Scratch: deixeu que els nens programin!

El llenguatge de programació per a nens Scratch s'ha convertit en una eina cabdal en algunes escoles i entorns educatius per afrontar alguns dels grans reptes de l'educació com l'atenció a la diversitat o l'aprenentatge a partir de l'error.

Pau Rodríguez
 
 

Els alumnes del Carme Auguet programen un robot. /CARLES PALACIO

Els alumnes del Carme Auguet programen un robot. /CARLES PALACIO

Un grup d’alumnes de l’escola Carme Auguet de Girona programa un robot per a que detecti un traçat i el recorri. Són nens i nenes de Primària que, sense adonar-se’n -i passant-ho presumiblement bé-, estan aprenent a utilitzar coordenades, uns coneixements que se solen introduir a l’ESO. A l’aula del costat, un altre grup ha dissenyat un senzill videojoc que et planteja reptes de càlcul matemàtic. Per crear-lo, lògicament, han hagut de resoldre prèviament els problemes matemàtics que el joc incorpora.

Les activitats que divendres passat omplien el petit edifici de l’escola Carme Auguet eren múltiples; i les possibilitats de cadascuna d’elles, quasi infinites. Animacions, jocs de música, histories interactives, robots… Tot desenvolupat pels propis infants gràcies a un element en comú: l’Scratch. Es tracta d’un llenguatge de programació de codi accessible per als nens que s’està fent un forat en escoles i entorns educatius de Catalunya pels avantatges que comporta en el seu aprenentatge.

Així ho veuen els qui ja l’han incorporat als seus projectes educatius, com és el cas de l’escola Carme Auguet, que des del curs passat i dedica unes 8 hores setmanals -no cada setmana-. “Com que programen els nens sols, aprenen a partir dels seus errors“, arranca Laura Serrats, cap d’estudis de l’escola, que segueix enumerant, entre els seus beneficis, el fet que potencia la creativitat dels alumnes, el treball cooperatiu, l’estructuració del pensament de manera lògica… I, a més, motiva els infants. “Tot el que els passa pel cap ho poden materialitzar davant seu a través d’un robot”, s’exclama Serrats.

El desplegament d’activitats basades en l’Scratch divendres passat al Carme Auguet no va ser casual. L’endemà se celebrava el dia internacional d’aquest programa, l’Scratch Day, que va donar peu a nombroses jornades de treball i lúdiques arreu del món, també a Catalunya. Les més sonades van ser les que va organitzar el grup Vailets Hack Lab a Barcelona, amb més de 800 assistents, o la IV Jornada de l’Ensenyament de la Programació, més enfocada a la formació de docents i a l’intercanvi d’experiències. Tampoc no va faltar a la cita la UOC, que va organitzar activitats a les principals ciutats del territori.

Va ser homenatge internacional a una eina, l’Scratch, elaborada per l’equip d’investigació Lifelong Kindergarten del MIT, el prestigiós institut tecnològic de Massachussets, i que alguns dels seus usuaris asseguren que ha passat de ser un simple llenguatge de programació a tota una comunitat d’aprenentatge al seu entorn. El seu web recull més de 5,5 milions de projectes desenvolupats a partir de l’Scratch, un descomunal fons omplert per centenars de docents, alumnes i d’altres aficionats que han creat les seves animacions i videojocs -o n’han millorat algunes ja existents- i les han compartit al web per a què tothom les pugui utilitzar. Aquesta llibertat a l’hora d’utilitzar l’Scratch -i la seva ràpida expansió- no serien possibles si no fos un programa de llicència lliure.

Atendre la diversitat

Encara és d’hora per valorar l’impacte de l’Scratch en els resultats d’escoles com el Carme Auguet -caldrien uns sis anys, exposa Serrats-, però sí que es pot dir, segons la cap d’estudis, que la seva incorporació és positiva. Des de fa anys, aquest centre ha anat substituïnt progressivament els llibres de text i l’organització per assignatures per un tipus d’aprenentatge més manipulatiu i vivencial, un objectiu que ha trobat un aliat també en l’Scratch.

