força els primer anys de l’adolescència. És per això que defensem una intervenció orientada a fer dels centres educatius zones de confort en la vida dels adolescents, especialment d’aquells que tenen una realitat personal i familiar més complicada.

En parlar de zones de confort ens agrada pensar en entorns que permetin als adolescents reposar, agafar aire, recompondre experiències del passat, orientar la seva vida, recuperar la confiança en si mateixos i en els altres, projectar un futur esperançat i realista i, com a conseqüència de tot plegat, iniciar un camí de transformació personal. Una zona de confort hauria de ser una oportunitat per aturar-se i posar ordre al garbuix intern que té atabalats, i a vegades immobilitzats, els joves. Perquè això sigui possible creiem que la zona de confort ha de garantir la presència de tres elements que es reforcen entre si i ajuden a generar sentiments de benestar i seguretat. Aquests elements són: un sistema de pràctiques educatives, relacions de confiança amb els docents i l’ajuda entre iguals.

Un sistema de pràctiques educatives dissenyat amb la voluntat que els joves puguin entrenar competències, adquirir coneixements i desenvolupar valors. La participació en pràctiques els situa en un rol actiu, el d’aprenents que es formen amb la guia d’un adult que té un bon domini dels continguts que es treballen i de les destreses que han d’adquirir, però també amb el suport de companys que es troben en situacions similars. És així com les bones pràctiques incorporen un vessant col·lectiu i algun tipus de projecció social que depassa l’interès estrictament acadèmic. Els adolescents en descobreixen el sentit a mesura que s’esforcen per superar els reptes que la pràctica els planteja.

Les relacions de confiança amb els docents aporten als joves sentiments de seguretat. Poder comptar amb un adult per compartir neguits, experiències que fan mal, fracassos a mig pair i projectes incipients ajuda a viure amb més serenor. Però la convivència amb els adults ha estat molt conflictiva per alguns adolescents, i no volen cap relació propera amb ells. Malgrat la dificultat, cal esforçar-se per reconstruir vincles personals que quan s’aconsegueixen són altament gratificants per als nois i noies, en descobrir un nou i potent recurs per afrontar el futur amb menys soledat i més esperança.

L’ajuda entre iguals apodera els joves. Entendre que els companys no són una amenaça per al benestar individual sinó persones disposades a donar un cop de mà quan se’ls necessita, transforma la percepció que els adolescents tenen d’un determinat entorn. Les relacions de cooperació distenen l’ambient, són font de plaer i d’alegria i obren la porta a l’amistat. També apoderen els nois i noies en la mesura que descobreixen que junts poden aconseguir fites que cap d’ells no aconseguiria sol. Tot i el potencial formatiu que tenen les relacions de cooperació, sovint es confia massa en la seva aparició espontània i són poques les activitats que es programen amb aquesta finalitat. Però el cert és que les conductes cooperatives també són fruit de l’aprenentatge i calen actuacions decidides a facilitar-les. De l’abundància de relacions d’ajuda entre iguals depèn, en bona part, la creació d’entorns educatius càlids i confortables.

I acabem comentant un nou projecte de l’equip educatiu de Cruïlla, expert en l’art de crear zones de confort per a adolescents i joves en risc d’exclusió. Es tracta de Cruïlla al punt, una escola de cuina restaurant oberta a la comunitat i situada al districte de Nou Barris de Barcelona. Al llarg de dues hores vam poder observar nois i noies clarament implicats en les activitats que realitzaven —cuinar i servir taules. Vam trobar adults que donaven suport a la feina dels joves, minimitzant errors i animant-los a superar-se, i usant l’humor i l’afecte per fer qualsevol observació. I també vam poder conèixer un sistema d’ajuda entre els joves amb més experiència i els seus companys novells. Distingits pel color de la samarreta assumien funcions diferents, totes imprescindibles per a la bona marxa del restaurant.

Cruïlla al punt, una zona de confort per als adolescents i joves que allà es formen i un espai càlid i confortable per als seus comensals. Molt recomanable.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*