Temps de lideratges forts

Cal defugir del fatalisme i retrobar l’esperit innovador i emprenedor que va caracteritzar l’escola dels 70 i 80, quan era necessari que l’educació anés al davant de la societat i no al revés.

Jordi Carmona
 
 

Vivim en un moment de resiliència, l’escola no en pot ser aliena. I la resiliència, més que un valor és una actitud, la d’encarar-se a les situacions adverses amb positivisme. Els temps no són fàcils per ningú i és l’hora més que mai de la innovació i l’emprenedoria de debò, la que promou l’esperit cívic, la que forma empresaris i professionals amb marcada implicació ciutadana. Des de l’escola podem contribuir més que mai a millorar la societat i les persones. Recuperant el rol i el prestigi de l’escola en la societat. Les escoles hem de fer un pas endavant.

Cal defugir del fatalisme i retrobar l’esperit innovador i emprenedor que va caracteritzar l’escola dels 70 i 80, quan era necessari que l’educació anés al davant de la societat i no al revés. En els temps de “vaques grasses”, de l’economia especulativa i de l’apalancament financer, l’escola ha perdut pistonada. Els interessos econòmics disfressats d’èxit i prestigi social han passat al davant. És l’hora de recuperar d’una manera decidida el temps perdut, d’arriscar, de trencar tabús i esquemes. És l’hora de la imaginació i de mostrar tot el talent i la potencialitat que atresorem a l’escola. Hem de liderar de nou.

El més interessant (i ha de ser motivador també), és que estem preparats. Els ingredients els tenim i com aplicar-los en sabem. Demana un esforç de visió, de posicionament. Una capacitat de copsar el moment i l’oportunitat tot abandonant la zona còmoda. Les escoles hem estat treballant intensament a recer de la bonança econòmica (cal reconèixer-ho també) i estem preparades. Els professionals, mestres i educadors, més que mai.

Som-hi. Enfront la manca de recursos i de retallades, la resposta ha de ser d’eliminar el dogmatisme, d’obrir-se a l’exterior per establir aliances i col·laboracions, ponts amb la societat i les empreses. De conèixer per aprendre. D’emprendre per transmetre la no por al fracàs als nostres alumnes. La necessitat de l’esforç i la perseverança. D’innovar com a concepte d’aplicar les accions programades. De trencar d’una vegada per totes amb l’endogàmia i el victimisme.

És l’hora d’aplicar a les escoles entre d’altres, criteris empresarials, dels bons. Eines de gestió i de desenvolupament a la recerca de l’excel·lència, la cura i promoció del talent, del fracàs escolar zero, de que ningú es quedi enrere. Criteris i eines de gestió que fan prosperar i créixer d’una manera sostenible i compromesa socialment. Si moltes empreses ho fan i funciona, per què no ho ha de fer l’escola també? És el moment de plantejar decididament l’avaluació de l’exercici docent en totes les seves vessants, que mesurin el rendiment professional i premiïn el bon rendiment. Dels departaments d’innovació i recerca per aplicar aquelles bones pràctiques, sobradament contrastades i que funcionen en molts àmbits educatius, a aquells entorns més desfavorits i necessitats d’aire fresc. Cal potenciar d’una vegada per totes la mobilitat professional entre escoles, la professionalització dels equips directius de la que tant s’ha parlat, de fer públics els resultats acadèmics, les avaluacions per competències. De trencar tabús i de perdre la por.

És evident que la tecnologia ha de ser el tractor de la didàctica, que l’anglès ha d’esdevenir també llengua comuna de comunicació, que l’avaluació per competències és fonamental, basada en processos d’aprenentatge on es contemplin les intel·ligències múltiples i el treball col·laboratiu. La participació dels alumnes en la gestió i els òrgans de decisió del centre, l’estreta col·laboració amb les famílies, el servei aprenentatge i l’impacte de l’escola en el territori a través de la participació de l’alumnat en projectes de barri i de ciutat, són també aspectes a tenir molt presents. Fomentem les iniciatives en l’organització que generin emprenedoria. A l’escola hem de fer els futurs professionals i empresaris que demana la nostra societat. Programem i avaluem doncs en funció d’aquestes necessitats. Revisem els currículums i adaptem-los a les necessitats científiques, tecnològiques, creatives, culturals, professionals i socials que ens han de fer progressar com a País en el context actual.

Per altra banda, l’escola ja no te el monopoli del coneixement. Les formes d’aprendre i d’accedir a aquest coneixement i la informació són diverses. La neurociència i la neurodidàctica ens obren nous camins i ens donen explicacions científiques al que fins fa ben poc han estat teories i sentit comú en la bona pràctica docent. La necessitat d’aplicar noves maneres d’ensenyar és una realitat i una necessitat si volem reduir el fracàs escolar i treure tot el talent que s’amaga i es perd a les nostres aules. Aprofundint en la transmissió de valors i en el treball de les emocions. Tenint sempre ben present que cal ser coherents entre els valors que es prediquen i els que es practiquen. Els propis alumnes en reclamen la seva aplicació: activitats dinàmiques, treball en equip, objectius clars, participació (decisions, activitats, objectius i metes).

La creativitat és el gen del geni i del talent i permet a més que ningú quedi enrere. Perquè l’escola anul·la tant sovint de vegades la creativitat? On rau la causa del fracàs escolar? Aquestes són les preguntes i d’elles obtenim les respostes que ens marquen les accions a implementar. És l’hora de l’escola emprenedora, compromesa i creativa. Estem a punt, ben preparats.

Jordi Carmona
About Jordi Carmona

Director de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*