Com aprèn un mestre?

El nostre sistema educatiu necessita millorar els processos didàctics i per aconseguir-ho cal una reforma de la cultura professional i de les institucions educatives.

David Vilalta
 
 

Un mestre és un professional i com a tal necessita renovar-se investigant, participant en activitats formatives, estant al cas de la recerca didàctica i pedagògica. Alhora, un mestre treballa en un centre educatiu, no està sol, forma part d’un equip que té un projecte. Es pot dir que un mestre aprèn dins i fora del centre on treballa.

Aprendre dins del centre té una dimensió personal i una de col·lectiva que es retro alimentem positivament. Des del punt de vista personal, suposa tenir una actitud oberta al canvi, preguntar-se sobre el que fa, recollir informació, documentar, documentar-se, estar disposat a esbrinar i a deliberar amb els companys.

Des del col·lectiu, aprendre suposa tenir un ambient que ho potenciï, que el personal se senti reconegut, que noti que s’accepta quelcom del que aporta a l’equip. Un espai col·lectiu nodrit des de les singularitats, on es planifiqui la reflexió sobre el que es fa com a una forma de recerca amb la finalitat d’innovar, és a dir d’aprendre.

Sovint, aquest aprendre dins del centre mostra les seves limitacions: les relacions interpersonals, els rols que cada persona adquireix o se li atorga en el si d’un grup humà, o el grau d’expertesa sobre els temes que es tractin; aconsellen l’arribada d’un agent extern que engreixi, alimenti, fins hi tot, orienti les dinàmiques i els projectes de formació interns del centre.

Aprendre fora del centre també té una dimensió col·lectiva i una de personal. La dimensió col·lectiva sovint es practica amb membres del centre on es treballa, visitant altres centres, participant en xarxes, en jornades o altres activitats formatives. Aquesta dimensió també es practica amb professionals d’altres centres, ja sigui assistint a activitats formatives, ja sigui formant part de grups o xarxes que reflexionen sobre aspectes de la professió, que elaboren materials, grups dels Moviments de Renovació Pedagògica, equips dels Instituts de Ciències de l’Educació de les diverses universitats, etc.

Des de la dimensió individual, cada mestre es pot planificar un itinerari de formació personal. També cal donar valor al fet de cultivar-se: gaudir de l’oferta cultural, llegir, viatjar, participar del món associatiu, conversar amb amics…

Una qüestió de política educativa

Fa dos cursos que el Departament d’Ensenyament realitza un canvi del model de formació permanent de professorat. Aquest model centra la seva atenció en els centres. Per aquest curs 2013-2014 la partida destinada a activitats de formació permanent s’acosta a zero. Al meu entendre aquest nou model de formació permanent mostra marge per ser repensat; més enllà de que els ajustos en moments difícils sigui una qüestió de prioritats, i de que no s’està aprofitant el valor afegit que suposen els ICEs.

A nivell global, el nostre sistema educatiu necessita millorar els processos didàctics; ara bé, per a la millora d’aquests cal una reforma de la cultura professional i alhora una reforma de les institucions educatives. Existeix un consens generalitzat sobre la importància del rol del mestre i del professorat en l’èxit educatiu. La recerca també suggereix que la inversió en la millora de la qualitat del professorat mostra efectes significativament positius.

Si per altra banda, resulta força evident que la professió docent implica un treball col·laboratiu que comporta la planificació, l’acció, la revisió de l’acció i el reajustament de la planificació educatives; si a més, una bona part d’aquestes accions professionals tenen caràcter formatiu per als propis professionals que les realitzen, ja que desenvolupant-les aprenen; cal preguntar-se: per què no es considera com a perfil professional que ensenyar i aprendre, o educar i aprendre, no es poden destriar i, per tant, són dues components d’una mateixa funció?

Des del meu punt de vista, cal dissenyar una política de formació permanent destinada a generar, potenciar i alimentar entorns d’aprenentatge professional. L’entorn clau, avui per avui, és el centre educatiu; per tant, semblaria lògic destinar esforços per col·laborar a fer de les escoles i instituts de Catalunya entorns professionals amb desig d’aprendre que es proposen millorar la qualitat de l’educació i, per tant, de l’ensenyament del centre.
En aquest sentit, seria desitjable:

  • Considerar que la funció del mestre és tan ensenyar com aprendre. Per tant les seves responsabilitats professionals, les seves dedicacions i horaris haurien de contemplar-ho.
  • Repensar les estructures i les dotacions dels centres (plantilles, horaris i funcions) per tal d’incloure el treball col·laboratiu en la reflexió i la innovació docents. Aquestes estructures haurien d’estar en funció d’un lideratge pedagògic distribuït.
  • Recuperar el valor del personal formador, com a elements catalitzadors en els centres.
  • Dissenyar un pla de formació permanent amb atenció prioritària als centres que volen aprendre. Aquest pla s’hauria de centrar en un canvi de cultura professional que permeti posar l’alumne al centre de l’aprenentatge, en col·laboració amb els ICEs a cinc anys vista, i amb dotació econòmica. Aquest pla hauria de contemplar estratègies per vincular els centres que no sentin aquest desig.

Vint-i-cinc raons i algunes més

Saber tractar situacions familiars difícils que sovint es tradueixen en absentisme o conductes disruptives a l’aula, saber anglès, tenir expertesa en TIC, disposar d’un coneixement profund sobre alguna àrea del coneixement i d’una cultura amplia. Gestionar bé les emocions pròpies, ser resilent. Tenir capacitat de treball en equip, creativitat, ser pro actiu;  estar disposat a repensar la forma en com has treballat fins ara, fer-ho en equip, estar obert a continus canvis.

Pensar des de la complexitat. Saber liderar pedagògicament grups d’alumnes, comprendre la diversitat com a riquesa i concretar aquesta convicció en la realitat dels aprenentatges del dia a dia a l’aula, tenir habilitats per comprendre el pensament de cada alumne, saber com fer-lo evolucionar, ser capaç de descobrir el talent propi de cada alumne i potenciar-lo, alhora, tenir també habilitat per oferir un ampli ventall de possibilitats que obrin nous horitzons al teu alumnat; acompanyar i orientar cada un i cada una dels teus alumnes perquè desenvolupin la seva autonomia com a aprenents al llarg de tota la vida, aconseguir que siguin ciutadans amb criteri, que treguin bones notes, que siguin feliços… i no defallir en l’intent.

Aquests són alguns dels coneixements, capacitats, habilitats, actituds, valors que necessita tot professor o mestre compromès. Resulta evident que estar al dia d’una llista tan llarga i complexa, suposa un esforç quotidià i molta formació.

David Vilalta
Sobre David Vilalta

Mestre, membre de la unitat de formació permanent de l'ICE de la UAB. Contacte: Twitter | Més articles