Sinenjongo i la batalla de la Viquipèdia pel lliure accés a través de mòbils

La campanya de la Viquipèdia en demanda d'un accés gratuït als seus serveis arreu del món té un exemple revelador en la història d'un institut d'un suburbi Sud-africà, ara recollida en un documental

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 

“M’agrada utilitzar la Viquipèdia per obtenir informació sobretot per a la meva carrera, però per entrar-hi he de pagar 20 rands [la moneda sud-africana] pel temps de connexió; això són molts diners”, expressa Busisiwe Bhubesi, estudiant de l’institut Sinenjongo de Ciutat del Cap (Sud-àfrica). Quan aquesta jove assegura que són molts diners, vol dir que ha de sacrificar-los dels que dedica a la manutenció de la seva família -mare, germana i filla-, amb qui viu en una sola habitació d’una barraca del suburbi de Joe Slovo Park.

La Fundació Wikimedia, editora de la gran enciclopèdia digital, ha llançat recentment una campanya de recollida de signatures per demanar el lliure accés als seus serveis des de qualsevol telèfon mòbil. L’objectiu, emmarcat dins la iniciativa Wikipedia Zero, és superar la bretxa digital que separa a moltes persones de l’accés al coneixement, i que en aquest cas té més a veure amb el seu poder adquisitiu que no pas amb l’accés a les tecnologies. I és que actualment al món 6 de cada 7 persones tenen un mòbil, però no tots es poden permetre assumir el cost de transferència de dades que les telefonies carreguen als usuaris.

La Busisiwe, aspirant a infermera, és una de les protagonistes de Knowledge for everyone (Coneixement per a tothom), un documental que recull la batalla dels joves de Joe Slovo Park per l’accés a la informació, un trampolí per al desenvolupament personal i el progrés de l’entorn. L’any 2012 els alumnes de Sinenjongo van publicar a Facebook una petició dirigida a les operadores de telefonia mòbil perquè renunciessin als càrrecs en la descàrrega de dades -i així permetre’ls l’accés gratuït a la Viquipèdia-. A partir d’aquí, les seves reivindicacions van desembocar en el rodatge del documental i en l’aparició de la seva històra als mitjans de comunicació. Ffinalment, va exercir la pressió definitiva per a què una de les companyies telefòniques a la qual apel·laven, MTN South Africa, accedís a les seves demandes.

La història dels nois i noies de Joe Slovo Park no és la única reeixida. Fins a 300 milions de persones han aconseguit la possibilitat de connectar-se a la Viquipèdia gràcies a aquesta campanya. La llista de països on s’ha aconseguit convèncer les companyies és cada vegada més llarga, i va des de Uganda, Kènia o Níger fins a Malàisia, Índia, Sri Lanka o Bangladesh.

 

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*