El dret a no llegir

Per poder exercir amb llibertat aquest dret i tots els que el segueixen cal que la societat primer garanteixi als infants el dret a la lectura.

Marta Roig Pagès
 
 

La competència lectora, els hàbits de lectura i el gust per la lectura són tres de les potes sobre les quals s’articulen molts dels programes, activitats i plans de lectura, promoguts des dels els àmbits educatiu i cultural.

Mestres, bibliotecaris/es, editors/es, autors/es, investigadors/es, famílies i polítics busquen desesperadament solucions davant dels índex de lectura que mostren alguns estudis i els deficients resultats obtinguts en proves educatives com les PISA.

Però, per què amoïnen tant aquests resultats? Per a què serveix llegir? Quines són les oportunitats que ens ofereix la lectura a nivell individual i a nivell social? Per què llegim o no llegim i què ens empeny a esdevenir lectors? Llegir ens fa millors? Hi ha alguna relació entre lectura i èxit educatiu?

És evident que no hi ha una única resposta a aquestes preguntes. Tots/es llegim o no ho fem per motius que poden canviar al llarg del temps i es fa impossible imaginar un mètode definitiu i únic per a la formació de lectors.

Amb tot, segurament trobaríem consens al voltant de la idea que esdevenir lectors, competents i amb una bona relació amb la lectura, ens regala moltes oportunitats. Oportunitats que canvien i s’intensifiquen en funció de les lectures i del moment vital i que cada lector pot decidir utilitzar amb finalitats diferents.

Al llibre Com una novel·la, Daniel Pennac enumerava els drets imprescindibles del lector.  El primer de la llista és el dret a no llegir.

Ara bé, per poder exercir amb llibertat aquest dret i tots els que el segueixen cal que la societat primer garanteixi als infants el dret a la lectura.

Aquest dret, que encara no recull ni la declaració dels drets humans ni la dels drets dels infants, però que alhora és important perquè tothom pugui gaudir dels altres, implica molt més que el deure d’ensenyar-los a llegir.

Donar-los la possibilitat d’esdevenir lectors  suposa envoltar-los de veus que els expliquin històries des de l’inici de la seva existència, llegir, deixar-nos veure llegint i compartir lectures amb ells, vetllar per mantenir despertes la seva curiositat i sensibilitat, protegir-los un temps per a la lectura,  garantir-los bones llibreries, biblioteques (públiques i escolars) i programes que els capacitin per comprendre el que llegeixen tant en el paper com en les pantalles. Però sobretot, demana a la societat que els regal-li experiències de lectura quotidianes, transformadores i emotives.

Només així, la incompetència i la manca d’experiències significatives deixaran d’escollir per ells. Només llavors, els infants podran exercir, amb llibertat i consciència, el dret a no llegir.

Marta Roig Pagès
About Marta Roig Pagès

Bibliotecària independent, especialitzada en promoció de la lectura i biblioteques escolars Contact: Twitter | More Posts

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. El dret a no llegir | Blog de la Fundaci&oacute...

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*