Flipped Classroom: la lliçó a casa i els deures a classe

Alguns professors catalans comencen a adaptar la seva docència al model de classe inversa, que potencia l'elaboració de treballs i resolució dels deures a l'escola mentre que confia que els alumnes adquireixin la teoria a casa seva sovint a través de tutorials en vídeo.

Pau Rodríguez
 
 

La classe inversa. (Il·lustració: Pol Rius)

La classe inversa. (Il·lustració: Pol Rius)

La teoria, a casa, i els deures i els treballs, a l’aula. Aquest seria el resum simplificat de la metodologia flipped classroom -en català, classe inversa-, una sacsejada a la manera d’impartir la docència que van popularitzar dos professors de química de Colorado -Aaron Sams i Jonathan Bergman- i que comença a arribar a algunes aules catalanes.

“Generalment, el professor prepara un vídeo amb la lliçó teòrica, que els alumnes s’hauran de mirar a casa seva. Un cop apresos els continguts a través del vídeo abans d’arribar a classe, llavors l’aula esdevé el lloc on els alumnes treballen per equips, fan els deures, resolen els dubtes i reben una atenció més personalitzada del mestre”, explica Raúl Santiago, professor de la Universitat de La Rioja i un dels impulsors a Espanya d’aquest mètode a través del web de referència TheFlippedClassroom.es.

Font: TheFlippedClassroom.es

Font: TheFlippedClassroom.es

Amb aquesta metodologia, que capgira el concepte de docència, el alumnes “guanyen motivació a classe”, segons Santiago, “i aprenen per socialització treballant en equip”. Els professors que s’han atrevit a invertir les seves classes parlen d’una major capacitat per atendre la diversitat, de donar més autonomia i responsabilitat als alumnes -que han de preparar la lliçó a casa- i d’un aprenentatge més participatiu.

En una publicació en el darrer número de The Flipped Learning Network, es resumeixen els quatre pilars per a un bon ús d’aquest mètode: un entorn flexible a l’hora d’adaptar les hores lectives a l’aula; un enfocament en l’alumne, que participa en la creació del coneixement; un contingut intencional, pensat per a fer més fàcil la comprensió dels conceptes, i un educador professional, obert al canvi fruit de l’observació dels alumnes i de l’intercanvi de parers amb altres docents.

“Sense saber que el que fèiem era flipped

En una classe de geografia a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, els estudiants d’un grup de batxillerat preparen, per grups, un projecte de rehabilitació d’un espai del seu barri a partir de solars i edificis inutilitzats. “Així estudies els problemes que té la ciutat a través del treball”, explica Estel Paloma, la professora, que per a aquest tema ja avança que no ha enviat cap vídeo prèviament als alumnes perquè entressin en matèria, tot i que en altres casos sí que ho fa.

En el cas d’aquest centre, als estudis de batxillerat, un grup de docents per a la millora educativa ha anat posant en pràctica el concepte de flipped classroom “gairebé sense saber que el que fèiem era flipped“, apunta Manel Trenchs, professor d’història de l’art. Reunits en una conversa amb El Diari de l’Educació, aquest conjunt de professors explica el seu procés en les respectives assignatures: “Fins ara el 99% de les classes fèiem teoria i els alumnes subratllaven el llibre o ho feien veure. No hi havia temps per la part competecial i els alumnes se’ns avorrien, i vam decidir capgirar-ho tot”, explica un dels professors de geografia. Volien aplicar el principi d’activitat a les aules i van trobar en el mètode flipped un aliat.

Aquests docents han aplicat la nova metodologia de manera progressiva i amb diferents graus d’inversió de la classe en funció de les característiques de la matèria, perquè tenen clar que, a segon de batxillerat, “els experiments s’han de fer amb gasosa”. “El que fem és un híbrid, barregem les classes inverses amb altres metodologies, com el treball per projectes que ara fan a geografia”, expliquen. Amb tot, celebren que els alumnes estan més motivats i que els resultats que obtenen són millors.

En aquesta adaptació sui generis de les classes inverses, tampoc no sempre utilitzen vídeos per a que els alumnes adquireixin els coneixements a casa. Si en les flipped classrooms s’aposta pel material audiovisual a casa és perquè és “més atractiu”, explica Ismael Cabezudo, professor de cultura audiovisual a segon de batxillerat, però es poden utilitzar llibres de text, documents, webs… “La importància rau -explica- en què fas a l’hora de classe: jo vull que facin fotos amb mi. Si els expliqués la tècnica a classe les fotos les haurien de fer a la tarda, i no els podria ajudar”, explica.

