Educació i la seva carta als Reis Mags

La tecnologia ja no és una enemiga per al professorat. Al contrari, més del 90% dels professors destaquen que les TIC faciliten l'ensenyament

Ernest Quingles
 

Ernest Quingles és president i ‘managing director’ d’Epson Ibérica

Acaben d’arribar carregats de regals. Els petits tornen a l’escola amb la il·lusió encara intacta de recordar l’arbre ple de paquets. Aquest any, s’han portat bé i els han portat aquesta tablet que havien demanat, aquest mòbil d’última generació que tant desitjaven o aquest videojoc de realitat augmentada que porten temps esperant. Comencen l’any amb la il·lusió de tenir entre mans l’oportunitat de descobrir totes les possibilitats, encara desconegudes, que els ofereix aquest nou aparell tecnològic. Molt probablement no s’allunyaran molt d’ ell durant dies. La motivació per aprendre a manejar-ho no els hi permetrà.

Aquesta conducta de la que hem estat testimonis els adults a les nostres pròpies famílies durant aquestes festes, ja s’ha traslladat a les aules. Les últimes dades apunten que l’ús de la tecnologia en el procés d’aprenentatge augmenta la motivació dels alumnes. L’estudi sobre educació i tecnologia, dut a terme per les universitats d’ Extremadura, València, Vigo, Oviedo i la Universitat “3 de Febrer”, d’Argentina, apunta que els videojocs augmenten el rendiment acadèmic. Segons les dades obtingudes, en el 40 % de les experiències, el rendiment educatiu dels estudiants havia augmentat. De fet, l’estudi acaba descrivint el videojoc com una eina en educació “molt motivadora” .

Un altre exemple de l’ús de la tecnologia com element d’estimulació és el concepte de la gamificació. Cada vegada són més les empreses que han implementat mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la concentració, l’esforç i la fidelització. La gamificació és una nova i poderosa estratègia per influir i motivar a grups de persones. De fet, segons les últimes dades, el 82% dels professionals del màrqueting confien en aquesta nova tècnica per captar i fidelitzar clients. No és d’estranyar, doncs, que les dades apuntin a que, en el futur, més del 70% de les empreses de l’àmbit educatiu invertiran en gamificació.

Les últimes conclusions de Robert Garrick, investigador de l’ Institut Tecnològic de Rochester (Nova York), assenyalen que l’ocupació d’aparells tecnològics millora la connexió visual i la interacció entre els estudiants. A més, els universitaris implicats en l’estudi asseguren que amb l’ús de les TIC senten que aprenen i retenen millor la informació que amb una classe tradicional.

De fet, ja el 2006 , l’Informe del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants (PISA) citava que les noves tecnologies augmentaven en un 25 % el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtiques.

Les xifres parlen per si soles. Si mirem enrere, els estudis sempre han demostrat que la tecnologia no només no és un enemic de l’educació i l’aprenentatge sinó tot el contrari: pot arribar a convertir-se en el seu màxim aliat. Però, quina és, llavors, la novetat? El canvi de tendència que es comença a observar en les últimes enquestes és que els professors -molts d’ells, fins ara escèptics de la tecnologia i defensors del guix i la pissarra- són cada vegada més conscients dels beneficis que pot reportar l’ús de les TIC en el procés d’aprenentatge. Segons una de les últimes investigacions d’Aula 2.0, el 93% dels professors considera que la tecnologia millora els aprenentatges i la motivació de l’alumnat, mentre que el 89% dels alumnes reconeix obertament que l’ocupació d’elements tecnològics augmenta el seu interès.

La tecnologia ja no és una enemiga per al professorat. Al contrari, més del 90% dels professors destaquen que les TIC faciliten l’ensenyament, l’aprenentatge i l’assoliment d’objectius educatius perquè permeten accedir a la classe a molts més recursos, compartir-los, contextualitzar més les activitats i augmentar l’atenció i la motivació dels estudiants. Els mateixos docents reconeixen que l’ús de la tecnologia proporciona a l’alumne la possibilitat d’interactuar de forma directa amb els continguts, promovent així la seva implicació i augmentant la seva col•laboració en activitats en grup. A més, proporcionen més oportunitats per investigar, contribueixen a desenvolupar la imaginació i la creativitat, i faciliten la comprensió dels continguts.

En aquesta mateixa línia, un 80 % del professorat també valora positivament la renovació metodològica que suposa l’ús de la tecnologia i la innovació didàctica que implica.

Pel que fa a la relació professor alumne i entre els mateixos alumnes, la tecnologia també ajuda a millorar aquesta interacció, ja que fomenta les correccions col•lectives alhora que potencia la individualització. Fins i tot, el 79% del professorat confessa que l’ocupació i el coneixement d’aparells tecnològics augmenten també la seva motivació i autoestima.

Amb les dades sobre la taula, ja podem afirmar que tant la majoria dels professors com gairebé la totalitat dels alumnes defensen les TIC com un element aliat a l’hora d’aprendre. Llavors , per què no hi ha un major nombre d’aules digitalitzades? La resposta és senzilla: cal inversió.

El problema no són les empreses, ja que les companyies tecnològiques inverteixen en innovació. Una empresa com Epson, per exemple, dedica al voltant d’un 6 % de la seva facturació anual a Recerca i Desenvolupament, el que suposa una inversió aproximada de 1,34 milions de dòlars al dia ( més de 489 milions a l’any). Les pantalles tàctils, els projectors i els softwares educatius ja són al mercat, per què no arriben a les aules? Potser, simplement, es necessiti més temps perquè l’esforç en inversió de les empreses sigui extensible a les administracions. Potser, perquè el desembarcament d’aparells tecnològics no només arribi a les llars, sinó també als centres educatius, els nostres estudiants i els nostres professors han de reclamar-ho més explícitament. Esperem que ho hagin demanat en la seva última carta als Reis Mags.