Repensar l’educació: reptes per a l’escoltisme, lliçons per a l’escola

Veure’ns com a comunitats d’aprenentatge pot ajudar a trobar fórmules perquè tots els agents educatius puguin aprendre els uns dels altres i millorar l'aprenentatge dels nois i noies

Eduard Vallory
 

El mes de novembre del 2013 es va  celebrat a Hong Kong el primer Congrés Escolta Mundial sobre Educació (WSEC), on juntament amb Dominique Bénard vam organitzat la sessió que du el nom d’aquest escrit. En el congrés vam reflexionar sobre la necessitat de repensar l’educació formal (escola) i d’emprar l’experiència d’aprenentatge de l’escoltisme per a fer-ho, com fa anys ens va dir Marta Mata: “Massa aclaparats sota la novetat de cicles, currículum, eixos, avaluacions i promocions, hem de retrobar la llibertat de pensar en els  nois i noies com hi penseu vosaltres: que l’Escoltisme, amb la seva llibertat del no formal, ajudi tot el procés d’educació formal” (Mata, 2000).

Els avenços en recerca de la darrera dècada en neurociències, psicologia, economia i pedagogia (Tough, 2012) ens han permès comprendre millor com els éssers humans aprenem, i ens han mostrat que el model d’escola creat a imatge de la producció industrial de fàbriques va en la línia oposada (Olson, 2003; Senge, 2012).  En canvi, hem pogut constatar que diverses iniciatives de renovació pedagògica, així com moviments d’educació fora de l’escola, com l’escoltisme, han estat capaços de generar millors resultats d’aprenentatge (Farrell, 2007) i també major influència en el desenvolupament de non-cognitive skills (habilitats no-cognitives) com la iniciativa, la determinació o la confiança, que s’han demostrat fonamentals per a un aprenentatge reeixit (Heckman i Rubinstein, 2001).

Les deficiències del model escolar que imagina els nens i nenes com recipients buits que cal omplir de manera homogènia, es compensen amb supervisió i tutorització externes (per part de pares o professors particulars), classes de reforç i activitats extraescolars. Però les persones més desafavorides que no tenen accés a aquests recursos pateixen un fort abandonament escolar. Justament per això, moltes de les noves experiències escolars centrades en l’aprenentatge, i no en la docència, tenen molts bons resultats particularment en nois i noies provinents d’entorns amb pocs recursos.

De la mateixa manera que Marta Mata ens deia que l’escoltisme ha d’ajudar l’escola a pensar en els nois i noies de manera diferent (com a persones que aprenen perquè hi estan intrínsecament interessades, per la cerca de sentit, de creixement i de comprensió), els moviments de renovació pedagògica també han d’ajudar l’escoltisme a reinventar-se constantment. L’objectiu és tendir a treballar junts com a comunitats d’aprenentatge, on escola, pares i mares, l’escoltisme i moviments similars contribuïm conjuntament al ple desenvolupament de persones autònomes, solidàries, responsables i compromeses.

Veure’ns com a comunitats d’aprenentatge pot ajudar a repensar l’educació formal, a trobar fórmules perquè tots els agents educatius puguin aprendre els uns dels altres, i treballin plegats per millorar l’aprenentatge dels nois i noies i també per implicar-los en la solució de problemes del seu entorn.

Eduard Vallory
About Eduard Vallory

Visiting Scholar de la New York University i ha estat president de la Fundació Escolta Josep Carol. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*