Assemblees grogues: Construïm un canvi educatiu entre tots i totes

Marina Guinó-Joana Llinàs-Dani Margarit
 
 

La precària realitat actual i l’aprovació de lleis educatives regressives i privatitzadores han generat un fort moviment reivindicatiu que defensa un servei públic de qualitat, promou la conscienciació de l’educació com a dret fonamental i vol transformar la política educativa des d’una participació més justa i propera.

Un exemple de moviment social i reivindicatiu sorgit des de la base són les Assemblees grogues, que participaran de manera conjunta a la gran manifestació convocada per L’Assemblea de docents i treballadors de l’ensenyament (CCCOO, USTEC i CGT) que es farà el dia 29 de març sota el lema: Ni LOMCE, Ni LEC, Ni retallades. Una convocatòria que pretén posar en evidència els perills que lleis i retallades suposen per a una bona qualitat de l’ensenyament i també per denunciar un sistema educatiu que fomenta i perpetua les desigualtats socials

Les Assemblees grogues són uns col·lectius assemblearis que agrupen docents i membres de tota la comunitat educativa, treballen a peu de barri i aposten per liderar un canvi educatiu des de la proximitat.  Per aquest motiu, en l’actual context de retallades han estat un punt clau per evidenciar que l’organització dels diferents sectors de l’educació (assemblea d’interins, assemblea de docents, entre d’altres) era ben necessària.

 Arreu del territori català actualment hi ha diferents Assemblees grogues, algunes de les quals es van formar arran del moviment 15M, un moviment espontani que va agitar consciències i va omplir de goma gom durant setmanes places com la de Catalunya de Barcelona. A conseqüència de la descentralització d’aquest moviment als diferents barris, viles, pobles i ciutats, les assemblees van entrar en contacte directe amb diferents entitats socials que des de feia diversos anys anaven treballant des de la proximitat i la cooperació.

L’origen de les Assemblees grogues és, però, més complex i divers. A banda del moviment 15M, no podem oblidar que durant la transició i els anys 80 diversos grups de mestres i pares i mares varen iniciar diverses mobilitzacions per millorar les condicions de l’educació pública, que van aconseguir l’escola pública que tenim actualment.

Un cas concret

L’Assemblea groga de Gràcia és un exemple d’aquest conglomerat d’assemblees i col·lectius que treballen per l’educació pública amb la voluntat de contrarestar l’atac continuat que pateix l’educació pública, tant amb les retallades pressupostàries com amb les polítiques educatives regressives.  Va néixer, com moltes altres, per la necessitat de trobar un espai comú i proper, on la comunitat educativa (famílies, mestres, monitors de lleure, estudiants, etc.) pogués trobar-se, expressar-se i posar en comú idees. En aquest sentit teixeix complicitats amb altres sectors en lluita com les assemblees de barri, de treballadors/es o l’assemblea d’interins.

El fet que a les Assemblees grogues hi hagi gent de tota la comunitat educativa ha donat l’oportunitat de conèixer i entendre com es veu i percep l’impacte de les polítiques públiques sobre l’educació des dels diferents punts de vista. I això també ha permès trobar objectius comuns sobre els quals treballar i crear sinergies per fer realitat una educació consensuada entre tots i totes. A més a més, s’hi treballa en pla d’igualtat: tots els agents educatius compten el mateix, generant un lloc de trobada horitzontal i assembleari que no només implica l’adquisició de coneixements reglats sinó també d’una pràctica diària compromesa i participativa.

L’educació és un pilar fonamental on se sustenta tota societat. Per aquest motiu, les Assemblees grogues es reivindiquen com una eina immillorable per potenciar i enriquir el debat sobre l’escola pública que volem. I també com a comunitats d’aprenentatge naturals, des de la base i més o menys espontànies, que treballen colze a colze per una educació pública, catalana, de qualitat, popular, democràtica i antisexista.

En aquestes organitzacions de base, els  pares i mares hi tenen un paper clau, ja que són referents en tots els àmbits i en tots els moments de la vida d’un infant. Per tant, la participació activa, la presa de decisions des de l’assemblearisme i l’esperit crític hi esdevenen qüestions que s’aprenen també fora de les aules.

A manera de conclusió, les Assemblees grogues, com també d’altres moviments en defensa dels serveis públics, són associacions que promouen i defensen la conscienciació ciutadana que l’educació és un dret fonamental que cal defensar amb l’objectiu de transformar la política educativa des de la justa participació i amb una veu crítica envers el sistema actual que fomenta i perpetua les desigualtats socials. És una responsabilitat de tots els ciutadans compromesos generar espais on es puguin dur a terme aquestes pràctiques educatives

Marina Guinó-Joana Llinàs-Dani Margarit
About Marina Guinó-Joana Llinàs-Dani Margarit

Dinamitzadora d'expansió del programa LECXIT; membre d'una AMPA; membre de l'Assemblea d'Interins. Els dos últims són membres de l'Assemblea Groga de Gràcia. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*