Educar sobre Internet a través de la capacitat crítica

El Dia de l'Internet Segura posa sobre la taula la protecció dels infants, però l'abordatge des del punt de vista educatiu posa l'èmfasi en desenvolupar perspectives crítiques.

João França
 
 
Usuari d'Internet en un cibercafè xinès / CC-by eviltomthai (Flickr)

Usuari d’Internet en un cibercafè xinès / CC-by eviltomthai (Flickr)

“La seguretat online dels infants es troba avui molt més amunt en l’agenda política de molts països, i s’ha convertit en una prioritat principal per a una gran varietat d’agents, incloent empreses i institucions financeres”. Així s’expressava aquest dimarts el secretari general de la Unió Internacional de Telecomunicacions, vinculada a l’ONU, Houlin Zhao amb motiu del Dia de l’Internet Segura.

Però de què parlem quan parlem de seguretat? Des de l’ONU, la representant especial del Secretari General sobre violència com els infants, el relator especial sobre comerç i explotació sexual d’infants i el relator especial sobre llibertat d’expressió, posen l’accent, en un comunicat conjunt, en la proliferació de materials d’abusos de menors a la xarxa. Però qui s’ho agafa des del punt de vista educatiu posa l’èmfasi en altres elements.

“Els discursos que envolten aquestes dates normalment estan més enfocats a una discussió centrada bàsicament en seguretat, control, por, supervisió, … Sobretot en sistemes de filtratge de la informació a la que poden accedir els nens”, assegura Julio Meneses professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigador del grup ENS (Education on the Network Society). “Trobo que és una aproximació molt limitada a la qüestió, és una part molt bàsica de control del maquinari, però no té res a veure amb les pràctiques“, apunta l’investigador.

Capacitat crítica

Quan parlem de mitjans de comunicació, Meneses apunta que s’ha arribat a un consens de que calen uns horaris protegits, “però vull pensar que fins i tot en aquests horaris es té assumit que no és bo que un nen miri la televisió desacompanyat”, apunta. “També ha de ser així amb Internet; ens estem centrant en evitar que rebin segons quins continguts en comptes d’estimular la capacitat crítica, que sàpiguen què fer quan troben un contingut que no és adequat“, assegura.

“Hem d’enfocar-nos a empoderar i donar aquesta perspectiva crítica als joves i no a la prohibició, que com a eina educativa no funciona”, diu Marta G. Franco, periodista, mediadora a MediaLab Prado i activista en l’àmbit de la cultura lliure. “I més en un món que els pares no dominen; no pots controlar què està fent un jove a l’ordinador, així que més val poder parlar-ne”, afegeix.

Meneses apunta, en tot cas, que una tendència que han pogut identificar és que “les llars amb nens entenen més la tecnologia que les llars sense nens, els adults que no tenen fills a vegades tenen un contacte més baix amb la tecnologia”.

Entendre internet

I quan parlem d’Internet segura, cal tenir en compte el gran desconeixement del funcionament de la xarxa. Un exemple el veiem en un notícia que apuntava que milions d’usuaris de Facebook no són conscients d’estar fent servir Internet.

Fer entendre com funciona Internet, des d’allò més elemental com pot ser entendre què és la xarxa a nivell físic, és un dels objectius bàsics del programa Univers Internet del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que va portar especialistes per fer sessions de formació per al professorat ara fa un any, per finalment acabar desenvolupant un seguit de materials pedagògics per oferir una visió global d’Internet als currículums d’ESO.

“Cal abordar aquesta qüestió a l’educació pública. Igual que parlem de política o d’economia, no s’està parlant de com funciona Internet o qui la fa“, apunta Marta G. Franco, que des del col·lectiu Catorce.cc treballa en la creació d’una unitat didàctica per Quart d’ESO sota el títol “Ètica per a joves hackers”.

En aquest sentit, Meneses apunta la necessitat d’un abordatge transversal. “No té massa sentit explicar a uns nens en una aula d’informàtica com han de fer per buscar informacions, però en canvi sí que val la pena en una classe de ciències socials plantejar exercicis de buscar informació, i què fer quan es troben informacions que no són adequades”, assegura.

Explicar els perquès

“Els adolescents no necessiten que els ensenyem a fer servir les tecnologies, sinó espais per reflexionar sobre perquè i com les fem servir, i que aquestes tecnologies són modificables, que no tenim perquè fer-les servir com ens vénen donades“, explica Franco. En aquest sentit, assegura que “abans de començar a posar barreres caldria explicar com funciona aquest món, però la majoria de materials educatius enfoquen el tema amb un ‘no facis això’ o ‘això és dolent'”.

“No parlem, per exemple, de perquè les xarxes socials privatives demanen tantes dades personals. No es tracta de dir-los que no posin el seu nom i cognoms, sinó de dir-los perquè vol Facebook el seu nom i cognoms, que el seu model de negoci es basa en això, i que llavors puguin decidir, i molts decidiran no fer-ho”, considera l’activista.

Per altra banda apunta a diferències generacionals. “El que entenem per seguretat i per privacitat ha canviat radicalment”, assegura. “Les persones que no fem servir Internet des de petitones pensem que privacitat és que ningú sàpiga què estàs fent, però en canvi la gent més jove el que entén per privacitat és poder controlar quan vol i quan no vol que se sàpiga”. “Els conflictes solen aparèixer quan intentem aplicar els valors de la gent que tenim més de 30 anys a les pràctiques i les formes de fer servir la tecnologia de la gent més jove”, conclou.