Quins temes educatius seran notícia el 2014?

De què sentirem parlar aquest any a l’educació catalana? Podem anticipar ja algunes pinzellades.

Ismael Palacín
 
 

El primer protagonista educatiu d’aquest any serà el desplegament de la nova llei Wert. Començarà l’ofensiva de la LOMCE contra el model educatiu català? Sabem que les pitjors mesures es dilataran al llarg de tres anys perquè són cares i complexes, i esperem que això ens permeti guanyar temps per a que la llei pugui ser derogada després de les eleccions estatals. Però no tot s’endarrereix: el ministeri s’apressarà a publicar els decrets curriculars que la despleguen? La nova troncalitat del castellà obligarà a moure els horaris dels plans lingüístics? Veurem una nova onada de recursos judicials contra la immersió? Com respondrem a Catalunya?  La Generalitat possiblement accelerarà el desplegament de les pròpies competències bàsiques. Si tenim en compte el consens que existeix a la comunitat educativa contra la LOMCE i que els inspectors de centre són gestionats per la Generalitat, tenim molt marge preservar el model d’escola catalana. Serà més difícil esquivar l’efecte de les revàlides al 2015 i 2016.

El segon protagonista seran els mestres, que es mereixen bones notícies. El compromís del professorat ha estat clau en la millora que hem vist dels resultats educatius, en unes condicions més adverses: més hores de docència, menys personal de suport, algunes classes amb ràtios més elevades i menys salari. Des de 2010, tenim 42.455 alumnes més i 3.769 professors menys a les aules. Pel 2014 s’anuncia  finalment  un canvi de tendència amb l’increment de la dotació de mestres, malgrat no recuperem els que s’han perdut ni els que caldran pel creixement demogràfic a l’educació secundària dels propers anys. Esperem també que aquest any es garanteixin les substitucions de mestres, una de les mesures que més ha deteriorat l’atenció a les escoles.

La Generalitat desplegarà l’anomenat “decret de plantilles”?  Aquest vol aportar elements per promoure la necessària autonomia i flexibilitat pels equips dels centres i més poder pels directors,  però és vist per una part de la comunitat educativa com una amenaça més que una oportunitat. La consellera Rigau l’aplicarà buscant guanyar acceptació i garanties o el refredarà per evitar incrementar el malestar entre els mestres?

Fins on arribarà la comissió que s’ha creat per a millorar la formació inicial dels mestres per tal que aquesta no es quedi en una reforma cosmètica? Aquest pla vol implicar les facultats per endurir els requeriments d’accés dels nous mestres, fer les carreres més atractives pels candidats i revisar els currículums i les pràctiques universitàries.

Però  la millora comença per la capacitat de fer bons diagnòstics, i potser veurem també un decret d’avaluació de centres i els primers resultats d’un pla d’auditoria d’un grup de centres seleccionats. Serà un model d’avaluació ric que ofereixi una estratègia i un pla de xoc per aquells centres amb pitjors resultats i una composició social més desafavorida? Aquests centres tindran finalment un context de suport, recursos i voluntat política d’acord al repte que han d’afrontar?

Un altre protagonista de l’any han de ser les famílies. Les administracions han estat negligents: a finals d’any encara no s’havien revisat les sol·licituds de beques menjador i moltes famílies amb necessitats en queden privades. La Generalitat i els consells comarcals han promès pel proper curs celeritat, garantia i eficiència en l’assignació de beques a totes les famílies amb rendes baixes (baixes de veritat: les que guanyen menys de 10.967 €/any per 4 membres). A Catalunya només destinem a beques un 1,1% de la despesa educativa front al 3% europeu, i això ve d’abans de la crisi. Esperem que bons gestos com el de l’Ajuntament de Barcelona –que ha garantit la partida de beques – siguin aviat el model a tota Catalunya.

El darrer protagonista són els municipis: fins ara han encarit els preus d’escoles de música i escoles bressol davant les reduccions de les aportacions de la Generalitat i més de la meitat han reduït alguns dels seus serveis (beques, orientació, suport a les famílies…). Però una nova Llei estatal de Règim Local (la LRSAL) els restringeix i condiciona les competències educatives, i provocarà una reducció dels serveis educatius que els municipis més petits presten als ciutadans.

La gran oportunitat de l’any pot ser la nova llei de formació professional que està a la cuina. Aquí tenim una de les grans mancances i apostes de futur del nostre país que veritablement necessitem . D’ençà del 2007 amb un gran esforç s’ha ampliat l’oferta de formació professional a un ritme de 6.300 places anuals, però no és només una qüestió de quantitat sinó de qualitat d’oferta. Serà una llei prou ambiciosa o només endreçarà un nou marc continuista? Sabrà integrar la formació per l’ocupació? Tenim en joc que la qualitat d’aquesta oferta prestigiï aquest camí, l’orienti vers un mercat de treball més exigent i canviant, i esdevingui per molts estudiants que ara abandonen el millor trampolí social.

Altres aspectes són un interrogant. Veurem una iniciativa ambiciosa i amb recursos per promoure l’aprenentatge de l’anglès a l’escolarització obligatòria o ens limitarem a exigir més nivell acreditat als docents? La consellera obrirà la porta a implementar l’anomenada “jornada compactada” a l’educació primària?

Potser caldria un altre post per parlar d’aquelles notícies que malauradament no tindrem al 2014 malgrat són necessàries, i comprometre’ns a treballar per a que potser el 2015 siguin una realitat.

Ismael Palacín
About Ismael Palacín

Ismael Palacín és director de la Fundació Jaume Bofill Contact: Twitter | More Posts

2 Trackbacks & Pingbacks

  1. Neix El Diari de l’Educació: tot el que cal saber sobre el projecte | El Diari de l'Educació
  2. Payday Loans Toronto

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*