Alumnat d’origen immigrat a l’escola: i ara què?

Aquest tipus d'alumnat continua essent un dels col·lectius educativament més vulnerables i cal continuar analitzant, reflexionant i actuant per canviar aquesta situació

Marta Casas
 
 

Des de fa més de quinze anys, la incorporació d’alumnat d’origen immigrat i la gestió de la diversitat cultural han centrat en bona mesura l’agenda de l’educació al nostre país. Però la irrupció de la crisi econòmica (i la social derivada), ha estat un punt d’inflexió. D’una banda, pel canvi de tendència en els fluxos migratoris, que ha suposat (entre altres) una disminució dràstica de l’arribada d’alumnat nouvingut. I de l’altra, per l’aparició de nous reptes i problemàtiques vinculades a l’increment de la vulnerabilitat social, la disminució dels recursos, que qüestionen el model educatiu…

Aleshores, cal continuar parlant sobre la diversitat cultural a l’escola? És una qüestió superada?

Al meu parer, només cal prendre com a referència les dades del darrer informe PISA 2012: a Catalunya, l’alumnat d’origen immigrat aconsegueix pitjors resultats que el d’origen autòcton (amb una diferència de 71,5 punts, més del doble de la mitjana dels països de l’OCDE –veure’n més-). Aquests alumnes, per tant, continuen essent un dels col·lectius educativament més vulnerables i, en conseqüència, cal continuar analitzant, reflexionant i actuant per canviar aquesta situació.

Què explica, però, aquesta desigualtat? Si la major part de l’alumnat d’origen immigrat ja no és nouvingut (han nascut aquí o ja fa temps que hi estan escolaritzats), per què els seus resultats continuen essent pitjors que els de l’alumnat d’origen autòcton?

Algunes causes que expliquen aquest fet (com assenyala L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013) són: la composició socioeconòmica mitjana d’aquest alumnat (per sota dels valors mitjans de la població no immigrada), o els diversos obstacles vinculats al procés d’adaptació social i institucional (llengua, referents culturals, experiències educatives prèvies, discontinuïtat acadèmica).

Però hi ha un tercer element que crec que cal posar sobre la taula i abordar amb rigor des de la recerca, des l’organització educativa i des de l’acció docent: la imatge social negativa generalitzada de la immigració i dels col·lectius d’origen immigrat (vegeu el darrer estudi del CEO sobre percepció de la immigració) és un escull que s’afegeix a aquests factors causals. Com assenyalen múltiples autors (Rosenthal i Jacobson, Rist, Suárez-Orozco i Suárez-Orozco), les expectatives i la imatge que els docents (i el conjunt de la societat) projectem sobre el nostre alumnat incideix poderosament sobre les seves oportunitats reals d’èxit (condicionant també la nostra acció).

És evident que des de l’escola es fa molt complicat canviar determinades realitats socioeconòmiques i sociopolítiques, però tenim un ampli ventall de possibilitats de treballar en la modificació de les percepcions i el canvi actitudinal. Aquesta és una via amb suficient base teòrica i encara poc explorada al nostre país que considero caldria plantejar seriosament. Proposo un punt de partida: i si a més d’explicar les causes del fracàs comencem a analitzar les de l’èxit de part d’aquest alumnat (els anomenats resilients)? I si identifiquem elements que es puguin replicar i que puguem potenciar en el conjunt de l’alumnat? I si comencem a pensar-ho en termes de potencialitats?

Marta Casas
About Marta Casas

Antropòloga experta en gestió de la diversitat i educació intercultural. Coordinadora del @telermusica. Professora a secundària. Contact: Twitter | More Posts

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Alumnat d’origen immigrat a l’escol...

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*