En les hores que es dediquen a la programació “són els nens i nenes els que resolen a la seva manera els reptes, amb les alternatives que es plantegen i en funció de la seva capacitat”, explica Serrats. El docent es passeja per l’aula atenent les necessitats dels diferents grups. D’aquesta manera, adoptant un rol més aviat d’acompanyant, pot individualitzar més el procés d’aprenentatge de cada nen, una fita especialment necessària, segons Serrats, en una escola com el Carme Auguet, on prop del 90% dels alumnes són d’origen immigrat i l’entorn social i econòmic del barri és més aviat complex.

El robot en forma d'abella Beebot, fet anar per un grup d'alumnes del Carme Auguet. / CARLES PALACIO

El robot en forma d’abella Beebot, fet anar per un grup d’alumnes del Carme Auguet. / CARLES PALACIO

En Marwaan, per exemple, acaba d’arribar a Catalunya i no parla ni català ni castellà. Però durant l’Scratch Day al Carme Auguet és capaç de programar un robot en forma d’abella, el Beebot, com qualsevol altre company seu. El Beebot, de fet, és un robot que no està basat en l’Scratch, però sí que actua en funció de les ordres que se li han programat. De manera molt senzilla, atès que està pensat per als més petits, els nens ordenen el número de quadres que l’abella ha d’avançar i la seva direcció, sempre sobre una quadrícula [veure imatge].

“La tecnologia al servei del pensament creatiu”

Ha de quedar clar que el principal objectiu de l’Scratch no és que els nens i nenes siguin competents en programació, i molt menys que segueixin una carrera professional vinculada a aquesta pràctica. De la mateixa manera que no s’ensenya a escriure per a que els alumnes acabin sent escriptors professionals. Així ho expliquen d’entrada dos dels valedors de l’Scratch a les aules catalanes, Eduard Muntaner, del projecte UdiGital -de la Universitat de Girona- i que treballa també a l’escola Carme Auguet, i Frank Sabaté, de l’Escola Projecte de Barcelona. Tots dos coincideixen en afirmar que aquí la tecnologia es posa “al servei del pensament creatiu”.

“El mestre ha d’estar preparat perquè aquí no hi ha cap solució única. Els reptes tenen múliples variants que deriven en múltiples dificultats, pot passar de tot!”, explica Sabaté. I un element amb el qual s’ha de conviure és l’error, que segons Sabaté “s’ha de convertir en el motor de l’aprenentatge“. En la seqüència lògica que suposa la programació del codi, sovint es cometen errors que l’alumne ha d’aprendre a solventar. “Són necessaris per avançar”, constata Sabaté. “Els infants no es rendeixen, sinó que agafen confiança davant les situacions complexes“, rebla Serrats.

Una altra de les fites de l’escola Carme Auguet és aplicar l’ús de l’Scratch més enllà de les hores lectives que es dediquen pròpiament a la programació. Incorporar aquest llenguatge a totes les matèries possibles és un repte que, segons Serrats, és possible, però que tot just estan explorant. Precisament entre les diverses activitats de la jornada d’Scratch de divendres passat n’hi havia una d’anglès i una de música, per exemple.

Vailets Hack Lab o quan les famílies són les que empenyen

També va celebrar el seu particular Scratch Day la comunitat Vailets Hack Lab, que va omplir l’ateneu de fabricació de Les Corts de Barcelona amb uns 850 participants i desenes de propostes i activitats relacionades amb la programació de codi per a infants. Però què és Vailets Hack Lab? “De fet, neix en una conversa de bar entre pares, que constatem que la informàtica a les escoles es treballa molt a nivell d’usuari i es treu suc de la potencia de les tecnologies”, explica Marc Florit, un dels seus impulsors.

Aquest grup de famílies va decidir prendre la iniciativa i demanar a algunes escoles que els cedissin espais els caps de setmana per a poder-hi fer activitats extraescolars d’Scratch i robòtica. Aquesta iniciativa la van prendre a principis d’aquest curs, en centres com el Lola Anglada de Sant Quirze del Vallès i l’escola Pegaso de Barcelona.

“Volem que els nostres vailets siguin cocreadors del seu futur. Ens fa pànic com a pares que només facin ofimàtica”, opina Florit, que es mostra segur de que “amb una mica d’iniciativa li podem fer entendre a l’infant que depèn d’ell, que si entén les eines que té a l’abast, aprendre és cosa seva”. De moment, a les escoles on han anat els han obert les portes i, en alguns casos, es plantegen introduir la programació en els currículums.