Què cal per fer un MOOC? Cinc requisits per estudiar a la universitat global

Coneix els requisits tècnics i d'actitud recomanables abans d'apuntar-se a un MOOC

J.R. González Cabezas i David Dusster
 

Els MOOC són una eina d’aprenentatge gratuïta i d’accés universal, que no fa distinció entre un estudiant de, posem per exemple, Bangla Desh, o un de França. No obstant això, hi ha una sèrie de requisits tècnics i d’actitud que s’han de valorar abans d’apuntar-s’hi:

1. Connexió ràpida a internet: És el nou cordó umbilical que ens manté connectats al món i l’ensenyament en línia no és una excepció. Els MOOC exigeixen, de promig, un mínim de tres hores setmanals, en horari lliure, però cal tenir la capacitat tècnica per poder connectar-se a qualsevol hora.

2. Domini dels idiomes: Es poden cursar cursos especialitzats en castellà o català i hi ha institucions com la UNED que participen de plataformes educatives internacionals en línia. Però l’oferta és molt limitada. L’anglès permet accedir a gairebé tota l’oferta, encara que també poden ser útils el francès o l’alemany.

3. Curiositat: Un curs sobre el canvi climàtic com el que ofereix la Universitat d’Exeter a través de Futurelearn.com durant 8 setmanes pot interessar a científics però també a estudiants d’àrees humanístiques o qualsevol persona interessada en aprendre més del seu entorn. La curiositat permetrà finalitzar el curs i no deixar-ho a mitges.

4. Esperit participatiu: Els MOOC solen aprofitar els recursos multimèdia i plantegen les lliçons traient partit de lectures, àudios i vídeos. Però un dels aspectes més importants són els debats en línia, que no necessàriament s’han de produir en directe. Qualsevol comentari pot ser rebatut, contestat o enriquit per un estudiant o un professor moderador minuts o hores després.

5. Voluntarietat: Si algú vol tenir un certificat de la seva participació en un curs MOOC, les universitats solen expedir-los. A canvi acostumen a exigir un pagament pels tràmits i que l’alumne hagi superat les proves o tests realitzats durant el curs. Els “exàmens” no són obligatoris, sinó voluntaris, però fan de cribratge. De tota manera, una actitud activa compartint els nous coneixements en les xarxes socials pot ser més que suficient per a qui no necessiti d’un document oficial.

Però què és un MOOC?

La formació gratuïta i interactiva en línia avança amb força dins l’univers d’internet. Fins al 80% dels centres d’ensenyament superior dels Estats Units ofereixen ja cursos en línia en diferents idiomes a un públic creixent que s’estén per tot el planeta.

Es tracta de cursos impartits en sessions curtes al llarg de diverses setmanes a través de dispositius interactius, sempre amb continguts d’alt nivell a partir d’una àmplia i atractiva oferta d’ especialitats científiques i humanístiques. Els professors intervenen a través de vídeos programats i proposen exercicis o proves als seus alumnes “remots”, que reben eventualment un certificat de participació. Únicament cal registrar-se per accedir al programa i poder completar el curs.

El fenomen, nascut el 2011 a EUA, creix amb inusitada rapidesa i penetra amb vigor en un vast sector d’usuaris disposats a ampliar o perfeccionar els seus coneixements a través del seu ordinador, amb la participació de professors i especialistes pertanyents a centres superiors de prestigi mundial.

Encara que es tracta d’un públic il·limitat i imprecís, ja que només una part dels inscrits culmina el recorregut docent, s’estima que el perfil dels usuaris respon a individus actius de 30 a 45 anys interessats en especialitzar-se o ampliar coneixements , així com joves en recerca de sortides i, sens dubte, sèniors amb molt temps lliure i ganes de descobrir nous àmbits del saber.

La nord-americana Coursera, creada per les universitats de Standford i Princeton, ha superat ja l’espectacular xifra de cinc milions d’usuaris d’aquestes noves plataformes de formació que operen en l’espai global. Sota la sonora etiqueta MOOC (Massive Open Online Courses, Cursos Online Oberts i Massius), les grans universitats dels Estats Units competeixen per defensar la seva excel·lència i influència a l’aula global i intenten fer-se un lloc en aquest nou jaciment d’oportunitats. Tal és el cas de la plataforma EDX , fundada pel prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Harvard, i la no menys puixant Udacity, nascuda al Sillicon Valley .

Encara que a distància, Europa segueix els passos dels EUA. A més de comptar ja amb algunes plataformes privades com Edunao i Open-Classrooms, França s’ha llançat a l’arena dels MOOC amb un programa de fins a 12 milions d’euros per al desenvolupament de la plataforma pública FUN (France Université Numérique). Compta ja amb 100.000 inscrits després del seu llançament el passat octubre i disposa de la participació d’algunes de les grans escoles superiors del país veí, des de la prestigiosa Sciences-Po fins a la Universitat París-Oest Nanterre-La Défense.

Troba el MOOC del teu interès:

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*