Formació inicial per al professorat: la podem fer millor

Sovint s’addueix la manca de recursos com una de les excuses per justificar que la formació no sigui qualitativament tan bona com caldria, però hi ha molta feina a fer

Joan Badia i Pujol
 
 

Ningú no podrà negar que en el camp de la formació inicial per a mestres i professorat de secundària tenim un ampli “marge de millora”. Tot i els esforços de les nostres universitats per fer-ho ben fet i les inquietuds de l’administració en el mateix sentit, ens queda encara molta feina per fer.

Sovint, s’addueix la manca de recursos com una de les excuses per justificar que la formació inicial no sigui qualitativament tan bona com caldria. Però, tot i que segurament  calen més recursos, estic convençut que amb els que tenim actualment, podríem fer molt més bé les coses.

Brindo a continuació tres idees que no tenen cap cost i que –n’estic convençut- ajudarien a millorar la formació dels futurs professionals docents.

Dialogar amb els directors/es dels centres educatius: És senzill: al cap d’un any de la graduació d’una promoció, es podria entrar en contacte amb els directors o directores dels centres on han iniciat l’exercici de la docència els estudiants graduats. (Com que previsiblement hauran passat per diversos centres, es podria contactar almenys amb una mostra representativa d’aquests directors/es.) L’objectiu d’aquest contacte seria simple: saber com han anat aquests nous mestres o professors, conèixer quines competències ensenyades han estat adequades i quines mancances se’ls han observat. I d’acord amb les respostes, introduir canvis en el currículum dels graus o dels màsters de formació inicial. (Conec algunes titulacions no docents que fa anys que van introduir aquesta pràctica i és admirable com han anat canviant i afinant la formació inicial dels seus estudiants. I no només en aspectes curriculars, sinó sobretot en metodologies més pràctiques: ensenyament basat en problemes, estudis de casos, implicació de la pràctica en la formació teòrica…). Estic ben convençut que molts directors i directores d’escoles i instituts estarien encantats de poder explicar al professorat universitari què falla en la formació inicial de mestres i professors!

Rebre feedback dels mateixos estudiants titulats: Si l’anterior punt és clar, més ho és contactar amb els mateixos ex-estudiants: mestres o professors de secundària novells. Segurament que alguns no hauran pogut començar a treballar perquè la situació de la professió docent no passa per moments d’eufòria contractual (ni tan sols de normalitat). Però mantenir un canal obert per tal que, al cap d’un temps de treballar, ens facin arribar una valoració de la carrera cursada, de les mancances i dels encerts, de les competències apreses i de les que troben que els manquen, dels inicis de la seva carrera docent, etc., seria una font ben interessant per centrar més i més la formació inicial en l’adquisició dels coneixements i competències necessàries per exercir la professió docent en els temps actuals.

Reorientar els treballs de final de carrera: Tots els estudiants dels graus d’educació infantil i primària i del màster de secundària han de fer un treball o projecte de final de carrera (de vegades com a treball de pràcticum…). També els estudiants dels graus de Pedagogia o de Psicologia de l’educació. La proposta seria encarregar a aquests estudiants de focalitzar el treball sobre una proposta de millora de la pràctica docent; una proposta de millora que fos raonada i basada en dades empíriques. D’una banda, disposaríem cada any de milers de propostes de millora que, sens dubte, ajudarien a prendre decisions de manera més encertada a qui correspongués. Però, sobretot, implicaríem els estudiants i futurs professionals en una visió necessària de contribuir a millorar el funcionament i els resultats del nostre sistema educatiu.

Vet aquí, doncs, tres vies per millorar diferents aspectes de la formació inicial que no comporten cap despesa ni cap recurs suplementari. Simplement fer les coses de manera diferent, amb una perspectiva que tingui en compte alguns protagonistes del canvi: estudiants i responsables dels centres educatius.

 

Joan Badia i Pujol
About Joan Badia i Pujol

Professor de secundària Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*