La tensió enterboleix el debat educatiu a les Illes

Potser alguns col·lectius han vist en tot aquest enrenou la seva oportunitat per estendre el seu ideari en defensa de qüestions absurdes com l’existència de Sa Llengo Balear

Pere Alzina Seguí
 
 

Qui de veritat sap de què parla, no troba raons per aixecar la veu. (Leonardo da Vinci)

L’escola és una institució molt sensible que necessita calma i estabilitat per anar treballant i assolint els seus objectius. Al llarg dels darrers mesos la tensió ha anat creixent entorn als centres educatius. L’aplicació del TIL (Tractament Integrat de Llengües) i el retall en recursos i personal als centres ha anat generant protestes per part de diferents col·lectius (Associacions de pares i mares, sindicats, assemblea de docents…). Tres expedients oberts inicialment a directors a l’illa de Menorca i un quart a l’illa de Mallorca han tensat encara més l’enrarit ambient.  El conflicte educatiu  ha portat molta tensió social.  Per primera vegada en la història, la societat de les Illes es mobilitzava per la qüestió educativa; famílies i docents han exhibit una unió inèdita. Però tota aquesta problemàtica ha anat derivant en tensió i crispació.

En una societat democràtica, la discrepància és quelcom consubstancial. Les majories obtenen la legitimitat per aplicar les mesures que considerin més adients. Les democràcies consolidades obren vies i canals de participació a molts nivells per assegurar una participació contínua i activa. Aquestes vies i canals disposen de marges de decisió i d’actuació amb la intenció de co-responsabilitzar a hom en la presa de decisions.

Però hores d’ara, aquests canals de participació (els mateixos Consells Escolars) van perdent atribucions i competències. Aquells òrgans que prenen decisions i responsabilitzen a les persones d’aquestes van minvant, mentre que la presa de decisions se van centralitzant i allunyant del ciutadà.

Les xarxes socials juguen un paper molt important en aquesta nova realitat; permeten el flux lliure de la informació i obren les portes a la pluralitat de visions i perspectives. Però també són utilitzades per llançar greus desqualificacions, amenaces i insults en un marc de llibertat d’expressió mal entesa. Les xarxes socials i els comentaris que acompanyen les notícies dels mitjans de comunicació són aprofitades, des de l’anonimat que proporciona un pseudònim i una careta, per descarregar tota la frustració i l’odi que algú acumula contra les persones que considera, tristament, els seus enemics. Quan això succeeix a l’entorn de l’escola és que hem arribat al límit. Ens demanem, des de quan insultar, insidiar, ofendre, mentir o menysprear forma part de la llibertat d’un individu?

Tot plegat genera tensió i augmenta el malestar social: llençar ofenses  a través dels mitjans de comunicació és talment com jugar amb foc i llençar-hi metzina. Alguns mitjans i molts comentaris anònims al peu de les notícies feren sensibilitats, emocions, persones i col·lectius; alteren la convivència, fomenten la mesquinesa, enrareixen l’ambient i encenen les ments més inflamables.

Aquest estat de tensió arriba arreu; dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials es trasllada als pobles, a les associacions, als col·lectius i a la societat. Per quin motiu han de ser ofeses, insultades i menystingudes persones i col·lectius que pensen diferent? Per quin motiu han de ser ofeses, insultades i menystingudes persones i col·lectius que desitgen viure d’una altra manera i pensar el seu futur de manera diferent a com el pensen altres?

Qui hi guanya en tot aquest enrenou? Quin profit en traiem socialment? Sincerament penso que tots hi perdem i no poc. Potser alguns col·lectius  han vist la seva oportunitat, aprofitant la conjuntura i els canvis introduïts per govern en el sistema educatiu de les Illes, per estendre el seu ideari en defensa de qüestions tant absurdes com l’existència de Sa Llengo Balear. El debat lingüístic és un dels aspectes més polèmics, tot i que no és exclusiu de les Illes. Al capdavall s’hi cou molt més; allò que no s’explicita i que està en joc  és el model d’escola pública, model que mai no s’ha pensat ni s’ha planificat i per aquest motiu (la manca evident d’un  projecte) grups de pressió intenten desestabilitzar el sistema: la inclusió educativa, la immersió lingüística i la innovació educativa, entre molts d’altres, estan en perill, tot i que l’assoliment d’aquestes fites no podem dir que fossin massa satisfactòries.

L’educació ens exigeix (famílies, docents i societat en general) paciència, tranquil·litat, confiança i optimisme. Paciència per assolir els objectius; tranquil·litat per anar dissenyant programes i projectes innovadors; confiança en les potencialitats de tots i cadascun dels fillets i de les filletes i optimisme per afrontar els reptes i les incerteses del futur.

About Pere Alzina Seguí

Mestre i pedagog. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*