Per a Santiago, responsable de TheFlippedClassroom.es, tampoc la tecnologia és l’element fonamental. “Estem parlant d’un canvi de mentalitat principalment, que ve facilitat per les noves tecnologies”, explica, “més pròximes als joves”. Però aquest canvi, per moltes eines digitals, no arribaria sense la voluntat, determinació i capacitat de renovar-se d’alguns docents. “De cap manera”, assegura.

http://vimeo.com/88532143

Per elaborar tutorials com aquest, obra de Manel Trenchs -el professor d’història de l’art-, els docents necessiten certes nocions d’edició de vídeo, però res que no es pugui assolir si hi ha “voluntat de desencorsetar-se i innovar”, expliquen els docents del centre. De fet, per als menys bregats o esforçats, hi ha webs de recursos com Khan Academy o Namathis que proporcionen aquestes píndoles educatives audiovisuals.

Personalitzar l’educació

Iñaki Fernández, professor de biologia a l’escola Reial Monastir de Santa Isabel, és un altre dels docents a Catalunya que s’ha llançat a invertir les seves classes i a promoure’n els avantatges. Per als seus alumnes de quart d’ESO, Fernández penja vídeos gravats per ell mateix a la llista de reproducció de Youtube, i els dóna uns dies per a visualitzar-los i perquè responguin a preguntes. Amb l’aplicació Educanon, Fernández insereix preguntes dins el vídeo. “Així m’asseguro, per una banda, que tothom s’ha mirat els continguts; i, de l’altra, a partir de les seves respostes veig quins aspectes són més complicats d’entendre que d’altres”.

A més dels beneficis ja repetits pels professors de Mataró, com la responsabilitat o les competències de socialització, aquest professor de biologia subratlla d’aquest mètode la personalització que l’aprenentatge. “Pots atendre als diferents dubtes que es plantegen els alumnes d’un en un, mentre van treballant. Això permet repassar certs aspectes amb un alumne que va retrassat sense haver de molestar tota la classe; i al revés, resoldre dubtes avançats d’altres estudiant”, valora.

http://youtu.be/hH0YaxhrtTs

Tots els contextos són vàlids?

“Probablement hi ha algunes assignatures que es presten més a ser invertides que d’altres”, apunta Fernández, “com en el cas de les ciències”, que és el seu. A l’escola Pia Santa Anna de Mataró, el grup de docents per a la millora educativa del centre opina que potser hi ha matèries, com matemàtiques o física, per a les quals és més difícil fer una explicació teòrica sense el docent i buscar-ne una aplicació pràctica adaptable a l’aula. En el seu cas inverteixen, amb més o menys intensitat, la filosofia, l’història de l’art, la geografia i la cultura audiovisual.

En el que sí que coincideixen absolutament tots els docents que inverteixen les seves classes és en destacar que, sigui quina sigui la matèria, sempre dependrà de la voluntat del mestre.

I quines són les edats idònies? La majoria de casos de flipped classrooms es donen en instituts, a l’ESO o batxillerat, o universitats. Hi ha experiències al web que coordina Raúl Santiago amb tot tipus d’edats -des de parvulari fins a les facultats-, però el grau d’autonomia que es demana als estudiants fa que principalment s’apliqui en edats avançades.

Per últim, també esdevé un condicionant l’entorn socioeconòmic i cultural dels centres. Amb un 80% de famílies amb connexió a ADSL a Espanya, cada cop es fa més difícil parlar de bretxa digital, però els professors admeten que en entorns desfavorits potser no seria adient aquesta metodologia, en cas que els alumnes no puguessin mirar els vídeos a casa. En aquest sentit, Santiago recorda que l’adaptació a les TIC és superior en els centres privats que en els públics, precisament per la manca de recursos.

Què en pensen els alumnes?

Una passejada taula per taula per la classe de geografia de segon de batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró permet copsar com s’han pres els estudiants que els hagin tombat les classes de cap per avall. Les opinions són diverses.

La classe és menys avorrida i passa més ràpid. En aquest primer punt hi ha consens. En canvi, haver de mirar vídeos a casa i fer més treballs a classe no convenç a tothom. “Jo quan porto 20 d’un vídeo difícil ja no estic concentrada”, explica una estudiant, que en canvi quan escolta a classe entén molt més els conceptes, un element que ara perdut.

Però n’hi ha molts que defensen que fent treballs a classe adquireixen millor el temari. “I no només això, sinó que aprenem a buscar-nos la vida, a posar-nos objectius, a resoldre dubtes… coses més de la vida real”, explica un d’ells. En això també hi estan d’acord. Aquest mètode va més bé per a la vida real… “però quina importància té això a uns quants mesos de la selectivitat? És millor que ens ensenyin bé el temari, no? Encara que no sigui tan bo per al futur”, opina un.

Per a alguns, la metodologia els obliga a ser massa autodidactes; per a d’altres, encara massa poc. En el cas de geografia, invertir la classe ha comportat més feina als alumnes -en altres assignatures potser no-, i aixo sí que ho lamenta la majoria.

De tota manera, un bon indicador de la seva receptivitat és que els professors, davant algunes queixes, els van proposar el passat mes de desembre d’abandonar el model flipped-classroom. I els estudiants van decidir que no.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Clase invertida | Pearltrees

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*