Les escoles magnet: què hem après de l’experiència nord-americana?

Han posat de manifest el seu impacte positiu, tan en l’augment de la diversitat social dels centres com en la millora dels resultats acadèmics dels seus estudiants

Aina Tarabini
 
 

Les escoles magnet es van crear als anys seixanta als Estats Units amb un objectiu clar: combatre la segregació sociocultural que hi havia a les escoles públiques del país i augmentar el compromís voluntari d’alumnes, famílies i professorat envers una escola que oferís oportunitats per a tothom. Es tractava d’augmentar la diversitat de la composició escolar (és a dir, d’aconseguir escoles més heterogènies socialment parlant) sense emprar polítiques d’imposició i/o coerció de la població. La clau per aconseguir-ho era proveir d’una oferta escolar prou atractiva i distintiva per convèncer els alumnes i les famílies d’anar-hi voluntàriament.  Així doncs, s’entenia que la innovació pedagògica i l’especificitat curricular funcionarien com imants per atreure a famílies de classe mitjana cap a centres que tendien a escolaritzar a un alumnat de baix estatus socioeconòmic i cultural.

Aquesta proposta d’innovació pedagògica es portava a terme a partir d’aliances amb institucions de referència a l’àmbit científic i cultural, tals com museus, centres de recerca o entitats musicals. Institucions, totes elles, que no només gaudien de prestigi i reconeixement social a la comunitat sinó que, a més, presentaven un compromís social i educatiu important. De tal manera, el partenariat entre escoles i institucions permetria articular un projecte pedagògic innovador que donava identitat al centre, cohesionava a l’equip i generava sinèrgies amb la comunitat (vegi’s aquests dos informes per consultar les experiències de diverses escoles magnet als Estats Units: Creating and SustaininSuccessful K–8 Magnet Schools i  Successful Magnet High Schools).

Des de la seva creació, les escoles magnet nord-americanes han gaudit d’un ampli suport polític i social, la qual cosa explica que, en l’actualitat, hi ha més de 5.000 escoles d’aquest tipus a tot el país que atenen més de 2.000.000 estudiants. Així mateix, la major part d’avaluacions que se n’han fet han posat de manifest l’impacte positiu de les escoles magnet, tan en l’augment de la diversitat social dels centres com en la millora dels resultats acadèmics dels seus estudiants. Les escoles magnet aposten per combinar de manera estratègica tres principis claus: la lluita contra la segregació escolar, la tria de centres per part de les famílies i la innovació educativa. I es precisament del vincle entre aquests tres principis que se’n desprenen les seves possibilitats d’èxit. La lògica fundadora de les escoles magnet s’ha basat en la concepció de l’excel·lència com la combinació de dos principis ineludibles: equitat i qualitat, entenent que només serà excel·lent una escola, un sistema educatiu, que ofereixi una alta qualitat educativa per a tots els estudiants.

De l’experiència nord-americana en podem extreure tres grans lliçons que han de guiar les propostes d’intervenció política en aquest camp:

És fonamental que les escoles magnet es dissenyin i s’apliquin a partir d’objectius i mecanismes explícits vinculats amb la lluita contra la segregació. Només les escoles magnet que tinguin una vocació explícitament integradora i que s’acompanyin dels mecanismes per fer possible aquesta integració (reserva de places, programes d’informació i comunicació per a les famílies, mesures de zonificació escolar, etc.) garantiran una composició social heterogènia i, per tant, contribuiran a disminuir la segregació escolar. En aquest sentit, cal que les escoles magnet s’integrin dins una agenda política més àmplia de lluita contra la segregació.

És fonamental que les polítiques d’elecció d’escola es combinin amb polítiques d’integració escolar. Si la llibertat d’elecció d’escola no es vincula amb polítiques en pro de la integració escolar el perill més imminent és precisament la re-segregació, en la mesura que només les famílies amb més capital econòmic, social i cultural podran triar les escoles que desitgen per als seus fills. El dret a elecció de centre no pot anar en contra al dret a la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom. En aquest sentit, cal vetllar perquè les polítiques a favor de l’elecció escolar no vagin en contra d’un principi tan fonamental com l’equitat educativa. 

És fonamental definir un projecte educatiu innovador i de qualitat que sigui capaç d’implicar tota la comunitat educativa en el seu desenvolupament. Només les escoles que disposin d’un projecte educatiu capaç de vertebrar de manera coherent el dia a dia dels seus membres aconseguiran la implicació necessària de professorat, alumnat i famílies per fer possible l’èxit educatiu. En el desenvolupament d’aquest projecte és central la formació dels professionals de l’educació i, sobretot, la dotació de plantilles amb nombre i estabilitat suficient per poder tirar aquests projectes endavant.

Aina Tarabini
About Aina Tarabini

Professora de sociologia de l’educació a la UAB i investigadora del grup de recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*