Les habilitats digitals dels nostres fills són suficients?

A l'escola només ensenyem els alumnes a llegir les noves tecnologies, però no a crear-les, a escriurer-les

Xavier Martí Renom
 
 

Per molt hàbils que siguin els nostres fills utilitzant les noves tecnologies no significa que s’estiguin preparant per assumir els reptes tecnològics d’avui en dia. El problema, però, encara va més enllà i afecta i afectarà la manera en què hauran d’assumir qualsevol repte, ja sigui tecnològic o no. Aquesta afirmació té un àmbit d’afectació tant gran que primer la intentaré explicar des d’un punt de vista de pensament i després la justificaré des d’un punt de vista pràctic.

Personatges com Bill Gates, Steve Jobs, Mark Zuckerberg, i altres que també tenen una forta formació com a informàtics, ens han canviat el nostre dia a dia. Conseqüència d’això, la seva forma de pensar i actuar és la que preval avui en els negocis i en la forma de veure la societat. Per tant, una afirmació lògica seria: Si el comportament de la societat s’està modificant a partir de propostes pensades per informàtics, llavors: “cal entendre bé i esbrinar si la pràctica de la informàtica genera nous mecanismes en el cervell que ens fan ser més hàbils en una societat que està evolucionant fruit dels avenços tecnològics.”

Als Estats Units s’està fent força feina per aconseguir que els nens aprenguin a desenvolupar codi informàtic des de ben petits dins de l’escola, i aquesta pot ser una de les claus per aconseguir que els nostres fills estiguin més ben preparats.

http://youtu.be/Qhn48RekQeg

 

Tot el que ara us diré pot ser d’una lògica aclaparadora per a algú que hagi fet una carrera d’informàtica, però la realitat és que encara ara aquesta lògica no s’ha treballat en termes de formes de pensar.

Que va passant dins del nostre cap quan desenvolupem codi?

Atreviment: tot problema, per gran que sigui, és assumible perquè es pot dividir en problemes més petits. Col·laborar: un cop dividit el problema, és fàcil col·laborar. Universalitat: el llenguatge informàtic és universal i descontextualitzat de les cultures. Sostenibilitat: la reutilització de codi és bàsica per fer-lo evolucionar. Globalitat: costa gairebé el mateix fer un desenvolupament per a una persona que fer-ho per a tot el món. Acció: el codi s’escriu per a ser executat, no per ser llegit. Precisió en entorns no subjectius: la precisió i la concentració són bàsiques per trobar una solució correcta (Que funcioni), ja que una sola falta d’ortografia o un nombre equivocat fan que el programa falli. Creativitat: per a un mateix problema poden existir milers de solucions que funcionin.

I encara en trobaríem més: Atreviment, passar a l’acció, col·laborar, universalitat, globalitat, evolució continua, sostenibilitat, creativitat, innovació, etc.. No us sonen tots aquests termes quan parlem d’emprenedoria? No podríem dir que alguns d’ells són els causants de moltes caigudes o re-definicions de models de negocis tradicionals?

Ensenyar a desenvolupar codi als nostres fills no ha de tenir l’objectiu de generar més informàtics de la mateixa manera que ensenyar matemàtiques no persegueix generar més matemàtics. L’objectiu ha de ser preparar millor els nostres fills per entendre el món que ens han dissenyat altres informàtics, i per a que ells puguin generar propostes pròpies i vàlides en aquest context.

En aquesta pàgina es proposen tot una sèrie d’eines per fer la teva primera introducció al desenvolupament de codi. Ara però, cal treballar els elements motivacionals i l’entorn ideal per aconseguir que tots els nens aprenguin a desenvolupar codi des de ben petits. Cal anar més enllà d’una experiència divertida i agradable.

Xavier Martí Renom
About Xavier Martí Renom

Fundador d'Oxynomia. Contact: Twitter | More Posts

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Les habilitats digitals dels nostres fills s&oa...

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*