Aprendre idiomes entre fogons… i amb una tauleta

El programa LanCook és una cuina digital interactiva dissenyada per dues investigadores de la UAB que permet aprendre idiomes a la vegada que es prepara un àpat.

Pau Rodríguez
 
 
Dues estudiants Erasmus de la UAB provant les receptes del LanCook.

Dues estudiants Erasmus de la UAB provant les receptes del LanCook.

“Agafem el cassó”, diu una veu mentre l’aprenent d’idiomes, que encara domina poc el català, s’afanya a descobrir quin és aquest estri de cuina perquè no pot esperar a tenir a punt la deliciosa crema catalana que està començant a cuinar. Però es confón i en comptes d’agafar el cassó agafa un mesurador de líquids. “No”, l’avisa la veu. Llavors l’aprenent s’apropa a la tauleta -que és d’on surten aquestes instruccions- i demana ajuda. La tauleta li ensenya una imatge d’un cassó, i així l’aprenent ja pot seguir preparant aquesta típica recepta catalana.

El programa LanCook, una cuina digital interactiva que permet aprendre idiomes a la vegada que es prepara un àpat, és un projecte d’investigació que han dut a terme dues investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) juntament amb grups de recerca de quatre universitats de diferents països europeus. “És un aprenentatge per tasques, a partir d’una necessitat real del qui aprèn i en funció del seu ritme“, explica Dolors Masats, professora de dicàctica de la llengua i impulsora del LanCook, juntament amb Marta Juanhuix, professora del departament de Filologia Catalana.

El programa, finançat per la Unió Europea -en el marc dels projectes Lifelong learning– i desenvolupat durant tres anys de feina, funciona a partir de sensors i receptors, que permeten detectar a la tauleta si els estris i els ingredients que està fent servir l’aprenent són els correctes. Cada estri i cada ingredient -o en aquest cas el seu recipient- porta incorporat un sensor. Així doncs, quan el programa dóna les seves instruccions, pot comprovar que els estris que s’estan utilitzant són els adequats. En cas que no ho siguin, insta el cuiner a corregir-se i li proporciona ajuda -mitjançant imatges o vídeos-. També en alguns casos ofereix informació cultural sobre el plat que s’està preparant, per complementar la formació.

El LanCook és una demostració -en fase experimental-, segons les investigadores, de que aquest tipus d’aprenentatge es pot aplicar a qualsevol tasca. “Es podrien fer servir els sensors per qualsevol cosa: des de papiroflèxia a dissenyar un programa de ràdio en un centre educatiu”, explica Masats. De fet, les investigadores ja van dur el LanCook en anglès a una escola, la Sant Jordi de Mollet del Vallès, on van provar de fer un pastís amb els alumnes de Primer. “Va ser molt motivador”, explica Maria Mont, la mestra d’anglès del centre, que recorda com van haver d’adaptar-se per treballar-hi tota la classe d’una manera cooperativa, ja que el programa està pensat per a que l’utilitzin dues persones.

Aprendre anglès “amb activitats que tinguin una finalitat” és un dels mètodes que han anat quallant en les darreres dècades, explica Mont, i afegeix que el LanCook permet a la vegada fer-ho amb un exercici motivador i utilitzant les noves tecnologies. “Per mi és important també que calgui l’ús d’una tauleta, perquè a l’escola no en tenim però a casa tots els nens i nenes sí que en tenen”, explica la mestra. El cert, tanmateix, és que aquest programa encara es troba en fase experimental, i que el seu cost al mercat seria molt elevat ara mateix, matisen les investigadores.

Però aquest sistema seria suficient per aprendre un idioma? Probablement no, sinó que és una eina més. Compta amb avantatges com són aprendre amb una activitat útil o personalitzar l’aprenentatge, però a la vegada té limitacions. D’una  banda, la interactivitat del programa és limitat -no pot contestar qualsevol dubte dels aprenents-, de manera que “en l’aprenentatge d’un idioma sempre hi caldran figures com la del mestre”, apunta Juanhuix. De l’altra, la competència que es treballa és principalment l’auditiva, i no tant la resta.

Uns quants estudiants de la UAB, del programa Erasmus, ja han provat les receptes de la Dolors Masats i la Marta Juanhuix. Crema catalana, brunyols de vent o truita de patates. No hem pogut comprovar si després d’haver cuinat un d’aquests plats han après ja l’idioma, però el cert és que alguns d’ells han repetit, no sabem si per resoldre dubtes lingüístics o per acabar de perfeccionar la preparació d’una crema catalana abans de tornar als seus països d’origen.